Política

Protagonistes d’excepció

El govern de Rajoy ha optat per deixar en mans de la via judicial la lluita per evitar la celebració del referèndum de diumenge

L’ofensiva contra l’1-O depèn d’una trentena de persones capitanejades pel fiscal general de l’Estat i el Tribunal Constitucional, entre d’altres òrgans i càrrecs acusats de politització

La resposta al referèndum de diumenge és en mans del poder judicial. Aquesta és la frase que el govern de Mariano Rajoy (PP) repeteix en referència a les diferents accions en marxa a Catalunya per aturar les votacions del dia 1 d’octubre. Rajoy s’ha estalviat així el tràngol del pas pel Congrés dels Diputats, un camí que hauria de recórrer en el cas d’aplicar el famós article 155 de la Constitució de suspensió de l’autonomia, i que, per tant, l’obligaria a arribar a acords amb altres forces.

Amb un govern en minoria, els instruments que el govern estatal ha decidit posar en marxa han estat la via judicial, teòricament independent del poder executiu. En les darreres setmanes s’ha erigit en protagonista el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, col·locat en el càrrec pel mateix executiu de Rajoy. Ho assumeix pocs mesos després d’haver estat reprovat pel Congrés. La seva iniciativa, que han seguit la resta de fiscals liderats pel fiscal superior de Catalunya (ja que el cos funciona de forma jeràrquica), ha provocat les crítiques de juristes, que han considerat que la fiscalia s’estava extralimitant.

El Tribunal Constitucional ha estat l’altra pota de la resposta estatal, en decidir la suspensió de les lleis que fan possible la convocatòria del referèndum, i fixant la base de les instruccions de la fiscalia. Vuit dels dotze membres del tribunal són conservadors, i tres d’ells es vinculen a la ultradreta. L’acció del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va ordenar l’acció policial contra seus de la Generalitat, n’ha estat una altra de les cares visibles.

Per dur l’ofensiva al carrer, però, el control del braç policial s’ha fet imprescindible, fita possible gràcies a la decisió de col·locar al capdavant de totes les forces, inclosos els Mossos, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Una estratègia que òrgans com el Tribunal de Comptes han complementat amb la reobertura de l’acció contra el predecessor de l’1-O, el 9-N.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Marchena es tria per jutjar l’1-O

madrid

Un advocat dels escopeters dubta de la ferida d’Español

barcelona

Un tribunal que ni respecta el català

barcelona

Maragall deixa el govern demà i se centra en l’alcaldia

BARCELONA
Estats units

Ivanka Trump va usar per a temes de la Casa Blanca el correu personal

El PSC deslliga del pressupost estatal un aval al català

barcelona

Nova ofensiva d’Itàlia contra les ONG que salven vides al Mediterrani

Roma

Pressió judicial a Trump

Barcelona

Cuixart insta a la unitat civil i institucional contra l’Estat de tics “franquistes”

barcelona