Política

RAMON ARNABAT

NÚMERO 20 DE CATALUNYA EN COMÚ PER BARCELONA i REGIDOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

“No sé si soc independentista; el paradís és a molts llocs”

Historiador i i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Ramon Arnabat té 60 anys i el 2015 va debutar en la política local. És el primer cop que és candidat al Parlament.

Quin escenari contempla l’endemà de les eleccions?
Són unes eleccions molt polaritzades, però confio que nosaltres tinguem un bon resultat per poder contribuir a desglaçar aquesta situació. El dia 21-D ha de guanyar la majoria social.
Vol dir una majoria progressista d’esquerres?
Sí, l’única sortida viable a l’actual situació és una victòria del bloc progressista per tirar endavant el país.
Es refereix a un hipotètic pacte ERC-PSC i CeC?
Seria desitjable que aconseguíssim aïllar el PP i Ciutadans, que són els que ham imposat el 155 i fins i tot se l’han saltat.
I la llista del president Puigdemont?
Un bloc progressista no pot incloure els hereus de Convergència per molt que hagin adoptat un altre nom.
O sigui, vostès descarten una investidura del president Puigdemont amb el seu vot?
Lògicament. Per a nosaltres el mandat del senyor Puigdemont acaba tan bon punt el seu partit i els seus socis de govern accepten la convocatòria d’eleccions malgrat que les considerin il·legítimes. No té cap sentit que reclamin una legitimitat a la qual ells mateixos han renunciat. El dia 21 hauria de servir per ressituar Catalunya, i per a això ens cal un nou president.
Tenint en compte que un tripartit d’esquerres amb ERC i el PSC en el mateix govern és del tot descartable, vostès de quin costat es posen: del bloc independentista o del 155?
Miri, nosaltres sempre hem dit que l’aposta per la unilateralitat ha estat un greu error i un fracàs. I l’aplicació del 155, tant o més. Podemos ha estat l’únic partit d’àmbit estatal amb representació al Congrés que s’ha definit en contra del 155. Nosaltres defensem un referèndum legal i pactat en què els catalans puguin exercir el seu dret a l’autodeterminació. Si en una cosa tenim a favor una majoria social que assoleix el 80% de la població és que els catalans han de poder decidir el seu futur.
Parlant de Podemos, què li semblen les declaracions que va fer Pablo Iglesias dient que els independentistes han despertat el fantasma del feixisme?
Crec que van ser unes declaracions tretes de context, però de totes maneres no crec que fossin afortunades. Jo això no ho hauria dit mai. El fantasma del feixisme apareix quan es qüestiona l’statu quo, fonamentalment les forces reaccionàries. I aquestes són les que representen el bloc del 155.
Vostès insisteixen que la principal línia vermella que els separa amb els independentistes és la via unilateral.
Sí, perquè ja hem vist on ens porta. Però no només això. Darrere del procés s’han deixat de fer molts deures. S’ha descuidat la ciutadania. Ara ens cal aplicar polítiques socials urgents en àmbits com la sanitat o l’educació. I recuperar la capacitat de les nostres institucions per fer fora el 155. I la manera de recuperar aquest control de les nostres institucions és fer-ho amb una àmplia i generosa agenda social.
Ha entès el paper de les institucions europees davant el cas català?
Si em pregunta si estic decebut, la resposta és que no. L’actual Unió Europa no és l’Europa dels pobles, que és la que jo desitjo. Aquesta Europa és l’Europa del capital i la dels interessos. L’Europa actual té molts dèficits democràtics. Si volem que ens agradi Europa, primer hem de canviar Europa, i això vol dir aliances i enteses polítiques entre diferents forces polítiques de diferents països.
Vostè és independentista?
No sé si soc independentista. En tot cas, no m’he sentit identificat amb l’independentisme que ha defensat el govern de Puigdemont, sobretot per com han fet les coses, de pressa i malament. El paradís és a molts llocs: un estat federal, confederal... Hi ha moltes fórmules possibles.
Quin creu que és el principal valor que aporta Catalunya en Comú en aquestes eleccions?
Som la llista amb més dones i, per tant, hem apostat per la feminització real de la política; hem posat molts temes socials sobre la taula i els portem en el nostre programa electoral, i perquè considerem que aquesta és la prioritat que ens reclamen els ciutadans i, finalment, tenim una proposta assenyada per resoldre el procés amb una sortida legal i pactada amb l’Estat.
Per què ha acceptat anar a la llista?
Doncs perquè Catalunya en Comú ha incorporat al programa molts temes que són prioritaris per al Penedès, com poden ser fer efectiva la vegueria, millorar el transport públic i les connexions amb Barcelona i estar al costat de la pagesia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

La fundació Ampans genera un valor social de 112 milions

ANÀLISI

La llarga ombra de Pasqual Maragall

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel torcebraç polític

llançà

Espanya, “país bananer”

Barcelona

El cas Casado, a punt de quedar en no-res

Madrid

L’AMI estudia una querella contra la fiscalia

barcelona

Marxa a Barcelona per reivindicar l’1-O

barcelona
L’APUNT

Amb la soga al coll

Rússia i la Xina alerten els EUA que respondran a l’última tanda de sancions

MOSCOU/PEQUÍN