Esquerra i el PDeCAT defensen la via pactada

Una via negociada que permeti recuperar, d’entrada, les institucions. ERC i el PDeCAT van defensar ahir públicament l’establiment d’una relació bilateral amb el govern espanyol després dels comicis del 21-D. En la mateixa línia de l’ esborrany de nou punts amb què renunciaven a la unilateralitat, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, van argumentar la necessitat d’apostar per aquesta via, que marcaria un punt final respecte a l’anterior legislatura, en un intent de recalcular els tempos i readequar-los a la realitat política postprocés. Els dos partits prioritzen la recuperació institucional de la Generalitat, en un moment en què Madrid ha amenaçat de no aixecar la suspensió de l’autonomia si els independentistes perseveren en l’intent de secessió després de la declaració d’independència.

La situació processal dels dirigents polítics que integren les llistes, començant per Carles Puigdemont a Junts per Catalunya i Oriol Junqueras a ERC, complica la definició d’un programa electoral que perseveri en el desplegament de la República, tenint en compte els efectes que podria tenir sobre la seva situació judicial. Això, a més de les prevencions sobre hipotètiques il·legalitzacions de candidatures.

La CUP, però, insisteix en la via unilateral com a únic camí per acabar forçant una relació bilateral amb l’Estat espanyol. “La mort de la política és que un grup d’advocats decideixi el programa polític de determinats partits pensant en una estratègia de defensa. Això no té ni cap ni peus”, va al·legar a Twitter Jordi Salvia, número 5 dels anticapitalistes per Barcelona. Els cupaires sostenen que només d’aquesta manera es pot forçar La Moncloa a asseure’s en una taula de negociació, cosa que s’ha negat a fer fins ara.

“Estem acordant els objectius polítics de les candidatures perquè la coordinació sigui màxima. Quan tinguem l’acord definitiu el presentarem conjuntament”, va assegurar Rovira, confiada en l’acord. Pels republicans, que concorren als comicis amb voluntat de governar, el govern espanyol haurà d’acceptar els resultats de les eleccions i posar fi a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i de la intervenció de les finances de la Generalitat. De les eleccions, al seu criteri, hauria de sortir una “via de diàleg i de negociació” entre els dos governs. També Pascal va advocar per trobar “noves formes per tirar endavant sense renunciar a l’objectiu”. “No tot ho hem fet bé. I la unilateralitat de l’última fase del procés és derivada d’una actitud amb el govern de Rajoy, amb el qual no hi ha hagut res a parlar”, va argumentar la coordinadora general del PDeCAT, que no figura a les llistes de Junts per Catalunya.

Tot plegat, sense deixar d’exigir l’alliberament dels presos polítics. De fet, ERC i JxCat fan precampanya amb la incertesa de la possible sortida de la presó, en règim preventiu, de vuit dels consellers del govern, i a l’espera que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena decideixi si unifica la causa, tal com manté que hauria de ser la jutge de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, i s’hi oposa la fiscalia. Aquest moviment, combinat amb el criteri sobre la petició de presó preventiva que ja va manifestar Llarena amb els membres de la mesa del Parlament investigats, podrien permetre que els consellers facin campanya, però els tempos polítics i judicials podrien no coincidir. En el cas de Puigdemont, el seu equip preveu que intervingui diàriament des de Brussel·les, i sospesen la possibilitat que fins i tot participi en rodes de premsa a distància.

La recuperació de les institucions, que persegueixen ERC i JxCat, tanmateix, es pot complicar. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va advertir que la intervenció dels comptes de la Generalitat es revertirà quan el Ministeri d’Hisenda comprovi que els recursos “es destinen a garantir els serveis públics” i que les actuacions són “legals”.