Política

Enquesta

Quina hauria de ser la pregunta del referèndum?

La pregunta més formulada per les personalitats consultades és: “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”

Un 12 per cent pensen que ha de quedar explícit que la Catalunya sobirana serà una república

Vol que Catalunya sigui (o esdevingui) un estat independent? Aquesta és la pregunta que més d'un terç de les personalitats enquestades per El Punt Avui farien imprimir en la papereta del pròxim referèndum sobre el futur de Catalunya. Altres enquestats, amb matisos, es mouen en la mateixa direcció. Un altre aproximadament 12 per cent de consultats voldrien que en la pregunta quedés de manifest que la futura Catalunya independent ha d'adoptar la fórmula republicana. I d'altres creuen que en la consulta ha de quedar clar que una Catalunya sobirana ha de servir perquè els seus ciutadans visquin en un espai de justícia i convivència dins Europa.

Consulteu totes les respostes a l'edició impresa d'El Punt Avui i o la versió digital en PDF .

Els 19 referèndums dels darrers 43 anys

1. Irlanda del Nord.

Acordat, 8 de març del 1973.

Doble pregunta:

Vol que Irlanda del Nord continuï formant part del Regne Unit?

Vol que Irlanda del Nord s'uneixi a la República d'Irlanda fora del Regne Unit?

Resultat: 98,9% a favor de la primera opció i un 1,1% a favor de la segona opció, amb una participació del 58,66%

2. Eslovènia.

Unilateral, 23 de desembre del 1990.

La República d'Eslovènia hauria d'esdevenir un estat independent i sobirà?

Resultat: 88,5% a favor, amb una participació del 93,5%.

Context: Per legitimar-lo es demanava una majoria absoluta del 50% més un, sense requeriments de participació mínima. Cal tenir en compte que un 2,8% no van poder votar perquè eren a l'estranger o en accions militars, i aquests no es van incloure en el còmput final.

3. Lituània.

Unilateral, 9 de febrer del 1991.

Està a favor que l'estat lituà esdevingui una república democràtica independent?

Resultat: 76,5% a favor, amb una participació del 84,74%.

4. Geòrgia.

Unilateral, 31 de març del 1991.

Vostè dóna suport a la restauració de la independència de Geòrgia d'acord amb l'Acta de Declaració de Geòrgia del 26 de maig del 1918?

Resultat: 99,5% a favor amb una participació del 90,6%.

5. Estònia.

Unilateral, 3 de març del 1991.

Voleu la restauració de la sobirania de l'Estat i la independència de la República d'Estònia?

Resultat: 82,9% a favor, amb una participació del 78,4%.

6. Letònia.

Unilateral, 3 de març del 1991.

Vostè està a favor d'una República de Letònia independent i democràtica?

Resultat: 73,68% a favor, amb una participació del 87,56%.

7. Croàcia.

Unilateral, 9 de maig del 1991.

No va haver-hi cap pregunta.

La ciutadania triava entre una papereta de color blau si volien la independència i una de vermella si n'eren contraris.

Resultat: 93,24% a favor amb una participació del 83,56%.

8. Macedònia.

Unilateral, 8 de setembre del 1991.

Donaria suport a una Macedònia independent amb el dret d'entrar en una futura unió d'estats sobirans de Iugoslàvia?

Resultat: 96,4% a favor, amb una participació del 75,7%.

9. Turkmenistan.

Unilateral, 26 d'octubre del 1991.

Està d'acord amb l'establiment legal de Turkmenistan com un estat democràtic independent?

Dóna suport a la declaració del President del Soviet Suprem de la República Socialista Soviètica de Turkmenistan “Sobre la política exterior i interna de Turkmenistan” i l'activitat per implementar-la?

Resultat: 94,1% a favor amb una participació del 97,4%.

10. Ucraïna.

Unilateral, 1 de desembre del 1991.

Vostè dóna suport a l'Acta de Declaració d'Independència d'Ucraïna?

Resultat: 90,32% a favor, amb una participació del 84,18%. El referèndum fou convocat per Parlament ucraïnès per confirmar l'Acta de Declaració d'Independència que havia estat aprovada pel Parlament el 24 d'agost del 1991.

11. Bòsnia i Hercegovina.

Unilateral, 29 de febrer i 1 de març del 1992.

Està a favor d'una Bòsnia i Hercegovina sobirana i independent, com un estat de ciutadans i nacions iguals de musulmans, serbis, croats i altres que hi viuen?

Resultat: 99,7 % a favor amb una participació del 63,4%.

12. República de Tatarstan

Unilateral, 21 de març de 1992.

Plebiscit per ratificar la Constitució.

Resultat: 62% a favor. El referèndum i la constitució van ser declarats inconstitucionals per part del Tribunal Constitucional Rus. Més tard el 2002 definien la República de Tatarstan com a part de la Federació Russa.

13. Quebec

Primer referèndum. Unilateral, 20 de maig del 1980.

El govern del Quebec ha fet pública la seva proposta de negociar un nou acord amb la resta del Canadà, sobre la base de la igualtat de les nacions; aquest acord permetria al Quebec adquirir la facultat exclusiva per legislar les seves lleis, imposar els seus impostos i establir relacions a l'estranger –en altres paraules, la sobirania– i al mateix temps permetria mantenir amb el Canadà una associació econòmica que inclou una moneda comuna, qualsevol canvi en la situació política resultant d'aquestes negociacions només es durà a terme amb l'aprovació popular a través d'un altre referèndum; en aquests termes, vostè dóna al govern del Quebec el mandat per negociar l'acord proposat entre el Quebec i el Canadà?

Resultat: 59,56% en contra i 40,44% a favor, amb una participació del 85.61%

Segon referèndum. Unilateral, 30 d'octubre del 1995.

Vostè està d'acord que la regió del Quebec hauria d'esdevenir sobirana després d'haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política, dins de la llei, tot i respectant el futur del Quebec i de l'acord signat el 12 de juny del 1995.

Resultat: 50,58% en contra i 49,42% a favor, amb una participació del 93,52%

14. Timor Oriental.

Acordat, 30 d'agost del 1999.

Accepta l'autonomia especial proposada per al Timor Oriental dins l'estat unitari de la República d'Indonèsia?

Rebutja l'autonomia especial proposada per al Timor Oriental que comporta la separació de Timor Oriental d'Indonèsia?

Els votants havien d'introduir a l'urna una de les dues paperetes. Resultat: 78,5% a favor, amb una participació del 98,60%. Va tenir lloc sota pressió militar d'Indonèsia i tutelat per les Nacions Unides.

15. Montenegro.

Acordat, 21 de maig del 2006.

Vostè desitja que Montenegro esdevingui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional?

Els requisits exigits per al reconeixement de Montenegro per part de la federació Sèrbia i per la Unió Europea foren aconseguir un mínim de participació del 50% de les persones amb dret a vot, i el sí havia d'obtenir un resultat superior al 55% dels vots vàlids emesos.

Resultat: 55,4% a favor, amb una participació del 86,49%

16. República del Sudan del Sud.

Acordat, entre el 9 i el 15 de gener del 2011, amb el requisit d'una participació superior al 60%.

No hi havia pregunta. La papereta de vot contenia dues opcions, “Unitat” i “Secessió”, escrites en anglès, amb dibuixos, i calia marcar-ne una mitjançant l'empremta dactilar.

Resultat: 98,83% a favor, amb una participació del 97.58%

17. Puerto Rico

Primer referèndum. Acordat, 23 de juliol del 1967.

Els votants triaven entre Commonwealth, estatalitat o independència.

Una majoria del 60,4% votà a favor de l'estatus de Commonwealth, amb una participació del 65,9%.

Segon referèndum. Acordat, 4 de novembre del 1993.

Els votants triaven entre Commonwealth, estatalitat o independència.

Una majoria del 48,6%% votà a favor de l'estatus de Commonwealth, un 46,3%, ser un estat dels Estats Units i un 4,4%, la independència, amb una participació del 73,5%.

Tercer referèndum Acordat, 13 de desembre del 1998.

Els votants havien de triar entre estatalitat (com a estat dels Estats Units d'Amèrica), Commonwealth (govern limitat), estat lliure associat (als Estats Units, amb ciutadania pròpia), independència, o cap de les opcions.

Resultat: L'estatalitat obtingué el 46,6%, Commonwealth, 0%, estat lliure associat, 0,3%, independència 2,6%, i cap de les opcions 50,3%, amb una participació del 71,3%.

Quart referèndum. Acordat, 6 de novembre del 2012.

Està d'acord a mantenir la condició política territorial actual?

Les respostes possibles eren sí o no. Aquells qui votaven que no, havien d'elegir entre tres opcions possibles desitjades: estatalitat, estat lliure associat sobirà i independència.

Resultat: 54% van votar que no a la primera pregunta, i el 46% que sí. D'aquells que van votar en la segona pregunta: un 61,11% van triar estatalitat, 33,34% estat lliure associat i 5,55% independència.

18. Crimea.

Unilateral, 16 de març del 2014

Pregunta 1: Està a favor de la unificació de la península de Crimea amb Rússia com a subjecte de la Federació?

Pregunta 2: Està a favor de la restauració de la constitució de Crimea del 1992 i l'estatus de la península de Crimea com a part d'Ucraïna

Resultat: 96,7% a favor amb una participació del 83,01%. El referèndum va tenir lloc en un context de militarització russa i no ha estat reconegut ni pels EUA ni per la UE.

19. Escòcia.

Acordat, 18 de setembre del 2014.

Escòcia hauria d'esdevenir un estat independent?

Resultat: 55,3% en contra, amb una participació del 84,6%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez anuncia noves eleccions per al 10 de novembre i en culpa Podem, Cs i PP

Madrid

Sánchez convocarà eleccions el 10 de novembre

Madrid

El PP acusa el PSOE d’abocar l’Estat a eleccions

Madrid

La Casa Reial nega ara que Felip VI es plantegi esperar uns dies abans de decidir si proposa candidat a la investidura

Madrid

Torra demana apartar el jutge que ha d’estudiar la recusació de Barrientos i Armas per la seva “vinculació” amb el PSC

Barcelona

Budó admet que el Govern no té “accions concretes sobre la taula” per donar resposta a una sentència condemnatòria

Barcelona

Rivera considera “una presa de pèl” la resposta de Sánchez

Madrid

Iglesias obre la porta al ‘no’ de Podem en cas que el PSOE arribi a la investidura amb un acord amb Cs

madrid

El Govern crea 750 noves places de Mossos d’Esquadra i 250 de Bombers

Barcelona