Opinió

El Regne de Catalunya

Al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, des de l'edició de 1832, es podia consultar la paraula bovaje i es llegia: bovaje. (Del cat. bovatge). m. En el antiguo reino catalano-aragonés, tributo pagado al rey sobre las yuntas de bueyes. (vegeu Heraldo de Aragón, 13 maig 2014). Consultant la mateixa paraula, a la nova edició del 23 d'octubre del 2014, llegim: boalaje. m. En la corona de Aragón, tributo pagado al rey sobre las yuntas de bueyes. La paraula bovaje ha estat substituïda per la paraula boalaje i antiguo reino catalano-aragonés, substituït per corona de Aragón.

La RAE, com a nova inquisició, segueix amb l'esborrament de tota referència catalana. Que Catalunya era un regne ens ho diu Cervantes mateix a La Galatea: “Caminando por el reino de Cataluña, a la salida de Perpiñán, dieron con él una cantidad de bandoleros, los cuales tenían por señor y cabeza a un valeroso caballero catalán, que por ciertas enemistades andaba en la compañía, como es ya antiguo uso de aquel reino,...” Altres autors també parlen del Regne de Catalunya, com per exemple: Pere Serra i Postius (1726), Prodigios y finezas de los santos angeles hechas en el Principado de Cataluña: “Reynos de Cataluña, Aragón, Navarra y Sardeña”. Antonio de Sousa de Macedo, Flores de España, Excelencias de Portugal: “Su hermano Don Pedro fue eleto rey de Cataluña.

I també ho diu Jaume I al Llibre dels Feits: “Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor... E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne D'Espanya, el pus honrat, el pus noble.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.