La implosió del favorit
La investigació del cas Fillon arriba als tribunals pels indicis de delictes
Com va passar el 2012 amb Strauss-Kahn, França veu com el candidat que semblava destinat a la presidència s'ensorra per un escàndol
El 14 de maig del 2011, Dominique Strauss-Kahn va ser detingut a Nova York, acusat d'assalt sexual. L'escàndol, d'abast internacional en tractar-se del director de l'FMI, tindria un impacte molt més profund a França, on Strauss-Kahn ho tenia tot de cara per convertir-se en president. Quan faltaven pocs mesos per a les primàries socialistes, la seva detenció va suposar un gir històric. França, fastiguejada del quinquenni conservador de Nicolas Sarkozy, estava a punt d'alçar un socialista a l'Elisi per primer cop en 17 anys, però no qui tothom donava per fet. En pocs mesos, François Hollande, a qui els sondejos donaven un 3% de suports en les primàries, arreplegaria la base de Strauss-Kahn i ja no s'aturaria fins a la presidència.
La implosió del favorit sembla tornar a repetir-se ara. Fins fa justament un mes, ningú dubtava qui seria el nou cap de l'Estat. La dreta, que apuntava a ser la vencedora virtual després d'un mandat socialista catastròfic, va nominar amb contundència François Fillon, imatge de la integritat, la transparència i l'austeritat de la vida pública. Ho tenia tot de cara: la por de l'elecció de Marine Le Pen, la descomposició de l'esquerra, la inexperiència d'Emmanuel Macron. Llavors totes les previsions van tornar a saltar pel aires. El setmanari Le Canard Enchaîné publicava el 25 de gener que Fillon va remunerar la seva dona com a assistent parlamentària durant anys per una feina fictícia. Era l'inici del Penelope Gate. A aquella informació la van seguir d'altres, fins a confirmar que entre la dona i els fills, que també el van ajudar al Senat, es van embutxacar prop d'un milió d'euros de l'erari públic.
La justícia va obrir una investigació, que precisament divendres va viure una nova etapa, potser la penúltima. La fiscalia financera, que s'encarregava de la indagació preliminar, va passar el cas a tres jutges d'instrucció, indicació del fet que hi troba indicis de delicte. Durant els interrogatoris i els escorcolls al Senat i a l'Assemblée Nationale, els agents anticorrupció no van trobar res que provés la feina de Penelope Fillon. Serà ara qüestió dels tres magistrats dilucidar si imputen o no Fillon per, entre altres delictes, malversació de fons públics, abús de béns socials i tràfic d'influències. L'encara candidat, que ha vist com a la seva família política no li acaben de fer el llit (tampoc li mostren suport efusiu) perquè no li troben reemplaçant, va anunciar que dimitirà si és imputat.
Sigui com sigui, la llosa per a Fillon és gairebé més pesada en les enquestes que als jutjats. Després de dues setmanes d'absoluta tempesta mediàtica i política, en què la seva renúncia es donava per feta, l'ex-primer ministre va canviar d'estratègia. Va convocar una roda de premsa davant de 200 periodistes i va passar a l'atac: als mitjans, a la justícia polititzada, als poders que estaven orquestrant una conxorxa per assassinar-lo políticament. La majoria dels francesos no es va empassar el relat. Tot i que el pas de les setmanes va asserenant els ànims i refent, mínimament, les seves opcions, la posició de privilegi de què gaudia abans de l'escàndol ja és història, i ningú avui compta la seva victòria. Lleugerament recuperat en les enquestes, Fillon ara figura tercer, amb un 21% dels suports, superat per Macron (22%) i Le Pen (26%). La catifa vermella que l'havia de portar a l'Elisi, com abans Strauss-Kahn, s'ha convertit en un camí d'espines després d'un mes que pot canviar, novament, la història de França.
