Opinió

Vuits i nous

Doctora Susana

“Les obres del país en construcció estan en bones mans

La Susana Pérez-Soler em va convidar a assistir a la lectura i defensa de la seva tesi doctoral a la Universitat Blanquerna, i m'hi vaig fer present a l'hora exacta perquè no m'ho volia perdre de cap manera. Havia tingut d'alumna la Susana en un dels dos cursos de periodisme que vaig impartir a la Blanquerna fa uns anyets. Era una noia trempada entre gent que també ho era molt i que ara s'estan obrint pas en la professió. Després va venir a parar a la redacció d'El Punt Avui en condició d'estudiant en pràctiques. Es va integrar tant que semblava una més de la colla, i fins i tot s'unia a nosaltres a l'hora de dinar o a l'hora d'organitzar un sarau. Tenia una manera de ser ingènua, mallerenga i un punt insinuant, i se sorprenia de tot. Unes característiques que li valdran molt. Els periodistes ens hem de sorprendre de tot, i aquell toc de mallerenga obrirà a la Susana moltes portes confiades perquè la fa semblar manejable i manipulable, quan no ho és gens. Si a mi em fes un dia una entrevista la Susana faria passar les meves paraules per unes balances o per cal notari abans de pronunciar-les. Perquè la conec, és clar. Els que no la coneixen, ja s'ho trobaran.

Tan jove, i doctora. Va defensar una tesi sobre les relacions del periodisme i el Twitter, amb exemples agafats d'aquí i de Bèlgica. Per què de Bèlgica? La Susana s'ho sap i ho va justificar. Semblava que en comptes de trobar-se davant d'un tribunal que li acabaria fent preguntes inquisitives parlés per a ella sola o ho fes per una colla de col·legues de tota confiança. Si jo em trobés exposat a un tribunal presidit per la barba, la corpulència i la veu de l'Albert Sáez quedaria com un pollet i sense saber què dir, i se m'escaparien de les mans la nota i no diguem el cum laude. La Susana, tan tranquil·la.

Escoltant-la vaig constatar de nou que l'amistat i la conversa amb gent més gran o més jove que jo m'estimulen sempre més que les que pugui sostenir amb persones de la meva estricta generació. No sé si a vostès els passa el mateix. Dels joves i dels grans aprenc coses, mentre que amb la gent de la meva edat ja ens ho tenim tot dit. És molt còmode tenir-s'ho tot dit perquè amb un gest o una insinuació ja saps si parles de Franco, del mestre que ens va fer la llesca a col·legi o del plat d'arròs que ens vam menjar aquell dia, però els grans i els joves sempre et surten amb informacions noves, i a mi el que m'interessen són les informacions i les novetats. I una altra cosa: com que ens trobem en un país en construcció –tots els països estan en construcció– em va bé saber que les obres estan en bones mans. I si puc presumir d'haver tingut alumnes com la Susana, tot i fer-me la sensació de no haver-los ensenyat res, imaginin com vaig sortir de la Blanquerna aquell dia.