Política

L'històric Jaume Torramadé deixa Unió després de 21 anys, decebut per l'escissió

L'exalcalde de Salt i expresident de la Diputació va deixar el partit a l'agost

Creu que la fractura va ser “un greu error”, però no vol assenyalar culpables

El polític saltenc Jaume Torramadé, que entre altres càrrecs va ser president i vicepresident de la Diputació i alcalde de Salt, va deixar de militar a UDC a l'agost, després de 21 anys. Els motius que l'han portat a abandonar el partit han estat diversos, confessa, però n'assenyala un de principal: la crisi que va escindir el partit en dos, i de la qual va néixer Demòcrates de Catalunya. El polític saltenc, que encara és regidor a Salt (encapçala el grup majoritari del ple, tot i que des de l'oposició), considera que no s'havia d'haver arribat al trencament perquè separava les dues ànimes fonamentals que conformaven, pensa, l'esperit fundacional d'UDC: el catalanisme i la lluita per la justícia social.

Des de la seva visió, el partit havia d'haver aguantat l'envestida i refermar-se en els seus principis: “La qüestió de la independència és molt i molt important, estem d'acord. Però és conjuntural. I abans i després de la independència, si és que ha d'arribar, ha d'haver-hi uns principis de justícia social que equilibrin posicions més radicals, com la dels marxistes.” Des del seu punt de vista, la fragmentació ha deixat buida una parcel·la política “que continua essent necessària” i tem que els dos esqueixos del que havia estat UDC no podran cobrir. Des d'aquesta perspectiva qualifica la fractura de “greu error”. Segons diu: “Ho visc amb tristesa, perquè em sento proper a les dues parts.” És en aquesta equidistància que es nega a assenyalar culpables: “En el trencament no hi va haver ni bons ni dolents”, valora.

Indica també com un motiu afegit per deixar el partit el desacord amb decisions polítiques preses per UDC a les comarques gironines. En aquest aspecte, però, es nega a entrar en detalls. Tot i que no vol confirmar-ho ni negar-ho, aquestes decisions podrien tenir a veure amb una progressiva pèrdua de confiança cap a ell de la direcció del partit a l'hora d'encarregar-li noves tasques en llocs de responsabilitat.

Pel que fa a una hipotètica retirada de la política, Torramadé diu que encara no ho ha decidit i que és un tema sobre el qual ha de reflexionar els pròxims mesos. Dins dels punts a reflexionar, en cas de continuar, hi ha el dubte de si ho farà des de dins d'un partit polític o com a independent. En aquest aspecte no descarta cap de les dues opcions.

Trajectòria política

Torramadé ha estat alcalde de Salt durant els períodes 1999-2007 i 2011-2015. Regidor en els períodes 1995-1999, 2007-2011 i des del 2015 fins a dia d'avui, ara com a independent. A la Diputació va ser vicepresident primer del 2000 al 2007, portaveu del grup a l'oposició entre el 2007 i el 2011 i president de l'ens entre els anys 2011 i 2013. Pel que fa al partit, va ser president local d'UDC del 1997 al 1999 i conseller nacional des del 1999 fins al dia que es va donar de baixa.

LA FRASE

A UDC ens diferenciava l'ànima catalanista i la lluita per la justícia social. I això ho hem trencat
Jaume Torramadé
exmilitant d'udc

LA DATA

1995
va començar
la seva carrera política Jaume Torramadé, com a militant d'UDC i com a regidor de CiU a Salt.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Creix la revolta pels estalvis

barcelona

Sánchez s’exposa al Congrés a la derrota del decret local

madrid

Barcelona i Badalona, les ciutats amb més superàvit reunit, tot i el ball de xifres

barcelona

La jutgessa desestima el recurs dels presos polítics i deixa suspès el tercer grau

Barcelona

Maragall veu “hostilitat extrema” de JxCat vers ERC

Barcelona

ERC proposa al Congrés que despenalitzi les injuries al rei

Barcelona

La líder opositora s’exilia

MINSK

Pressió al Líban per liquidar el sistema de poder sectari

Beirut

La Generalitat demanarà personar-se en el cas 3%

barcelona