Política

Els que ja han votat

Més de 6.000 catalans que viuen a l’exterior ja han participat en el referèndum, després de descarregar-se la butlleta d’un portal de la Generalitat i enviar-la a la delegació més propera

Les entitats a l’estranger han rebut una allau de peticions sobre com s’havia de votar un cop ja havien tancat el registre en què s’havien d’inscriure prèviament

Un veí de Santpedorque fa cinc anys que viu a Nova Zelanda ja ha votat, per primer cop des que és fora

El referèndum està en marxa i n’és una prova que ja hi ha catalans que han votat. Són els catalans a l’estranger que, un cop es va aprovar la llei del referèndum, el 6 de setembre passat, ja van rebre per correu electrònic les instruccions de la Generalitat per poder exercir el dret a vot. I de manera massiva van seguir els passos per internet per descarregar-se la butlleta a través d’un PDF, imprimir-la i enviar-la, juntament amb la documentació sol·licitada, a la delegació catalana a l’exterior que els fos més propera. Segons estimacions que fa la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), aproximadament un 95% dels catalans inscrits en el registre de catalans a l’exterior (uns 7.000) ja han votat en el referèndum d’autodeterminació. Estaríem parlant d’una mica més de 6.500 persones.

Gràcies a les diverses entitats que representen els catalans a l’estranger (la mateixa FIEC, l’Assemblea Nacional Catalana, els casals catalans, la plataforma Catalans al Món...), i amb l’ajut de les xarxes socials i els serveis de missatgeria, comparteixen molta informació i impressions.I aquests dies han omplert les xarxes de missatges sobre les facilitats –i també algunes dificultats– que s’han trobat a l’hora de votar. També han compartit la il·lusió per haver pogut votar en un moment que senten decisiu per al país. Des dels llocs més remots del planeta, alguns s’han fet fotografies amb la papereta de l’1-O i les han penjat a les xarxes socials.

En general, el procediment ha estat fàcil i només hi ha hagut problemes ocasionals en algun pas a l’hora d’emplenar el formulari per internet correctament. Segons Antoni Montserrat, de la FIEC, numèricament, aquests problemes no han estat gaire nombrosos, encara que “sorollosos”. Així i tot, “les dificultats informàtiques han costat de resoldre” i n’hi ha que encara busquen la manera de poder-ho fer.

“Ha estat una gratíssima sorpresa; ho han fet molt àgil i les instruccions per votar es llegeixen en cinc minuts”, explica Sergi Marzàbal, que viu a Dallas i és el creador de les plataformes i Vullvotar.com . “La gent està molt mobilitzada i molt motivada; molts no havíem pogut votar mai des de fora. És molt més fàcil, perquè no has de passar per Correus”, assenyala.

Mercè Garcia, que viu a Lancaster, a l’estat de Pennsilvània, a una hora de Filadèlfia, va trigar una setmana a poder votar. “Ens van dir que provéssim uns altres servidors i al final vam poder-ho fer”, puntualitza. Des que és als Estats Units, fa cinc anys, ha pogut votar en un parell de conteses electorals, i en una tercera la documentació li va arribar dues setmanes tard. “Estem molt emocionats. T’agafa nostàlgia de no poder-hi ser, tothom fent likes, compartint... Tota la gent amb qui estic relacionada aquí està vivint el procés amb molta intensitat.”

El principal problema del vot a l’estranger és que les paperetes arriben tard, quan ja han passat les eleccions. Això, als llocs més allunyats de l’Estat, fa que les possibilitats de votar es compliquin molt. Curiosament, el referèndum de l’1-O permetrà que, per primera vegada, els catalans que viuen a l’Amèrica del Sud, a l’Àsia o a l’Àfrica puguin exercir el seu dret a vot. Aquest és el cas de Joan Perarnau, un veí de Santpedor que fa cinc anys que viu a Nova Zelanda i que ja ha votat. És el primer cop que ha pogut votar en una cita electoral a Catalunya des que viu fora. “El sistema que s’ha fet servir aquest cop ha estat molt bé; ha estat fàcil seguir-lo i poder votar.” I emfasitza un cert sentiment col·lectiu dels catalans a l’estranger: “Estem molt il·lusionats amb aquest moment històric i molt contents i agraïts per com s’està organitzant tot.”

“L’últim cop que vaig votar va ser en les europees del 2014. En totes les altres ocasions, ha estat impossible: o bé les paperetes m’arribaven tard o directament no m’arribaven”, diu Miquel Fernàndez, que viu a Oklahoma des del 12 de setembre del 2013. Per l’experiència passada, no s’està de recordar que “el sistema de vot pregat que utilitza el govern espanyol és absolutament desastrós i un atemptat al dret al sufragi actiu”.

Per poder votar l’1-O, els catalans s’havien d’inscriure en el registre de catalans a l’exterior. Tenien de temps per fer-ho fins al 6 de setembre. Molts no sabien que s’hi havien d’inscriure o se n’han assabentat massa tard. Això farà que el percentatge de vot a l’exterior en aquest referèndum s’acabi situant en la meitat respecte a la participació habitual de les últimes eleccions, segons els càlculs de la FIEC. Segons el cens espanyol, a l’estranger hi ha uns 221.000 catalans, dels quals la meitat no s’interessen mai per cap contesa electoral. “Aquests dies estic rebent un munt de correus per preguntar què s’ha de fer per votar. Hi ha problemes, perquè al capdavall això s’està fent des de la clandestinitat, però estem molt agraïts per la feina que ha fet la Generalitat per poder votar”, diu Marzàbal.

Entitats com la FIEC ja havien alertat a l’inici de l’estiu que la Generalitat no havia fet prou difusió del registre com a cens electoral per a l’1-O. “La feina de fer difusió del registre des del govern no va existir, per raons de prudència, i després hi ha hagut massa poc temps per fer-ne campanya; tot l’esforç l’han hagut de fer les entitats a l’exterior”, addueix la Montserrat, que viu a Luxemburg i es va donar “el gust” de votar per la Diada. Després del 6 de setembre, han rebut “centenars de correus per demanar què s’havia de fer per votar”. Les entitats catalanes a l’exterior han treballat braç a braç amb el govern per resoldre problemes, i n’hi ha que recorden la utilitat d’inscriure’s encara ara al registre, de cara a futures cites electorals. Així ho recalca Eva Riera, que viu a Bèlgica i forma part de l’ANC de Brussel·les. Ella ja ha votat i no ha tingut “cap problema” per fer-ho. Reconeix, però, que han detectat algunes incidències, que han mirat de solucionar traslladant-les al Departament d’Exteriors. A banda de la falta de promoció del registre a l’estranger per part del govern, considera que la possibilitat del vot electrònic, que s’havia insinuat fa mesos però que encara no es pot aplicar, també ha propiciat una certa confusió.

Entre els ciutadans que s’han assabentat tard de la necessitat d’inscriure’s en el registre per votar, hi ha un grup de catalans que viu a Bristol (Anglaterra). Mireia Canals explica que, abans del 6 de setembre, no havien rebut cap informació que els indiqués que havien de figurar en el registre si volien participar en el referèndum. I, quan havia trucat al 012, tampoc li ho havien sabut dir. Ara, ella i altres catalans que viuen a Bristol hauran de baixar l’1-O si volen dipositar el seu vot a les urnes. I es plantegen fer-ho.

Ressò internacional
Els catalans a l’estranger palpen aquests dies l’ampli ressò internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya. Mercè Garcia, que viu en un poble dels Estats Units que és “com el Manlleu de Catalunya”, explica que la independència ha sortit fins i tot en el diari local. “I ens pregunten coses. Un dia em van preguntar si creia que ens tallarien la llum.” A través de l’ANC dels Estats Units, reben tota la informació que apareix a la premsa internacional.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Fiscalia demana una multa de 19.200 euros per a Toni Albà per uns tuits contra la policia i la jutge Lamela

Vilanova i la Geltrú

Creix la revolta dins del partit conservador per desbancar May

londres

Brussel·les es manté al marge de la crisi de govern de May pel Brexit

Brusel·les

Tajani beneeix el principi d’acord pel Brexit però avisa que l’Eurocambra avaluarà “línia per línia” l’esborrany

Brusel·les

May defensa el principi d’acord pel Brexit tot i l’allau de dimissions al seu govern i la manca de suport de l’oposició

Londres

Lluc Salellas deixa el secretariat nacional de la CUP

girona

El president de la Comissió (Cs) evita aplicar el vot ponderat en dues votacions empatades

Tardà rebutja el front comú de Torra a les europees

El degoteig de dimissions al govern de May colpeja l’estabilitat de l’executiu

Londres