Procés sobiranista
El Parlament aprova la llei del codi tributari
JxSí i la CUP tiren endavant la primera de les tres lleis de desconnexió, que assegura la hisenda pròpia
Fixa una relació “més propera” amb el contribuent
La primera de les tres lleis de desconnexió catalanes que fixen les estructures d’estat pròpies ja ha estat aprovada. Ahir, al Parlament, JxSí i la CUP van aprovar la llei del codi tributari, que és la que ha de donar aixopluc, entre altres organismes, a una Agència Tributària de Catalunya amb plenes competències. La resta de l’oposició hi va votar en contra. C’s i el PP, com ja han fet amb altres lleis, no havien ni participat en la ponència. La llei aprovada inclou les recomanacions que li havia fet el Consell de Garanties Estatutàries.
Segons Maria Senserrich, ponent relatora i diputada de JxSí, van negociar i acordar amb el PSC i CSQP 88 esmenes que milloren aspectes de la llei, que fixa una “estructura tributària com les que tenen els països més avançats”. “El codi està pensat per ser transparent, obert i flexible, al servei dels ciutadans”, va explicar a aquest diari. Així, el va confrontar amb el model de l’agència tributària espanyola, que, per opac, anomena irònicament un model d’“una, grande y libre”. Aquesta llei estableix una administració tributària amb diversos organismes amb participació pública i privada, als quals “els ciutadans es puguin adreçar sense por ni coaccions”.
Entre els retocs a què s’ha sotmès la llei, hi ha, per exemple, la incorporació d’entitats socials com a membres del consell fiscal, el dirigent del qual serà triat pel Parlament.
En declaracions al final del ple, el secretari d’Hisenda, Lluís Salvador, va destacar que és “una llei important per a la futura hisenda catalana”. “Fixa les bases de l’arquitectura institucional del que ha de ser una hisenda ambiciosa”, per ser “molt eficients en la lluita contra el frau i al mateix temps per avançar cap a un model d’agència molt més propera al contribuent, molt més accessible”.
Com a curiositat, la ponència que ha elaborat aquesta llei estava formada íntegrament per diputades: a més de Senserrich, hi havia Eulàlia Reguant (CUP), Alícia Romero (PSC) i Àngels Martínez (CSQP). Un fet que crida especialment l’atenció, tenint en compte la matèria de què tractaven, sovint associada a un món masculí. La mateixa Senserrich i altres diputades van destacar el bon to i el bon funcionament que havien sabut imprimir a la ponència. “Ha estat una ponència molt professional, amb un nivell d’exigència molt alt i amb reunions més efectives i pràctiques”, remarca Senserrich.
“Avui posem les bases d’una estructura d’estat que estarà al servei dels ciutadans i no de les clavegueres”, va etzibar Senserrich durant el debat parlamentari, amb referència als diners públics que l’Estat espanyol ha destinat a la guerra bruta contra els dirigents sobiranistes. “Els que gestionen els nostres diners són els que paguen la policia política”, va reblar. Amb aquest codi, hi va afegir, “es reforça tant l’autonomia de l’Agència Tributària com la lluita contra el frau fiscal”.
Un banc públic
La diputada de la CUP Eulàlia Reguant va reclamar un “banc públic central” per a quan Catalunya sigui una república, i també va exigir un debat “absolutament necessari” sobre un nou model fiscal. Antonio Espinosa (C’s) la va qualificar d’“agència secessionista” i va recomanar als independentistes que durant les vacances “es relaxin” i “aparquin les presses, que no són bones, sobretot si són per anar enlloc”. La socialista Alícia Romero va acusar JxSí i la CUP d’haver confós una llei amb un “discurs polític”. Per la seva banda, la diputada de CSQP Àngels Martínez va lamentar que la nova llei del codi tributari no hagi aconseguit que qui té més diners pagui més impostos.
En acabar aquest ple maratonià, que havia començat dimarts, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va desitjar bones vacances a tothom –vacances curtes, perquè l’activitat torna al Parlament el 16 d’agost– i va donar sorneguerament les “gràcies” als que li ho havien “posat difícil”. “M’heu ajudat a esforçar-me.”
Junqueras ho centralitza tot
El vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, assumeix tots els requeriments d’informació que li faci el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. En una carta, li explicita que és ell qui centralitzarà “les funcions de canalitzar la informació sol·licitada”, segons un acord pres pel govern dimarts passat. Aquests requeriments fan referència a la demanda que va fer el govern espanyol per rebre, cada setmana, les despeses de la Generalitat per comprovar que no destina diners al referèndum. Així, Junqueras sol·licita al ministre que “qualsevol requeriment que es derivi del compliment” de l’acord per augmentar el control sobre les despeses sigui dirigit “personalment” a ell. En la missiva, li assegura que ja li ha remès la primera informació sol·licitada.
