Ballart deixa l’alcaldia i el PSC amb durs retrets al partit

Jordi Ballart no ha tardat ni una setmana a tornar-se a fer enrere, ahir, en una compareixença de premsa a la tarda, i sense preguntes va anunciar que s’acabava de donar de baixa com a militant del PSC i, actuant en conseqüència “lògica i ètica”, renunciava a l’alcaldia de Terrassa. Divendres passat havia assegurat que “he estat, soc i seré l’alcalde de tothom” , mentre negociaven un trencament del pacte de govern amb consens entre el PSC i el PDeCAT, però dilluns els fets es van precipitar i el grup municipal va fer públic que feia fora els demòcrates del govern, fet que va enutjar els fins aleshores socis de govern.

Ahir, acompanyat de regidors del seu grup, algun de l’oposició, membres del partit, els seus pares i familiars i molts tècnics del consistori, molts d’ells molt afectats, va tenir paraules dures, sobretot, contra el que fins ahir era el seu partit. Esclau de les declaracions en una entrevista al Diari de Terrassa el 6 d’octubre passat dient que plegaria si el PSOE donava suport a l’article 155, Ballart ha rebut per tots els cantons. Però ja fa temps que la qüestió nacional l’havia posat en el punt de mira i se li ha fet insostenible defensar una posició basada en la “no a la DUI i el 155” i l’aposta pel diàleg. Per això va tenir paraules dures contra les direccions del PSOE i el PSC, a les quals va acusar d’haver-se “independitzat dels militants i dels seus compromisos” decidint “clarament donar suport a Rajoy i al PP, abandonant aquell no a Rajoy”. Però per l’exalcalde, ja que al ple d’avui al matí no hi assistirà i el substituirà el primer tinent d’alcalde, Alfredo Vega, la desconfiança amb el partit va començar a esquerdar-se amb tot el procés de municipalització de l’aigua. “Llevat d’algunes excepcions, el meu partit a nivell nacional no ha estat al meu costat”, va assegurar en el discurs d’ahir, reiterant que el preu de la seva “valentia” per fer-ho possible l’havia exposat “a pressions molt fortes que han fet adonar-me de la connivència dels meu partit amb certs poders i lobbies econòmics”, com ja havia denunciat fa un any en una entrevista a aquest diari. Això explica que ahir afirmés que “no marxo del PSC pels esdeveniments dels darrers dies ni pels pactes amb el PP i Cs, que també”. Del seu discurs destaca el to d’agraïment als fins fa poc socis de govern en contraposició amb la duresa amb el PSC. A la direcció socialista els va advertir que “no soc el primer que marxa ni seré l’últim”, afegint-hi que no se n’alegrava, però va reclamar el valor de “la discrepància des de la lleialtat” perquè tenia claríssim que “un partit polític no és un convent o un exèrcit que funciona a base d’ordeno y mando”. Com a socialista, federalista i catalanista, també va lamentar que havia acabat admetent amb dolor que “en els darrers temps el PSC ha anat perdent la s de socialistes i la c de Catalunya”. La marxa de Ballart n’arrossegarà d’altres d’entre els 9 regidors del grup, tot i que fins demà no diran la seva posició. Els quatre primers de la llista eren independents i dos ja ho expressaven ahir, i potser no seran els únics. S’obre un període de convulsió dins del partit per buscar substitut, però també en el govern, que està en minoria. El veterà Vega, que farà d’alcalde fins al ple de nova elecció que, com a molt tard, serà el 17 de novembre, ja ha expressat que la primera opció és pactar amb Terrassa en Comú (TeC), que té sis regidors. A inicis de mandat, TeC, ERC-MES i la CUP volien bastir una aliança amb el PDeCAT per fer fora el PSC, que no va quallar, i que els republicans ara volen reactivar.