Catalunya, protagonista encoberta de l’eurocimera

Les borses europees queien ahir al migdia després de l’anunci de l’activació de l’article 155 i els líders europeus ja no podien negar l’innegable: Catalunya preocupa a Europa. El fins ara “assumpte intern” de l’Estat espanyol corre el risc de convertir-se en breu en la nova crisi europea. O, com a mínim, reconeguda com a tal per Brussel·les. El primer ministre de Luxemburg ja va anticipar en arribar al Consell Europeu que els socis europeus no ignorarien el tema encara que no estigués en l’agenda oficial. “No podem ignorar la situació”, va dir.

El nucli dur del club europeu no va sortir del guió. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va afirmar que el seu govern està seguint “molt de prop” la situació a Catalunya i que “naturalment els preocupa”, però no va dubtar de la gestió del conflicte que fa el govern espanyol i va reiterar el seu suport a Rajoy. Per la seva banda, el president francès, Emmanuel Macron, també es va referir a Catalunya i va dir que el Consell Europeu “estarà marcat per un missatge d’unitat al voltant d’Espanya”.

El primer ministre holandès, Mark Rutte, es va negar a fer cap comentari als periodistes holandesos que li preguntaven sobre la situació política a Catalunya perquè per ell és un “afer intern d’Espanya, no de la Unió Europea”.

Encapçalats pel primer ministre belga, hi va haver un grup de líders europeus que van trencar el discurs més tancat que els diplomàtics espanyols treballen tant per mantenir. La freda salutació entre Charles Michel i Rajoy evidenciava les tenses relacions entre tots dos països per la posició del govern belga respecte a la crisi catalana. Els rotatius belgues explicaven que el govern espanyol està “furiós” per la proposta que va expressar Michel durant una entrevista a Le Soir de plantejar una “mediació internacional i europea” si es constata un “fracàs definitiu” del diàleg entre Catalunya i Espanya. Michel va atribuir ahir la reacció espanyola a les seves paraules al fet que “hi ha nerviosisme”, i va subratllar que Bèlgica “sempre ajudarà Espanya perquè hi hagi diàleg”.

Eslovènia, Suècia i Luxemburg es van pronunciar, però amb un to menys desafiant que Bèlgica. “Valorem molt el dret a l’autodeterminació”, va assenyalar el primer ministre eslovè, Miro Cerar. Tot i això, va remarcar que la solució en el cas català ha d’estar en línia “amb l’ordre constitucional” i que no es pot comparar amb el cas eslovè perquè es tractava de la independència d’un país, Iugoslàvia, “que no era una democràcia”. Per la seva banda, el primer ministre de Suècia, Stefan Löfven, va reconèixer que l’afer català és “preocupant” i un assumpte “seriós” però que els líders europeus no haurien “d’interferir en la manera com Espanya el gestiona”. Löfven va dir, abans d’entrar a la reunió del Consell, que “comptava” que Rajoy parlés sobre l’assumpte amb ells. Si bé el primer ministre búlgar va dir que “Rajoy els havia informat” sobre Catalunya, fonts diplomàtiques espanyoles van negar que això s’hagués produït ni durant la reunió ni als passadissos, ni amb la trobada amb Macron.

Fora de la cimera també hi va haver polítics de renom que van voler dir la seva sobre Catalunya. “Jo no hi hauria enviat la Guàrdia Civil”, va dir ahir Berlusconi. Un bon amic de l’italià també va llançar un dard enverinat a Rajoy i la UE criticant els “dobles estàndards” d’alguns països occidentals que van donar suport a “la desintegració” d’altres estats. Era el president rus, Vladímir Putin, que aprofitava Catalunya per carregar contra la Unió Europea. Putin va insistir que “hi ha lluitadors separatistes que no poden lluitar pels seus drets de manera democràtica”.