Política

L’IMPERI DEL SOL PONENT

Un procés lent i relativament tranquil

L’emancipació centreamericana, marcada per un cert aïllament, va tard i s’emmiralla en l’actuació de Mèxic. Els actuals estats comencen junts, però acaben separats el 1838

La secessió centreamericana suposa l’alliberament del control espanyol amb la firma de l’acta d’independència a la capitania general de Guatemala, que pertanyia al virregnat de Nova Espanya. A diferència d’altres països del continent, i exceptuant Panamà, la sobirania d’aquest territori es va aconseguir gràcies a un procés relativament tranquil tot i que els aires de canvi tenen com a referent la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa sense seguir-los fil per randa.

La primera acció que mostra que s’havia desenvolupat un sentiment d’identitat centreamericana que necessitava més espai polític té lloc el 5 de novembre del 1811, quan una conspiració encapçalada pels religiosos José Matías Delgado i Nicolás Aguilar intenta controlar un contingent d’armes a San Salvador. En aquest cas, els líders religiosos juguen un paper important perquè tot i el suport al procés per part dels criolls, les elits de Ciutat de Guatemala tendien a adoptar posicions més moderades i en consonància amb l’imperi de l’altra banda de l’Atlàntic.

La lentitud centreamericana a l’hora de rebel·lar-se està influenciada per un relatiu aïllament. Aquesta és una de les últimes regions colonials que aspiren a independitzar-se perquè vivia amb una estabilitat relativa i un cert immobilisme polític que seguia des de la distància el que havia passat a Mèxic.

Després d’anys de diverses accions, com ara la conspiració al convent de Belén del 1813, i sobretot quan es coneix el triomf del febrer del 1821 de la revolució mexicana, una reunió entre les autoritats colonials i una junta de notables protagonitzada per líders religiosos i els criolls va posar fi el 15 de setembre del 1821 al domini espanyol a la capitania de Guatemala, que comprenia l’actual estat mexicà de Chiapas i les repúbliques de Guatemala, Hondures, el Salvador, Nicaragua i Costa Rica. Cal dir que si l’autoritat colonial no es va resistir a la separació va ser perquè no tenien força per resistir la pressió social.

Immediatament després de la independència d’Espanya, Centreamèrica forma part de l’imperi mexicà (1822-1823) en un període caòtic i confús, però de seguida es converteix en les Províncies Unides de Centreamèrica i es convoca una Assemblea Constituent, el primer decret de la qual, l’1 de juliol del 1823, és proclamar novament la independència d’Espanya (dos cops independents!) i de Mèxic. Després es promulgarà una constitució federal, però aquest pacte es trenca el 1838 i cada república s’acaba convertint en un estat independent.

Independència

1808-1821

Sistema polític

República presidencialista

Independència

1808-1821

Sistema de govern

República presidencialista

Independència

1808-1821

Sistema de govern

República presidencialista

Independència

1808-1821

Sistema de govern

República presidencialista

Independència

1808-1821

Sistema de govern

República presidencialista

Nicolás Aguilar i Matías Delgado

Dos religiosos compromesos. Nicolás Aguilar va formar part de la gesta llibertària del 1811, va fracassar i va ser sotmès a un control ferri per part espanyola. També hi va tenir un paper destacat Matías Delgado, que acabaria sent president de l’Assemblea Constituent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Catorze entitats demanen la clausura de l’abocador

LLORET DE MAR
uruguai

L’expresident José Mujica anuncia que té un tumor a l’esòfag

barcelona
estats units

Ultimàtum de la Universitat de Colúmbia perquè es desmantellin els campaments

barcelona
GIRONA

El PSC proposa un pla de xoc contra les desigualtats socials

GIRONA
RIPOLL

El PP vol aprovar una pla per incentivar el teixit empresarial a Catalunya

RIPOLL
GIRONA

Junts aposta per donar un “nou impuls” a la llengua catalana

GIRONA
guerra a gaza

Els EUA desconeixen el pla d’Israel per a protegir els civils de Rafah

barcelona
GIRONA

Els Comuns volen un abonament de 15 euros al mes per al transport públic

GIRONA
estat francès

La policia entra a la Sorbona per a expulsar els estudiants propalestins

barcelona