Política

municipal

memòria històrica

Franco, memòria i lletra petita

El Born estrena avui la mostra que inclou dues estàtues franquistes al carrer

Petites protestes i incidents van esquitxar la presentació

L'escultura eqüestre del dictador va encaixar la primera pintada

La cirereta de
la mostra és un inquietant bust de Franco
De l'oposició,
en la presentació només hi havia
la CUP

“Al meu pare el van condemnar a mort per ser fidel a la República. I això és intolerable, un insult a les víctimes del franquisme”, protesta Salvador Foz, que tanca una processó de 25 persones, familiars de represaliats pel règim de Franco, al passeig del Born. Durant tot el dia d'ahir hi va haver petites protestes, com aquesta o més pujades de to, mentre a El Born Centre de Cultura i Memòria es muntava al matí i es presentava a la tarda l'exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, que s'obre al públic avui, que inclou la instal·lació a la via pública, davant la porta principal del recinte, de dues estàtues franquistes: la de la Victòria, de Frederic Marès, i l'escultura eqüestre del dictador de Josep Viladomat, ara decapitada.

La controvèrsia en primera línia, al carrer, va ser, en tot cas, de molt baixa intensitat, i encara més comparada amb l'intens soroll de sabres polític i mediàtic que ha acompanyat l'afer des que fa dos mesos i mig va transcendir que es preparava la mostra, i que ahir va seguir amb les forces contràries a l'exposició reiterant els seus arguments i fins i tot amb un comunicat de la síndica de Barcelona en què informava que ha demanat explicacions al govern municipal per l'exposició, arran de dues queixes rebudes, una de presentada amb 9.500 suports recollits mitjançant la plataforma Change.org.

Els incidents van ser ínfims, però van gaudir d'una gran atenció mediàtica. Al matí, la gran notícia va ser que primer un home i després una dona van llançar uns ous contra el Franco a cavall. A la tarda, una discussió a la porta va derivar en un conat de baralla entre dos homes que no va anar a més, i en l'estira-i-arronsa a les portes del centre quan la trentena de manifestants independentistes que protestaven al carrer van intentar entrar-hi, un jove que duia un respirador va acabar a terra i va haver de ser atès pel Servei d'Emergències Mèdiques. Una desena de persones van aconseguir entrar al recinte i van afegir una banda sonora de xiulets a la presentació de la mostra, tot i no poder accedir a la sala on es feia.

A dins, el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello deia que entenia “que la presència d'aquests símbols generés incomoditat perquè les ferides estan obertes”, que és el que precisament, segons el govern municipal, justifica l'exposició. “No podem tancar les fotos als arxius i les estàtues als magatzems, les generacions més joves han de saber el que va passar”. Cal explicar, entén l'equip de govern, “per què aquests símbols van ser tolerats durant tants i tants anys”.

Per Pisarello, la controvèrsia, xiulets inclosos, demostra que “hi ha un debat que s'ha de produir”. “Vivim en un país on encara tenim monuments franquistes a Tortosa i en altres indrets”, argumentava, aprofitant per llançar una pulla als convergents, perquè convergent és l'alcalde tortosí, que en la consulta ciutadana feta sobre el monument a la Batalla de l'Ebre va votar a favor de preservar-lo. CiU no va assistir a la presentació, ni tampoc ERC, C's i el PP, com ja havien anunciat tots divendres.

Entre l'oposició municipal, només hi era la CUP, representada per Maria Rovira, que duia una bossa decorada amb la famosa cita d'Angela Davis: “Radical vol dir simplement anar a l'arrel de les coses.” És pel que advocava precisament el comissionat de Memòria, Ricard Vinyes, per aprofundir i no quedar-se en l'escuma. “Convido tothom a anar més enllà de les estàtues, a entrar a dins”, deia. Perquè la instal·lació de la Victòria i el Franco genet, als quals es contraposa l'ombra del monument a la República, és només el frontispici de l'exposició, dedicada precisament a denunciar “la permissivitat amb els símbols de la dictadura” en l'espai urbà, i integrada al seu torn en un cicle centrat en la vulneració de drets durant el franquisme i la impunitat en què s'han aixoplugat ja en democràcia els botxins d'antuvi. “Que la vegin i després critiquin el que creguin que s'ha de criticar. El que no acceptem és la censura prèvia.”

El comissari de l'exposició, Manel Risques, va reblar el clau sobre la tria d'El Born com a escenari de la mostra: la “destrucció” de Catalunya té “dues dates complementàries en molts aspectes: el 1714 i el 1939”. I analitzar-les, “més enllà de relats heroics”, fa aflorar “una societat complexa, que “no es pot simplificar dient que tots els catalans van ser opositors” als règims instaurats aquells anys, “perquè no va ser així”, va argumentar.

Lletra petita

L'exposició es configura en tres plafons. El primer explica la trajectòria de Marès i Viladomat, que al llarg de les seves vides van treballar per a règims polítics antitètics. “Aquí hi ha un enorme buit ètic, que és on creix la impunitat”, entén Vinyes. Els altres dos estan consagrats a explicar la història de les dues estàtues. La cirereta és un inquietant bust de Franco, obra d'Eugenio Merino, portat a judici dos cops per la Fundació Francisco Franco perquè considerava ofensives i caricaturesques dues peces dedicades al dictador, i que tots dos cops ha guanyat.

L'exposició, “austera i extremadament sòbria perquè parla de quelcom que no té res d'agradable”, en paraules de Vinyes, se sustenta en reproduccions de fotografies i articles de premsa sovint reduïts respecte dels originals, i es fa molt difícil llegir-los, de la mateixa manera que no hi ha auriculars –almenys ahir– que permetin escoltar l'àudio dels documents audiovisuals que es reprodueixen en diverses tauletes digitals. Vinyes demana que es traspassi el frontispici i es vagi al detall, però ara que cada cop menys gent llegeix diaris i que els 140 caràcters imposen la seva llei, la mostra s'explica a cop de titulars d'hemeroteca. De titulars perquè la resta dels articles es fa il·legible. La lletra petita que es convida a llegir és aquí minúscula. Com per parar-hi atenció.

Les estàtues, en canvi, són molt grans. Un blanc fàcil. Pisarello va dir que seran protegides com sempre es fa amb el patrimoni, però ahir, com si tot plegat fos una proposta interactiva i fossin accions com aquestes les que acabessin de donar sentit a la instal·lació, ningú va impedir ni el llançament matinal d'ous, ni que durant la presentació, alguns dels manifestants saltessin la tanca que les encercla i es deixessin fotografiar darrera sengles pancartes de les JERC i la JNC, ni tampoc que el cavall del dictador primer fos decorat amb una estelada i després encaixés la primera pintada.

Trias va voler fer d'El Born la zona zero de l'independentisme, i Colau, la del guerracivilisme
Alberto Fernández
president del grup municipal del PP
Uns posen estàtues de Franco al carrer, d'altres aconseguim anul·lar sentències franquistes
Sergi Sabrià
portaveu nacional d'erc
No estem en contra de fer pedagogia, però hi ha altres maneres de fer-la. És un despropòsit
Joaquim Forn
portaveu del grup de municipal CIU


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Iglesias avala la calma de Sánchez en la sedició i l’indult

madrid

Maduro anhela el Congrés

Buenos Aires

Londres i Brussel·les eviten la ruptura de les converses

LONDRES/BRUSSEL·LES

Xoc entre els socis per una reunió de Costa

Barcelona

Un jutge ordena a Trump restablir el programa per a joves immigrats als EUA

washington
EL RADAR

Un divorci i una relació per reparar

Més protestes a França per la llei de seguretat

MOSCOU

“Trien el pitjor moment per al reingrés de la Dolors, és deshumanitzant”

torroella de montgrí
JORDI CASAS I BEDÓS
Exdiputat i Exsenador

“L’amnistia és complicat, però l’indult és a punt de caure”

BARCELONA