El PSC s'uneix en el no a Rajoy
El consell nacional avala amb 241 vots i només una abstenció la decisió de desobeir el PSOE
Iceta avisa que no hi haurà projecte federal si el PSOE no els acompanya
El PSC s'unia en un front comú ahir al vespre en la votació en el consell nacional, el màxim òrgan de presa de decisions. No es pot parlar d'unanimitat quan hi ha una abstenció, però sí de posició compartida per una immensa majoria quan els 241 membres restants van avalar la resolució de l'executiva de votar no a la investidura del líder del PP, Mariano Rajoy, contra el que els ha demanat el comitè federal del PSOE, el seu partit germà a Espanya. I precisament per la seva unitat d'acció històrica amb el PSOE, ahir ho feien conscients que la decisió pot marcar un abans i un després en aquesta relació.
La resolució de l'executiva avalada pel consell nacional rebutja investir Rajoy per les seves polítiques econòmiques i socials, perquè el consideren mancat de voluntat per combatre la corrupció i el fan coresponsable de la falta de diàleg amb el govern de Catalunya en una estratègia que ha portat a “un greu atzucac, amb risc d'un desastrós conflicte institucional a molt curt termini”. Efectivament, en la seva intervenció prèvia a la votació, el primer secretari, Miquel Iceta, afirmava que els ciutadans “progressistes i catalanistes” no entendrien que el PSC “aparegués al costat d'una de les locomotores que han decidit emprendre un rumb de col·lisió”. L'abstenció, advertia, hauria inhabilitat el PSC per “tendir ponts i per proposar solucions en el moment que més falta fan i faran”. Aquest “faran falta” no s'albira, per ell, gaire llunyà en el temps quan s'està en l'inici d'un curs polític “crucial a Catalunya, que acabarà o en fracàs o en desastre a causa de la deriva i acceleració independentistes”.
Per desacatar la posició del PSOE, el PSC s'agafa al fet que la Constitució Espanyola estableix que no existeix “un mandat imperatiu” per a cap diputat i demana, per tant, als set que té al Congrés que votin no a Rajoy. Però aquesta decisió, advertia als seus el líder català, pot tenir conseqüències perquè “veus representatives” del PSOE assenyalen la revisió de la relació amb el PSC i alguns, fins i tot, el trencament. Per això la resolució avalada per totes les federacions del partit reitera “la voluntat de mantenir la relació entre el PSC i el PSOE recollida en els estatuts dels dos partits”.
Relació o ruptura
Des del PSC s'avança que el canvi de relació amb el PSOE s'hauria d'acordar tal com estableix la disposició addicional primera dels estatuts federals del PSOE. S'hi determina que l'articulació orgànica dels partits sorgits de la unitat socialista es regula pels respectius acords –el protocol de relacions del 1978, en el cas del PSC– però hi afegeix que aquests han de ser aprovats en un congrés. Encara que el PSOE volgués forçar un desenllaç ràpid, de moment el partit espanyol no preveu fer cap congrés abans de la primavera. Acceleradíssima hauria de ser la negociació perquè el PSC ja el pogués aprovar en el seu congrés immediat dels dies 4, 5 i 6 de novembre. Primer caldrà veure la resposta disciplinària i política del PSOE. El socialisme espanyol està dividit pel que fa a la investidura però també ho estarà sobre un canvi de relació si aquest és imposat unilateralment pels líders territorials que avui controlen el PSOE. Encara més si el canvi és, simplement, fer fora el PSC per poder recuperar la federació catalana del PSOE. En qualsevol cas hauria de ser l'avui incert congrés del PSOE el que prengués la decisió. El PSC ja ha dit que seurà a parlar-ne si el PSOE ho exigeix.
Com a partit diferenciat, el PSC té personalitat jurídica pròpia i autonomia política a Catalunya, on es presenta a les eleccions generals en representació del PSOE. El PSC té representació a l'executiva, el comitè i el congrés federal del PSOE mentre que els socialistes espanyols no participen en els òrgans del PSC.
L'article 76 dels estatuts del PSOE estableix que els membres del grup parlamentari –els diputats del PSC en formen part– han d'aplicar les resolucions dels òrgans de direcció i estan subjectes a la unitat d'acció i la disciplina de vot. Si no ho fan i el comitè federal considera greu la seva conducta, els pot donar de baixa del grup. No és la primera vegada que el PSC vota en contra del PSOE però sí que desobeeix un mandat explícit del comitè federal com ha estat el d'aquest diumenge.
LES FRASES
El PSC ja havia desobeït per les aliances a Catalunya
Pel que fa als grups parlamentaris autonòmics, els estatuts del PSOE estableixen que els programes electorals, la política d'aliances i el desenvolupament legislatiu “hauran de ser consultats a la comissió executiva federal i, si hi hagués discrepàncies, el contenciós serà sotmès al comitè federal”. Va ser el cas del govern tripartit. Vigent el pacte amb ERC, quan el gener del 2004 es va saber l'entrevista del vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb la cúpula d'ETA, Alfredo Pérez Rubalcaba va sondejar alcaldes metropolitans del PSC per reviure la federació catalana del PSOE, tal com explicava ahir en un article en aquest diari el periodista Tian Riba. I és que el president Maragall va resoldre l'afer forçant la sortida de Carod-Rovira del govern però mantenint el pacte amb els independentistes.
Però la tensió va pujar el 2006 quan, després que el president José Luis Rodríguez Zapatero hagués pactat amb Artur Mas la reforma de l'Estatut, José Montilla reeditava el tripartit amb ERC davant la irritació del PSOE. Es va tornar a plantejar la ruptura amb el PSC però mai es va consumar. El PSC sempre va decidir sense el vistiplau del PSOE.
