DOS ANYS DESPRÉS DE TREURE LES URNES AL CARRER
“No repetirem un altre 9-N”
Els encausats pel procés participatiu d'avui fa dos anys confien que aquella experiència servirà, però el diferencien del referèndum “definitiu” del 2017
Mas no tanca la porta a ser candidat en funció d'un estiu que preveu tens
-
“No repetirem un altre 9-N” Arxiu. -
Rigau, Homs i Mas, dilluns davant d'un dels populars Seat 600 que hi ha exposat al Museu d'Història de Catalunya. L'entrevista (a la dreta) va ser presidida per la ploma amb què el president Mas va signar la convocatòria de la consulta inicialment prevista el 9-N del 2014andreu puigArxiu.
Mas recorda a ERC que ara li tocarà entomar des de dins els obstacles
El setembre del 2017 es farà un referèndum sobre la independència de Catalunya, i “es farà bé” gràcies, entre altres coses, al precedent i l'aprenentatge del 9-N, un exercici històric del qual es compleixen avui dos anys. Artur Mas, Irene Rigau i Francesc Homs, els tres encausats per aquell procés participatiu que continuen en la política activa, es van mostrar convençuts, en l'entrevista emesa ahir per El Punt Avui TV, que es donaran “les condicions” i el govern mantindrà la “determinació” i el “compromís” de convocar l'any vinent un referèndum de debò, tal com va anunciar el president Carles Puigdemont, és a dir, amb “una pregunta binària i caràcter vinculant”, indicava l'expresident.
“No repetirem el 9-N, allò ja està fet”, sentenciava Mas, que raonava que si hagués pogut ser un referèndum ja no haurien calgut les plebiscitàries del 27-S. En el mateix sentit, l'exconseller Homs, que com el president del PDECat havia mostrat fa mesos dubtes sobre la idoneïtat d'incloure un referèndum al full de ruta, defensava la votació del 2017 com un “instrument de legitimació democràtica” per poder declarar la independència. I per això creu que l'experiència del 9-N, quan es van superar les expectatives de participació i es va demostrar la “determinació” del poble i el rigor de la cita, “pot ajudar”. “Això surt!”, es convencia.
Això sí, Mas, que creu que es pot repetir el “binomi d'èxit” entre el govern i les entitats sobiranistes, també feia un avís: perquè sigui reconegut com a “definitiu” per la comunitat internacional, el referèndum s'ha de fer “amb unes determinades garanties”. I en aquest sentit, a diferència del 9-N, aconsellava per exemple als unionistes que votin, perquè “si no hi van i la participació és suficient, després el resultat és el que és”, i els que no hi van donen la victòria a l'altre bàndol. En tot cas, això sí, aquí l'expresident recordava que hi ha “actors nous” i la responsabilitat de l'organització ara recau en el vicepresident Oriol Junqueras, que havia criticat que, arran de la sentència del TC que l'anul·lava, es canviés la consulta oficial prevista per un procés participatiu. “Ell ara té aquest encàrrec, i això és diferent del 2014, quan ERC era fora del govern; ara hauran de fer les coses vistes des de dins i hauran d'afrontar tots els obstacles”, l'instava.
“Màxima tensió”
Sigui com sigui, Mas augura un clima de “màxima tensió” a partir del juny, quan és previst que el Parlament aprovi les lleis de desconnexió, sobretot la de transitorietat jurídica, i es convoqui el referèndum. I llavors caldrà veure “quines decisions es prenen”, segons els “objectius, les necessitats i el clima del moment”, que pot ser d'enfrontament total amb l'Estat i el seu aparell judicial. Unes decisions entre les quals situava fins i tot la seva concurrència o no com a candidat a unes noves eleccions catalanes, fet a què no va tancar la porta del tot, si bé admetia que és una hipòtesi molt improbable. “Sempre he dit que no em tocava ja aquest paper, no fóra del tot lògic, però el que viurem el 2017 ara no ho podem copsar”, deia Mas.
Indefinició dels comuns
L'expresident encara va verbalitzar una última petició perquè el referèndum tingui tots els ingredients: que tothom es pronunciï a favor o en contra del seu objecte. Per això lamentava que “l'únic” que el 27-S no es va definir va ser Catalunya Sí que es Pot, el grup dels comuns, de qui admet que és “molt important” que siguin “en el club del dret a decidir”, però a qui va demanar un pas més per deixar l'ambigüitat. “Els esperem en la definició algun dia, no pots anar a un referèndum sense opinió”, els instava.
El procés judicial
Pel seu cantó, Homs i Rigau van criticar el paper de l'Estat en el procés judicial obert contra tots tres i l'exvicepresidenta Joana Ortega. Homs recordava que els fiscals catalans s'havien oposat a la querella, i que en el seu cas primer el TSJC el va exonerar i al cap d'un any el va denunciar. “Fan anar com volen l'alta magistratura”, clamava, i constatava que “hi ha un càlcul polític al darrere, i això també denota la seva feblesa”.
En aquesta línia, l'exconsellera Rigau creu que si la fiscalia ha descartat al final el delicte de malversació, l'únic que els hauria dut a la presó, és només perquè “han pensat en l'efecte que podria tenir” posar Mas entre reixes. “Només falta això perquè el país reaccioni de manera definitiva”, sostenia. Per a ella, tot plegat només busca declarar il·legal el 9-N per “no haver de respondre”. “No ho han volgut escoltar, i la solució és dir que allò no ha existit”, lamentava, abans de comparar-ho amb el cas del ja exministre Fernández Díaz, que només va justificar que les converses en què conspirava contra líders sobiranistes eren il·legals. Segons Rigau, a “algú que només creu en la força del BOE” li és impossible entendre que milers de voluntaris es mobilitzin per una causa, com el 9-N, i ara el cas contra els responsables polítics vol ser un “avís per a navegants”.
“Busquen una acció exemplaritzadora”, sentencia Homs, que indica que l'Estat només està preparat “per al pit i collons”, és a dir, per a actes “amb lògica de guerra convencional”, i per això és incapaç de respondre a la demanda democràtica de Catalunya.
LES FRASES D'IRENE RIGAU
Insten a retirar els retrats dels franquistes
L'ara portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, va avançar que demanaran que es retirin els retrats dels presidents de les Corts espanyoles que ho van ser durant el franquisme, que ara s'exposen a la cambra al costat dels que ho han estat en democràcia. Segons ell, això és una prova més de la “diferència cultural d'aproximació brutal” que hi ha, ja que l'Estat només invoca la llei i no diferencia entre democràcia i dictadura, mentre el Parlament “només ha existit en democràcia”. “Que els posin en una sala diferent”, ironitzava Mas.
