Quaranta-vuit hores després de la proclamació dels resultats de l’1-O, la llei del referèndum insta el Parlament a celebrar “una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent”. Tot això possiblement passarà dilluns.

A hores d’ara, els òrgans de direcció de la cambra catalana, la mesa i la junta de portaveus, a petició dels grups que tenen la majoria absoluta en el ple, Junts pel Sí i la CUP, van aprovar ahir convocar el ple ordinari per dilluns de la setmana que ve. La sessió començarà a les deu del matí i com a únic punt en l’ordre del dia hi ha, de moment, la compareixença del president Carles Puigdemont per “valorar els resultats de l’1-O i els seus efectes” i ho farà basant-se en el que dictamina la llei del referèndum, segons diu el text entrat i aprovat a la cambra catalana en una de les juntes de portaveus més tenses i dures que es recorden d’aquesta legislatura, segons les fonts consultades. Al llarg de tot el matí, els òrgans de direcció de la cambra es van haver de reunir diverses vegades per debatre la proposta de les forces independentistes i després els recursos de reconsideració que van presentar Ciutadans, el PSC i el PP per haver admès la proposta. Tots tres van ser rebutjats.

També els lletrats van alertar del risc de tramitar la proposta perquè es basava en una llei suspesa pel Tribunal Constitucional. Les reunions van acabar amb l’anunci del PSC que presentava un recurs d’empara al Tribunal Constitucional en considerar que s’havien vulnerat els drets dels diputats tramitant una llei suspesa.

Tanmateix, JxSí i la CUP, fent valer precisament aquesta llei com a primer exercici de sobirania, així com la realització d’un referèndum que, a més a més, va ser durament reprimit per les forces de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, estudien ara “la litúrgia parlamentària” que ha d’acompanyar la declaració d’independència.

L’escull més gran és si cal portar a votació tant els resultats de l’1-O com la declaració tenint en compte que algunes forces apunten que no s’hauria de votar el que prèviament “ja han votat més de dos milions de persones”, explicaven ahir fonts de la negociació.

També es discuteix el contingut de la declaració. Per la CUP és clar que en el ple de dilluns “s’han de materialitzar les conseqüències del resultat del referèndum i “la proclamació de la república”, insistia la diputada Mireia Boya. Qualsevol altre missatge, com endarrerir la declaració o aplicar-la per fases “seria ridícul i una pressa de pèl”, apuntaven altres fonts, que remarquen que aquesta decisió no faria més que allargar el “processisme”.

El grup de Junts pel Sí, que ahir va limitar la seva posició a la declaració institucional d’anit del president, remet el seu camp d’acció al que declari Puigdemont dilluns en el ple. El fet que la llei del referèndum assenyali que és el Parlament qui ha de fer la declaració formal obliga a sotmetre un text o un acord a votació. La lectura d’un text, a manera de declaració institucional, requereix la unanimitat de tots els grups parlamentaris, una via impossible.

I davant d’aquest calendari de vertigen, l’esquerra anticapitalista és conscient que l’Estat intentarà impedir el ple. Una actuació que formaria part d’aquesta “calculada” estratègia de “generar pànic” a la població que es va iniciar diumenge i que, per Salellas, té l’única pretensió d’exercir “tortura” i “càstig col·lectiu”.

Boya va avançar que assumeixen “possibles detencions” però que estan convençuts, que el ple no s’aturarà perquè “vindran d’altres a proclamar la independència”, assegurava. Per això, la CUP va fer una crida a la ciutadania a mantenir les mobilitzacions en els pròxims dies convençuts que, arribats a aquest punt de l’escenari polític, “estem al costat de l’únic camí” que es pot agafar i que és el de la “defensa dels drets humans, la democràcia i la desobediència pacífica”.