Full de ruta
Tuits diabòlics
Tot i defensar la mesura, no tinc clar si l'acomiadament de Zárate per una cosa que va fer quan tenia 15 anys el deixa indefens
El Lleida Esportiu va acomiadar dijous Eric Zárate, un davanter de 20 anys nascut a Sant Vicenç dels Horts que jugava en l'Albacete i que havia fitxat només cinc dies abans. Just després del seu fitxatge per l'equip de la terra ferma, van començar a fer-se públics un seguit de tuits anticatalans, racistes i misògins que havia fet el jugador ara fa cinc anys, quan en tenia 15. El Lleida va actuar immediatament i va optar per l'acomiadament tot i les disculpes del jugador. D'entrada, actuació correctíssima i esperada, ja que el Lleida i tot el que l'envolta, com passa amb altres clubs o entitats no esportives, tenen un vessant públic i, a més, han de ser exemple. A més, hauria estat impossible compaginar el dia a dia del jove futbolista amb la pressió de les graderies. Dit això, no tinc clar si l'acomiadament deixa Zárate sense possibilitat de redimir-se. Unes declaracions, un fets, unes idees expressades quan tens 15 anys t'han de marcar per tota la vida? I si el penediment de Zárate és real? Han vist American History X?
La història de Zárate, però, sí que posa de manifest que encara hi ha molta gent que fa un ús infantil de les xarxes socials. Allò tan tòpic que les carrega el diable. En l'àmbit real, i fins i tot legal, el que diem a les xarxes socials equival al que diem en la vida real. Fa uns dies, un alt càrrec de Turisme d'Ada Colau presumia d'unes vacances en una casa d'intercanvi, és a dir, sense pagar impostos a la ciutat on era. El Barça B va acomiadar, també en hores, un jove mallorquí per haver insultat Catalunya, o el Deportivo va fer el mateix amb un altre jove català que els havia faltat al respecte, també a Twitter. Si entrem en el món dels polítics, els exemples de falta de respecte i, sobretot, de contradiccions en les idees polítiques són constants. Sembla clar, doncs, que la gent usa les xarxes socials sense parar-se cinc minuts a pensar quines conseqüències tindrà aquell comentari o aquella foto, sense pensar si allò mateix ho diria a la cara a la persona afectada o si ensenyaria aquella foto a la seva família més propera.
