Marginats de l'Imserso

Les il·luminacions vénen de nit, i després de sopar a l'hotel de Santiago en un menjador amb més de cent cinquanta persones beneficiades per l'Imserso, vaig entendre que alguna cosa fallava. Els reunits érem tots pensionistes, i, els que no, feien de familiar acompanyant. Ara: quina mena de pensionistes? Exclusivament els que durant la vida laboral han cotitzat més i en conseqüència, un cop retirats, es beneficien de la pensió més alta, o tenen rendes i han acumulat un “racó”. Passar-se cinc o sis dies a Galícia amb totes les despeses satisfetes per dos-cents vuitanta euros és irrisori i, segons com es porti l'economia domèstica, més barat que quedar-se a casa, però quants jubilats es poden permetre la despesa? I més tenint en compte que s'ha de doblar perquè és normal anar en parella. Tothom ha sentit parlar, perquè és realíssim, de jubilats que amb la seva pensió han de sostenir la família perquè tots o la majoria dels seus membres són a l'atur. Aquests, i molts altres que sense trobar-se en una situació tan dramàtica cobren la renda mínima, queden descartats dels viatges pensats en teoria per a ells. Molts no deuen haver viatjat mai i no sabrien ni com fer ús dels serveis dels hotels de quatre estrelles que l'Imserso posa a disposició dels clients. L'Imserso va ser una creació dels governs d'esquerra espanyols per satisfer els jubilats i treure'n un rendiment en forma de sufragi. Hi ha algú aquí que voti les esquerres? Només puc dir que les dretes han mantingut el servei. De totes maneres temo que els catalans de la nostra excursió tampoc no les voten. L'Imsero no és per als rics, que van pel seu compte, ni per als pobres, que es queden a casa. Algú em diu: “Ja va bé que la soferta classe mitjana que ha pagat la crisi sigui compensada.” És una manera de veure-ho, però hi ha classes més sofrents.

Els viatges de l'Imserso tenen una altra finalitat: sostenir activa la indústria turística en temporada baixa. Hotels que a l'hivern tancarien, poden amb l'afluència dels jubilats fer la viu-viu i mantenir llocs de treball que pal·liïn les xifres de l'atur. Només que, segons em van explicar, el nostre hotel de Santiago, que es trobava en un poble a quinze quilòmetres de la ciutat i en una zona industrial sense cap atractiu, va ser construït expressament pensant en aquesta clientela, i no en cap altra. No m'estranyaria que a l'estiu, quan els viatges de l'Imserso no tenen efecte, estigués tancat i els seus empleats en situació de subsidi, si no és que parlem d'un estiu amb molt turisme a Galícia o en un any “compostel·là”, que s'escau aproximadament cada dècada. Em van dir, fent l'ullet, que el va promoure el germà de l'alcalde de la localitat, i no vaig preguntar si l'alcalde era socialista o era del PP perquè tant me feia.