Política

ENRIC VENDRELL

DIRECTOR GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS DE LA GENERALITAT

“La nostra missió no és controlar sinó cooperar”

“No coneixia l’imam de Ripoll, però sí la comunitat musulmana on treballava, que és la meva interlocutora, com ho són també totes les altres comunitats religioses de Catalunya

“La gent està d’acord, en general, en la llibertat religiosa i en obrir nous temples, però a l’hora de concretar on s’instal·len no els vol al costat de casa”

Catòlic i optimista
Nascut a Tarragona l’any 1963, Enric Vendrell es va llicenciar en dret i es va diplomar en gestió i administració pública. Després d’anys a Unió Democràtica de Catalunya, va ser un dels fundadors de Demòcrates de Catalunya. És catòlic i “de tarannà optimista”, com ell mateix es defineix. Per això creu “que cal continuar fent pedagogia, i la formació de voluntaris dels Jocs Mediterranis a Tarragona n’és un exemple, per acostar les grans tradicions religioses a la ciutadania”.
La llarga trajectòria de treball en xarxa ajudarà a superar aquest sotrac

La implicació de l’imam de Ripoll en el doble atemptat de Barcelona i Cambrils ha obert molts interrogants, entre els quals, si les administracions s’han d’implicar en la tasca de les comunitats religioses. Enric Vendrell, director general d’Afers Socials des de l’any 2013, ho descarta i subratlla que el que cal és “molta pedagogia” com a antídot contra la por i els prejudicis.

Coneixia l’imam de Ripoll?
No, no el coneixia. Sí que conec la comunitat musulmana en qüestió. Però això no és cap excepció perquè els meus interlocutors són les comunitats religioses i els imams no deixen de ser uns treballadors d’aquestes comunitats. Això és vàlid per a totes les confessions. En les comunitats jueves, per posar només un exemple, conec la seva junta però no el rabí.
Actualment la Generalitat no té ni un registre propi de comunitats religioses. L’atemptat terrorista i la petició de les comunitats de més implicació forçaran algun canvi en aquest sentit?
És cert que hi ha un registre estatal que és responsabilitat del Ministeri de Justícia. Nosaltres no tenim cap registre, però això no vol dir que no tinguem un coneixement molt aprofundit de la diversitat religiosa que té el país. El govern té una relació constant amb les comunitats religioses. Tenim un Mapa de les Religions, que té dues parts, una de pública i una de protegida, que és una eina de treball per al govern.
Una eina que permet exercir un control?
Control no és la paraula adequada. El nostre sistema jurídic es fonamenta en la llibertat religiosa i per tant el control no hi té cabuda. L’autonomia de totes les comunitats religioses és absoluta. Als governs no ens correspon controlar la seva activitat. I evidentment la missió d’Afers Socials no és controlar sinó cooperar.
Però el que ha passat no ha de fer repensar una mica la seva funció?
En tot cas, el que vull és fer millor la feina que fem, que és treballar per anticipar una sèrie de conductes que són susceptibles de plantejar-se.
La radicalització estaria dins d’aquestes conductes?
La nostra actuació va molt més enllà. Cal tenir en compte que al país tenim fins a tretze confessions religioses diferents i que el mapa de confessions ha canviat en molt poc temps. El que cal és molta pedagogia per donar a conèixer tota aquesta gran diversitat, perquè el que menys ajuda a conviure en pau és la ignorància, que genera prejudicis i por. És en aquesta línia que hem editat una sèrie de guies per als àmbits educatiu, hospitalari i penitenciari. El que cal és normalitzar la diversitat.
L’últim Baròmetre de les Religions posa de manifest que un 54% dels catalans són reticents a tenir un centre de culte islàmic al costat de casa. Aquest no seria un bon indici de normalització.
Això és un fet. La gent està d’acord que s’obrin nous temples, però en general no els vol al costat de casa. En aquest sentit, no ens queda més remei que insistir en la pedagogia, l’única manera de posar fi als prejudicis.
El preocupa que hi pugui haver un augment d’islamofòbia arran de l’atemptat?
Jo estic satisfet del grau de convivència que hi ha tenint en compte que el país ha fet un gran canvi en poc temps. El clima de convivència i harmonia és molt destacable, però és evident que fets com el que acaba de sacsejar aquest país ens faran estar més alerta. Hi ha hagut molt poques accions, potser pintades en un parell de mesquites... En aquest sentit, estic convençut que la tasca en xarxa que han fet les comunitats, les entitats i els ajuntaments durant anys ens ajudarà a superar aquest sotrac.
Ara hi ha 264 oratoris de l’islam, quasi el doble que el 2004. Preveu que n’obrin molts més?
No, en els últims anys s’ha produït un cert estancament. La majoria de nous centres són ampliacions o trasllats de centres anteriors.
A Ripoll, caldrà molt més que pedagogia. Quines mesures s’adoptaran?
No puc fer encara una llista, però el govern en ple s’ha posat a disposició de l’Ajuntament perquè pugui liderar un treball que haurà de ser transversal.
Què li diuen les persones de les comunitats musulmanes?
Tenen molta necessitat de dir que ells són ciutadans d’aquest país i que pateixen igual que els no musulmans. També expressen una gran satisfacció perquè el govern s’ha posat al seu costat des del primer moment.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tots els detinguts, lliures

Els sis últims detinguts es neguen a declarar i el titular del jutjat número 13 en decreta la llibertat provisional

L’Estat obre la porta a acusar Sànchez i Cuixart de sedició i estudia la manera d’intervenir els Mossos

barcelona
 

La fiscalia assenyala ara els dirigents socials per sedició

madrid / barcelona
 
SEBASTIAN BERRIOT
PERIODISTA DE RADIO FRANCE

“Ara mateix és molt difícil fer el referèndum en condicions”

perpinyà / girona
 
DIEGO TORRES
CORRESPONSAL DE ’POLITICO’ A L’ESTAT ESPANYOL

“Ara ja no hi ha espai per a una negociació”

BARCELONA
 

On és el tumult?

barcelona
 

L’1-O i la Barcelona rebel

barcelona
 

El govern alerta que l’Estat pretén intervenir els Mossos

Barcelona
 

May: “Deixarem la UE, però no deixarem Europa”

Roma
 

Ens públics, acadèmics i internacionals relleven els síndics electorals perseguits

Barcelona