judicialització del procés
L'Estat defensa l'actuació de la fiscalia contra Forcadell
Iceta coincideix amb el govern espanyol i creu que la querella contra els independentistes “era d'esperar”
Homs creu que el fiscal que no va incloure Joan Josep Nuet a la denúncia “deu ser molt ruc”
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va defensar ahir la querella contra quatre membres de la mesa del Parlament i la va considerar una prova –tot i que no la va arribar a citar directament– que el sistema judicial “funciona”. A una pregunta dels periodistes sobre l'actual judicialització de la política, es va limitar a assegurar que “hi ha un poder judicial independent” i va celebrar que els casos que acaben dirimint-se als jutjats “tenen les seves sentències”.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, també va prendre posició ahir sobre la querella que van rebre Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet i als quals el diputat de CSQP Joan Josep Nuet va mostrar el seu suport malgrat no haver-hi estat implicat. Iceta va diferir de Nuet i va considerar que no hi ha motius per “indignar-se”. En una entrevista a RNE va criticar que els independentistes “s'estirin els cabells com si fos una gran sorpresa i s'indignen” quan ja sabien, va dir, què els podia passar i no s'obeïa al Tribunal Constitucional. La cullerada més sorprenent en tot plegat, però, la va ficar el portaveu de CSQP i, per tant, company de files de Nuet: Joan Coscubiela. Al contrari del contingut polític de la querella que va defensar el líder d'EUiA, Coscubiela va negar-ne aquesta naturalesa i, per tant, la diferenciació per raons ideològiques, just el contrari que Nuet esgrimia davant dels mitjans de comunicació en comparèixer amb els seus companys sobiranistes de la mesa del Parlament.
Des del PDeCAT, Francesc Homs va insistir en el caràcter polític de la querella, ja que explicita que Nuet no hi és inclòs perquè no és independentista. “Ja ho va dir Carme Forcadell: moltes gràcies, fiscalia, perquè han escrit el que intuïem tots.” El portaveu al Congrés va considerar “de ser molt ruc” que no s'hi inclogués el diputat de CSQP, ja que va posar en evidència que s'està actuant contra una ideologia. També va alertar sobre aquesta persecució el vicepresident Oriol Junqueras, que va pronosticar que l'Estat també emprendrà accions contra ell arran del procés independentista però va argumentar a Catalunya Ràdio que si es proclama la independència “no hi haurà inhabilitació possible”.
El diàleg no caduca
Méndez de Vigo també va aprofitar la seva roda de premsa d'ahir per tornar a oferir la mà a la Generalitat perquè accepti la seva invitació a dialogar, que, va assegurar, “no té data de caducitat”. Ara bé, va recordar que el govern espanyol accedeix a negociar solucions als problemes de la ciutadania “sempre dins de la llei”. El també ministre d'Educació va apostar per “dialogar amb la societat catalana” i veure de quina manera poden “respondre als problemes que afecten la quotidianitat de les seves vides”, tot i que aquí no hi va incloure la demanda d'un referèndum. Sobre la trobada secreta del gener entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy, va valorar que no tenia sentit fer-la pública si se n'havia de “sortir a bufetades”. En aquesta línia i segons l'agència Europa Press, La Moncloa està disposada a tenir noves reunions secretes amb la Generalitat.
El ple de Barcelona dona suport als membres de la mesa
F.EL'endemà que la fiscalia presentés la querella contra quatre membres de la mesa del Parlament, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir una proposició de suport als afectats que, alhora, també expressa l'adhesió del consistori al Pacte Nacional pel Referèndum. El text, presentat pel grup Demòcrata –la nova denominació de CiU– va rebre el suport de BComú i ERC, mentre que la CUP es va abstenir i C's, el PSC i el PP hi van votar en contra. En les seves respectives intervencions, Joaquim Forn (Demòcrata) va defensar la celebració d'una consulta com a fórmula per resoldre el conflicte d'encaix entre Catalunya i Espanya –“les urnes són la solució, no el problema”–, al torn que Jordi Coronas (ERC) va apel·lar el govern d'Ada Colau “a estar al costat de la democràcia” quan s'expliciti la negativa de l'Estat a autoritzar la consulta. El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, va ser qui va entomar el debat assegurant que els comuns continuaran “buscant aliats a l'Estat perquè la sortida sigui possible”.
