Avui sentim moltes veus. La resolució aprovada parla del mandat al grup parlamentari perquè s'abstingui, no diu si tots o no. Jo crec que aquest és un aspecte que no s'ha abordat encara i que correspon al grup parlamentari del PSOE discutir-lo.

Estem pendents de la ratificació al consell nacional del PSC, però serà que no a la investidura a les dues votacions. L'argumentació és la mateixa que van defensar els 96 companys del comitè federal, que no es pot ser partícip d'un govern espanyol que ha actuat com ha actuat. Des de Catalunya també ho veiem impossible per la posició de no diàleg de Mariano Rajoy.

El diàleg per gestionar la divergència sempre és la nostra màxima. I nosaltres no volem un trencament; per al nostre socialisme federal necessitem un PSOE fort a Espanya i un PSC fort a Catalunya. Hem caminat junts i volem continuar fent-ho.

Com ha dit Miquel Iceta, si hi ha conseqüències nosaltres les assumirem . El protocol entre el PSC i el PSOE de l'any 1978 estableix que és cada partit qui determina com és el nivell de relació, i no té perquè trencar-se, continua sent vàlid. Qui ho planteja és el PSOE. També es plantejaven alternatives: o deixar-ho com estem, amb un protocol que ha funcionat. O com la CSU-CDU a Alemanya, que és una relació entre dos partits, que no participen en els òrgans de govern però sí del grup parlamentari conjunt. Ara bé, la situació és diferent. Però hauran de ser els respectius congressos els qui ho debatin, no una gestora.