Joaquim Forn decideix deixar l’acta de diputat per poder sortir de la presó
JxCat confirma la seva baixa
La fiscalia s’oposa al fet que l’exconseller d’Interior i Jordi Sànchez surtin en llibertat perquè “persisteixen” fets delictius
L’exconseller d’Interior i diputat de JxCat Joaquim Forn va enviar ahir una carta al Parlament per deixar l’acta de diputat i afavorir la seva sortida de la presó d’Estremera, on està tancat des del 2 de novembre passat. La decisió serà “imminent”, deien per la tarda des del bufet Martell, que du la seva defensa, mentre que des de JxCat s’avançaven i ja confirmaven la seva baixa ahir al vespre. L’exalcalde de Cerdanyola d’ICV i número 18 en la llista de JxCat, Antoni Morral, ocuparia el seu escó. “La meva situació personal fa inviable la meva participació en els debats i en les preses de decisió del grup parlamentari, així com en l’activitat diària, un cop constituït el Parlament. A més, com sabeu, el passat 11 de gener vaig declarar davant el Tribunal Suprem i vaig adquirir uns compromisos que en algun moment podrien arribar a representar una contradicció amb determinades línies d’actuació del grup al que represento”, va explicar Forn en una carta.
La decisió arribava hores després que la fiscalia del Suprem informés que s’oposarà a concedir la llibertat provisional a Forn i al diputat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, sol·licitada pels seus advocats fa dues setmanes. En un escarit comunicat, la fiscalia raona que “cal mantenir la presó provisional” de tots dos perquè cal veure durant la instrucció “si persisteixen els indicis racionals que els investigats van cometre els fets delictius i els motius suficients que van justificar aquesta mesura cautelar”. A més, hi afegeix, com marca el Tribunal Europeu de Drets Humans, els imputats tenen dret “a ser jutjats en un termini raonable” i a ser posats en llibertat quan ho marqui la llei. És a dir, la fiscalia manté la posició, amb una resposta formulari, sense tenir en compte els canvis de Forn i Sànchez.
En concret, Forn va assegurar al magistrat Pablo Llarena que no tornarà a ser conseller, i menys d’Interior, la qual cosa descarta la reiteració delictiva, ja que se l’acusa d’haver influït com a conseller d’Interior en els agents dels Mossos per no ajudar la Guàrdia Civil en els escorcolls al Departament d’Economia, el 20 de setembre passat, i per deixar que els ciutadans votessin durant el referèndum de l’1-O, que va fer aturar la magistrada del TSJC, tot indicant que s’usés la proporcionalitat. Forn va negar aquestes acusacions, i sense càrrec al govern difícilment pot reiterar en el delicte de rebel·lió, del qual és acusat per la fiscalia i també pel mateix instructor només amb informes de la Guàrdia Civil.
Per la seva part, Jordi Sànchez, defensat per Jordi Pina, va indicar al magistrat que complirà la Constitució i les lleis vigents i que si se’ls convida a no fer-ho deixarà el càrrec.
VOX persegueix els fons de l’ANC i d’Òmnium
La suposada malversació de fons públics del govern de Puigdemont per organitzar el referèndum de l’1-O, suspès pel Tribunal Constitucional, s’investiga en tres jutjats, que indaguen el mateix: el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem, el qual –en ser el màxim òrgan– ho hauria d’assumir davant el perill que les proves quedin invalidades quan el cas contra els independentistes arribi a judici,. Un exemple evident és la persecució que es fa a les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, amb els seus presidents, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des del 16 d’octubre. Quan la causa va ser acceptava per la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, se li va demanar la intervenció dels comptes per saber si havien rebut diners públics per organitzar l’1-O. No es va executar.
Ara, el partit d’ultradreta VOX demana al jutjat de Barcelona que “s’investiguin” els fons de l’ANC i d’Òmnium; l’origen dels imports del pagament de les fiances imposades als membres de la Mesa del Parlament; els ingressos de les dues entitats, i que es requereixi a la Caixa d’Enginyers els moviments dels seus comptes. La fiscal li respon que “independentment” de si són pertinents les proves, cal demanar-les al Suprem, que és qui investiga els líders sobiranistes.