L’agència de ciberseguretat catalana, activa l’1 de gener

Coincidint amb la consulta del 9-N del 2014, Catalunya va rebre un atac informàtic sense precedents que va arribar a comprometre el funcionament de l’atenció sanitària i dels Mossos. Allò va fer obrir els ulls al govern, que va començar a preparar el terreny per a la creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. I aquesta entitat, responsable de vetllar per la seguretat a les xarxes i els sistemes de telecomunicacions del país, serà una realitat el pròxim 1 de gener del 2020, després que ahir la Generalitat n’aprovés les bases de la creació i també l’estratègia en ciberseguretat fins al 2022. “L’agència no neix per espiar o atacar ningú, sinó per protegir-nos de les ciberamenaces, vinguin d’on vinguin”, explica el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.

L’Agència de Ciberseguretat s’estructurarà a partir de l’absorció dels actius del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) i els seus 29 treballadors, però té la previsió clara de continuar creixent en mitjans i funcions. Mentre que el pressupost actual del Cesicat és de 7,5 milions d’euros, la nova agència en tindrà 14 en el seu primer any. Això estarà supeditat a l’aprovació del nou pressupost, però el compromís del govern d’expandir aquest camp és ferm. “De la mateixa manera que tenim un servei públic de salut o d’educació, ara n’estem creant un de ciberseguretat per garantir els nous drets del segle XXI”, assenyaña Puigneró. L’any passat, el Cesicat va comptar uns 350 milions de ciberatacs al país, 1.136 dels quals van provocar un incident.

El conseller confia que, tot i la tensió institucional amb el govern estatal, la nova agència no serà motiu de conflicte, atès que la llei que n’establia la creació va ser aprovada pel Parlament amb un ampli consens (únicament Cs hi va votar en contra, i el PP i la CUP es van abstenir) i també ha estat sotmesa a escrutini del Tribunal Constitucional. El govern de Rajoy la va recórrer en contra el mateix dia que aplicava el 155, però “en va sortir molt ben parada”. “Com que la Constitució no parla ni d’internet ni de ciberseguretat, el TC no tenia on agafar-se per tombar-la i només va fer petits retocs que no en limiten la implementació”, recorda Puigneró.

L’agència la tutelarà el Parlament i, a banda de prevenir, detectar i respondre als ciberatacs, per primer cop donarà també a la Generalitat la possibilitat d’investigar-ne l’origen, però no de sancionar. El nou ens es coordinarà amb el Departament d’Interior, que estarà representat en el consell d’administració i continuarà sent responsable de combatre el cibercrim.