Votar dos cops és possible
Una jove de 18 anys, amb doble nacionalitat, xilena i espanyola, va participar diumenge per primer cop en les eleccions del seu país d’origen i tornarà a estrenar-se avui votant a Catalunya
El seu vot serà per a la llista d’Oriol Junqueras
Qui ha nascut al paradís és capaç de fer realitat qualsevol cosa, per extraordinària o impossible que sembli. És extraordinari poder votar en unes eleccions per primer cop a la teva vida dues vegades en menys de cinc dies de diferència, i això és el que aconseguirà fer realitat demà la Josefa Maureira, nascuda el 1999 a la ciutat xilena de Valparaíso i ciutadana de Catalunya des del 2004, quan s’hi va traslladar a viure amb els seus pares i les seves dues germanes.
La Josefa va assolir la majoria d’edat el 12 d’agost passat i l’atzar ha fet que tingui un doble bateig electoral, ja que en molts pocs dies de diferència haurà pogut prendre part per primer cop en unes eleccions al seu Xile natal, i també per primer cop en uns comicis catalans.
El vot d’avui d’aquesta jove estudiant d’un grau mitjà d’impressió digital és, a priori, un vot a cavall guanyador, ja que dipositarà dins l’urna una papereta de la candidatura d’Oriol Junqueras, a qui les enquestes donen opcions de guanyar. Si finalment les urnes confirmen els resultat de les enquestes, la Josefa es podrà refer de la decepció que va tenir diumenge després que el seu vot no servís per donar la presidència de Xile al candidat de les esquerres Alejandro Guiller.
La família Maureira va emigrar a Catalunya per una qüestió de feina del pare. No hi ha motivació política en el seu viatge a Europa, com sí que ha passat amb molts altres xilens, però sí que van portar fins a Catalunya el seu sentiment de gent d’esquerres i el record que a la família de la seva mare van ser víctimes de la brutal dictadura de Pinochet. “La meva mare no volia que sortís el candidat de les dretes, perquè això suposa reviure el que va ser l’època de Pinochet”, diu la Josefa.
Arribada amb cinc anys a Catalunya, la Josefa va tenir un aterratge plàcid al país i en el fet que això fos així hi va tenir molt a veure l’escola pública L’Arc de Sant Martí, on va estudiar tota la primària. “Em vaig integrar molt bé gràcies a les aules d’acollida. No et senties diferent dels nascuts aquí”, recorda. La Josefa riu –de fet, sempre riu– quan se li parla del discurs de l’escola pública i l’adoctrinament dels nens. “No tinc cap record de politització, a l’escola mai ens van dir res ni a favor ni en contra d’Espanya i Catalunya.”
La politització d’aquesta noia va venir més tard. A l’ESO hi havia companyes que duien adhesius amb l’estelada i al carrer cada 11 de setembre hi havia una gran manifestació. “Aleshores vaig començar a investigar què era aquella bandera i aquelles manifestacions.” De la seva investigació en va sortir una independentista i també una votant d’Esquerra Republicana.
