La independència, a debat als instituts dels Estats Units

La independència de Catalunya es convertirà aquest mes de gener en tema de discussió entre els estudiants d’entre 13 i 18 anys dels Estats Units. I és que més de 3.000 instituts participaran en el conegut com a Speech & Debate, una competició de debat oberta als alumnes de secundària de tot el país en què cada mes es discuteix un tema diferent, ja sigui nacional o internacional. Fins ara, s’ha qüestionat, per exemple, si els Estats Units haurien de prohibir la tinença privada d’armes i l’amenaça que representa Corea del Nord per al país nord-americà. En aquesta ocasió, més de la meitat dels estudiants –que poden votar entre les dues propostes finalistes– van preferir tractar la crisi catalana abans que l’altra opció, que plantejava una ampliació de l’OTAN.

“Espanya ha de concedir la independència a Catalunya?” Aquesta és la pregunta que hauran d’abordar els participants, exposant arguments a favor i en contra al llarg dels 40 minuts de durada de cada ronda. Aquest cap de setmana ja s’han fet una cinquantena de competicions arreu del país i s’han pogut veure els primers enfrontaments. La més destacada ha tingut lloc a Arizona, on s’han aplegat més de 500 estudiants.

“Aquesta mena de debats permeten que els joves aprenguin a investigar sobre un tema i en tinguin una opinió pròpia”, explica Ruth Foust, una catalana mare d’un dels joves que han abordat la pregunta del mes a Arizona. De fet, no són els mateixos equips els que trien quina posició volen defensar, sinó que canvien de bàndol en cada ronda. Una de les motivacions dels estudiants per participar en la competició és aconseguir prestigi, ja que fer-ho els podria facilitar l’admissió a les universitats privades del país.

Els jutges, però, no són professionals, sinó els pares dels mateixos estudiants, que no poden valorar ni els seus fills ni companys del seu mateix institut. “A vegades, les decisions dels jutges no són del tot justes”, reconeix Foust. Però no només es valoren els arguments que s’hi exposen, sinó també si l’equip rival és capaç de detectar informació errònia i refutar-la. De fet, Foust alerta que no totes les dades que s’utilitzen per defensar una posició són correctes: alguns dels participants han parlat de morts l’1-O i d’una invasió d’Espanya a Catalunya al segle XVIII. “La falta d’informació històrica i de comprensió del sentiment català els dificulta justificar una conclusió”, indica aquesta mare, que també exerceix de jutgessa en el debat.

Tot i que al final del mes no hi ha una posició guanyadora, sí que s’analitza quin és el punt de vista que s’ha imposat en més rondes. En aquest sentit, Foust percep que l’opinió en contra de la independència és majoritària: “És difícil convèncer algú per canviar una situació, per això és més fàcil defensar l’statu quo”, que en aquest cas és la unitat d’Espanya.