Campanya amb presos

Se sabia que seria una campanya anòmala, però ahir el Tribunal Suprem ho va acabar de ratificar. Amb la política plenament entregada als jutges i lluny d’un escenari de diàleg, per primera vegada a Catalunya es faran unes eleccions per liderar la Generalitat no convocades pel seu president, que és a l’exili, i amb diversos membres de les llistes independentistes a la presó. Ahir a la nit va començar una campanya que el candidat d’ERC i vicepresident destituït per l’aplicació del 155, Oriol Junqueras, i els números dos i set de la llista del PDeCAT –Junts per Catalunya (JxCat)–, Jordi Sànchez i el conseller Joaquim Forn, hauran de viure entre reixes, en presó incondicional. Així ho va dictaminar el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que va mantenir la presó per a Junqueras, Sànchez, Forn, i també per al president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i va acordar la llibertat sota una fiança de 100.000 euros per a sis consellers: Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Tots aquests, tret de Borràs, van a les llistes (Romeva, Bassa i Mundó, per ERC; Rull i Turull, per JxCat), però caldrà veure quin paper tenen en la campanya. Les dues formacions deixen que siguin ells mateixos els que ho decideixin. Ahir els de JxCat no van participar en el míting d’inici de campanya, mentre que Mundó va tornar amb el TAV a Barcelona per participar en el míting d’ERC a Vic.

La decisió de mantenir encara quatre presos sobiranistes, adduint que hi ha risc de reiteració delictiva, va caure com una galleda d’aigua freda sobre el PDeCAT, ERC, l’ANC i Òmnium. La directora de campanya de JxCat, Elsa Artadi, ho va trobar “devastador” i va recalcar que la millor resposta és una “contundent” victòria de l’independentisme en les eleccions del 21-D, que permetran mesurar l’efecte del cop que ha suposat l’aplicació de l’article 155. La número dos d’ERC, Marta Rovira, va veure en la decisió del Suprem una maniobra per influir en els comicis del 21-D i un intent encobert per il·legalitzar el partit republicà.

Les dues formacions denuncien que han estat obligades a concórrer en aquestes eleccions convocades pel president espanyol, Mariano Rajoy, sense igualtat de condicions i que hauran de fer equilibris. En plena campanya, el 14 de desembre, quan faltarà una setmana per a les eleccions, es preveu que el jutge belga comuniqui la seva decisió sobre l’extradició a l’Estat espanyol de Puigdemont i els altres consellers a Brussel·les.

El repte que afronta l’independentisme és obtenir aquest 21-D un resultat que li doni una majoria sòlida que, com a mínim, obligui el govern espanyol a retirar la intervenció de la Generalitat i permeti retornar els presos a casa. Pel que fa a quins acords programàtics comparteixen JxCat, ERC i la CUP, ahir mantenien contactes. El principal punt de fricció és com articulen el fet de tirar endavant el procés sobiranista i el resultat del referèndum de l’1-O. La CUP l’única cosa que defensa és continuar amb la via unilateral, mentre que JxCat i ERC, després de l’embat de l’Estat, fan crides al diàleg. En aquesta cita electoral de circumstàncies tan particulars i excepcionals, JxCat i ERC rivalitzen per assumir el lideratge de l’independentisme. ERC parteix amb possibilitats reals de fer el sorpasso, però caldrà veure l’impacte que té la llista cívica i allunyada del PDeCAT que ha fet Puigdemont. Segons les últimes enquestes, sembla que apaivaga el cop d’una davallada que es donava per segura si el PDeCAT acudia a les urnes amb una llista ortodoxa.

En qualsevol cas, si alguna vegada les enquestes resulten poc fiables és en aquestes eleccions. Tant els que tenen bons auguris –és el cas del PSC, que ha fet l’aposta d’afegir a la seva llista els democratacristians procedents d’Unió– com els que no –com Catalunya en Comú Podem, que es torna a trobar amb la dificultat, com va passar el 27-S, de fer valer el seu discurs enmig d’un escenari frontista– se les miren amb distància. Hi ha una gran bossa d’indecisos que, per motius segurament diversos, encara no han paït els fets de l’1-O i no saben cap on es decantarà el seu vot. Els experts en demoscòpia avisen que són unes eleccions de difícil pronòstic en què la participació podria superar el 80% (el 27-S, la participació va ser del 77,44%).

L’independentisme té en contra el risc que s’hagi pogut generar cert desencantament post 27-O. A la banda unionista, Cs i el PP competeixen amb agressivitat com a punta de llança del 155 i del càstig al sobiranisme i fan un esforç mai vist per mobilitzar els seus votants, que, tradicionalment, en els comicis al Parlament, es quedaven a casa. Però aquestes no són unes eleccions normals –de fet, això ho reconeixen tots els partits– i, dos anys i escaig després del 27-S, s’hi ha escolat un nou sentit plebiscitari. D’una banda, el bloc contrari al 155 i a favor del dret a decidir –amb JxCat, ERC, la CUP i uns comuns incòmodes amb una foto massa propera a l’independentisme–. De l’altra, el bloc constitucionalista, a favor del 155, format per Cs, el PP i un PSC que mira de fer equilibris –tot i alinear-se amb l’espanyolisme més dur, critica l’empresonament dels consellers i no acaba de revelar els seus pactes futurs–. Mentrestant, la candidata de Cs, Inés Arrimadas, confia que l’aritmètica i els suports del PP i el PSC la facin presidenta.