judicialització del procés
Ple suport de la Generalitat al regidor a les portes d'un any judicial “vergonyant”
Gabriel demana que els Mossos deixin d'actuar “contra l'independentisme”
Munté nega que el cos tingui marge de maniobra com a policia judicial
El govern es va solidaritzar ahir amb el regidor vigatà detingut pels Mossos, Joan Coma, per haver-se negat a acudir a declarar acusat d'incitació a la sedició, i va denunciar que l'executiu espanyol estigui “entestat en la judicialització constant” de la política. “El govern espanyol ens prepara pel 2017 un vergonyant calendari judicial”, va lamentar la consellera de la Presidència, Neus Munté. En aquest sentit, va esmentar els casos de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; dels encausats pel 9-N, i de la resta de càrrecs electes perseguits per actes d'afirmació nacional o independentista.Munté va expressar el respecte del govern en bloc a una decisió tan personal com la de declarar o no davant la justícia: “Manifestem el nostre respecte cap a qui decideix declarar i cap a qui no, que està en el seu dret de no fer-ho.”
Després que el mateix regidor apel·lés en una piulada a “aprofitar tot allò que ens uneix per plantar cara col·lectivament” a l'Estat, la diputada de la CUP Anna Gabriel va censurar que els Mossos actuïn “contra l'independentisme” i va reiterar la petició de dimissió del conseller d'Interior, Jordi Jané. “Arribarà un moment en què necessitarem que la policia catalana no actuï contra l'independentisme”, va advertir en declaracions a Europa Press. Munté va emprar els mateixos arguments que en la detenció de l'alcaldessa de Berga i va remarcar que el cos no té “marge de maniobra” perquè actua com a policia judicial.
El TSJC demana més informes pel cas Forcadell
M. piulachsLa magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i instructora de la causa penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va enviar ahir un funcionari judicial per requerir a la Cambra distints informes sol·licitats pel fiscal Francisco Bañeres. La jutgessa no ha acceptat la petició del tinent fiscal d'incloure en la causa notícies en què ja s'informava que dos grups volien introduir les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent en el ple del 27 de juliol passat. És per haver permès aquesta votació que Forcadell és investigada per un delicte de desobediència al TC.
La fiscalia demana tres informes dels serveis jurídics del Parlament per evidenciar que la mesa, en altres casos, ha descartat assumptes. Son l'informe i l'acord de la mesa, del 29 de març passat, sobre una moció de la CUP, que va ser admesa “amb condicions”. L'acord de la mesa del 2010 en què es refusa la tramitació d'una iniciativa popular sobre la celebració d'un referèndum d'independència, d'Alfons López Tena. I, l'acta de la mesa, del 2009, que refusa una iniciativa popular d'un grup d'associacions per celebrar un referèndum per “inconstitucional”.
Per contra, la defensa de Forcadell, exercida pel penalista Andreu van den Eynde, insisteix que la mesa i la presidència no poden excloure matèries de debat per raons de fons, com fins fa poc el TC respectava. Per això, ahir va demanar que s'inclogui l'informe que els serveis jurídics del Parlament van fer, el 15 de setembre, per respondre a la demanda d'empara que el grup del PSC va presentar al TC sobre els acords de l'1 i el 8 de març del 2016. “El reglament del Parlament no reconeix l'existència d'un dret a la no-admissió o un dret a impedir una tramitació d'un altre grup parlamentari”, al·leguen els juristes. El TC, el 19 de desembre, va donar la raó al PSC.
