“Estic molt enganxat a tota aquesta aventura històrica. Vaig viure amb molta intensitat tot el cap de setmana de l’1-O a l’institut de La Sedeta, vaig col·laborar en tot el que vaig poder i, en saber que hi havia el cens universal, vaig fer cua i vaig votar allà mateix. Jo soc optimista de mena. Hem anat molt de pressa, només fa set anys que ho tenim encarrilat; per tant, calma, seny. El full de ruta s’ha acabat i ara toca elaborar-ne un altre. Serà un procés lent, i tenim al davant el govern d’Espanya, que ho posarà molt difícil; així ha estat sempre. Hi ha una bèstia que s’ha despertat quan han vist que hi havia una possibilitat real que això es dugués a terme. És un David contra Goliat, però hem de continuar fent servir aquestes armes que són la paciència, la perseverança, la intel·ligència... Ara que falten quatre dies, o quatre anys, no ho sabem, no pot ser que cadascú tiri per la seva banda. Si ens volem assemblar a aquests països nòrdics que ens agraden tant, no ens hem de comportar com si fóssim del sud.”