Opinió

LA GALERIA

Masclisme

No és que tinguin la pell fina. Sinó que darrere de tot plegat hi ha una visió de la dona com a objecte que cal denunciar com i quan sigui

Impactant? Segur. Útil? Segurament, no tant. Perquè l'acció que han protagonitzat aquesta setmana les diputades de la CUP denunciant el masclisme que hi ha al darrere dels insults que reben, podria quedar en una anècdota. Lletja, vella, gorda, estúpida, traïdora, amargada, puta... i altres qualificatius que potser és millor no repetir en un espai com aquest. Vist així, no sembla gaire res. Fins i tot podrien semblar insults habituals i inofensius comparats amb molt altres que corren per les xarxes socials i molts altres que reben els seus companys de sexe masculí. Però recitats per les mateixes dones que els han rebut, repetits alt i clar com han fet aquesta setmana les diputades de la CUP, no poden deixar indiferent. Segurament més d'un i una, en escoltar-ho, van pensar que eren massa barroeres, que s'ho podrien haver estalviat. Doncs no. Perquè la culpa no és seva, sinó que es van limitar a repetir el que els han dit aquelles persones que les insulten. Com també cal denunciar, com han fet elles, que aquest comportament denota un masclisme imperdonable. I cal dir-ho amb tots els ets i uts, perquè no fer-ho, callar, el silenci, és el mateix que donar-hi cobertura. I és igual el color polític de la dona que rep els qualificatius. La cap de l'oposició, gens sospitosa de compartir ni un bri amb les companyes d'escó de la CUP, també ha aixecat molta polseguera els últims dies en queixar-se del masclisme que hi ha al darrere del fet que se la presenti com un titella i només es parli del seu aspecte físic. Va dir que si dir “lletges” a les dones de la CUP és masclisme, dir “guapa” i “tonta” a una dona de C's, també. No es tracta de defensar ara aquí ni unes ni les altres. Amb més o menys encert i amb més o menús raó, ja ho fan elles mateixes. Del que es tracta és de posar de manifest el patetisme de la situació. Perquè no ens enganyem, no és que tinguin la pell fina, és que simplement darrere de tot plegat hi ha una visió de la dona com a objecte que cal denunciar com i quan sigui. Puc imaginar el somriure per sota el nas d'aquells que pensen que ja som davant una altra feminista. Doncs sí, si denunciar el tracte de desigualtat que patim les dones és ser feminista. El problema el tenen tots aquells, homes i dones, que no ho volen veure i també els covards que s'amaguen darrere l'anonimat de les xarxes socials per fer befa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia