judicialització del procés
El TC tomba l'oblidada llei de referèndums del tripartit
L'alt tribunal anul·la el gros de la norma, que requeria l'autorització de l'Estat, i el comissionat per a la transició nacional, que ja no existeix
Munté qualifica la decisió d'“extemporània”
Cinc mesos va trigar el Tribunal Constitucional a anul·lar la llei de consultes amb què el govern d'Artur Mas pretenia emparar el 9-N i set anys ha trigat a tombar la llei de referèndums del tripartit , que requeria l'autorització de l'Estat en la convocatòria. L'alt tribunal va inutilitzar ahir el gros de la llei de consultes populars per via de referèndum, una de les lleis estrella d'ERC durant el govern de José Montilla, declarant nul·la la part substancial de la llei, la que regulava la convocatòria de referèndums a Catalunya amb el vistiplau de l'Estat. El TC també va declarar nul per unanimitat el decret de creació del comissionat per a la transició, en mans de Carles Viver Pi Sunyer, que ja no existeix, i dos plans sobre estructures d'estat i infraestructures estratègiques.
La llei de consultes populars per via de referèndum es va aprovar el març del 2010 amb els vots dels socis del tripartit: el PSC, ERC i ICV-EUiA. Els republicans havien impulsat la norma des de Governació, capitanejada per Jordi Ausàs, i hi veien una escletxa per a la convocatòria futura d'un referèndum sobre la independència. El PSC i ICV-EUiA van avisar, en canvi, que no era una llei “ad casum” per arribar a la independència i sí una eina de participació ciutadana. CiU s'hi va oposar perquè considerava que era electoralista, la veia poc ambiciosa i no regulava les consultes populars que no eren referèndums. El desembre d'aquell any, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va recórrer la llei argumentant que vulnerava les competències exclusives de l'Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums. L'executiu socialista en va demanar la suspensió automàtica. L'alt tribunal, però, la va aixecar el juny següent en considerar que no hi havia cap risc perquè, de totes maneres, la Generalitat havia de demanar autorització a l'Estat per fer un referèndum. Després d'això, la llei va estar vigent i en espera de sentència fins ahir. Per donar marc legal al 9-N i esquivar el vistiplau estatal, el govern de Mas va impulsar el 2014 la llei de consultes populars no referendàries, que va ser ràpidament suspesa aquell mateix any i seguidament anul·lada pel TC durant el 2015 . Tot i que la part respectiva als referèndums municipals de la llei del tripartit no havia estat recorreguda, segons fonts de Governació la majoria de consultes que s'han fet als municipis en els darrers anys s'han emparat en la norma del 2014, de la qual no va ser tombada la part sobre consultes locals.
La portaveu del govern, Neus Munté, va qualificar d'“absolutament extemporània” la sentència. “Tot això ha quedat superat per la voluntat democràtica de fer un referèndum”, va dir la també vicepresidenta del PDeCAT, assenyalant que Catalunya ha evolucionat, mentre que l'Estat i el TC no ho han fet. En canvi, el portaveu adjunt de JxSí, el republicà Roger Torrent, hi va veure l'“enèsima demostració del setge judicial”, i va criticar el PSC. Els socialistes catalans van acatar la sentència i es van desmarcar de la llei, tot i que el 2010 la van avalar.
