Política

El TC acorda per unanimitat permetre la investidura presencial de Puigdemont

Els magistrats estableixen que els diputats que tenen pendents ordres judicials no podran delegar el vot

El tribunal adverteix a la mesa del Parlament “del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposa ignorar o eludir la suspensió acordada”

El Tribunal Constitucional (TC) ha adoptat una mesura cautelar sobre el recurs del govern espanyol contra la investidura de Carles Puigdemont i ha suspès qualsevol sessió d’investidura “que no sigui presencial”. Sense decidir encara si admet o no a tràmit el recurs -un acord que diu que adoptarà després d’escoltar les parts- el TC estableix expressament que la investidura de Carles Puigdemont “no es podrà celebrar a través de mitjans telemàtics ni per substitució per un altre diputat”, i a més qualsevol investidura presencial de Puigdemont s’hauria de fer amb una autorització judicial.

El TC també estableix que els diputats electes sobre els que pesa una ordre judicial “no podran delegar el vot en altres parlamentaris” i adverteix el president i la Mesa del Parlament de les mesures penals a les que es poden enfrontar si desobeeixen.

En una resolució adoptada per unanimitat, els magistrats suspenen “qualsevol sessió d’investidura que no sigui presencial” i estableixen expressament tres condicions per a poder investir Puigdemont: Que no es dugui a terme amb mitjans telemàtics; que no es faci sense la “pertinent autorització d’un jutge”; i que els diputats sobre els que pesen ordres judicials de recerca no puguin delegar el vot.

A més, eviten contradir el govern espanyol no decidint encara sobre l’admissió a tràmit del seu recurs. Ho fan adduint que abans d’adoptar cap tipus de decisió sobre aquesta qüestió volen escoltar les parts, que disposen de 10 dies ara per formular al·legacions. Mentrestant, declaren nul i sense valor qualsevol acord o via de fet que “contravingui les mesures cautelars adoptades a la present resolució”.

Advertència a Torrent

Tal com havia fet en diverses ocasions amb Forcadell, la resolució del TC incorpora una advertència al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la nova Mesa, en el sentit que no complir la seva decisió sobre la resolució telemàtica pot suposar l’assumpció de conseqüències penals”. També els adverteix “del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposa ignorar o eludir la suspensió acordada” i del fet que s’han d’abstenir “d’iniciar, tramitar, informar o dictar” cap actuació en aquesta direcció.

Els magistrats han arribat a un acord després de més de cinc hores de debat sobre la proposta del ponent de la resolució, Juan Antonio Xiol, i una alternativa plantejada pel magistrat Francisco Valdés Dal Re, que ha proposat una solució de consens per no contradir el Consell d’Estat i alhora garantir que el president del Parlament no pot acordar la celebració del ple amb mitjans telemàtics.

Una solució basada en el criteri dels lletrats del propi Tribunal Constitucional contraris a la impugnació de la candidatura de Puigdemont i a suspendre preventivament el ple, però que alhora sosté el criteri del govern espanyol que no es pot investir Puigdemont si no és de manera presencial.

De fet, els magistrats evident declarar il·legals acords del president del Parlament, Roger Torrent, impugnats pel govern espanyol. Són les resolucions dels dies 22 i 25 de gener on designa Puigdemont com a candidat i convoca el ple per investir-lo. Només afegeixen un condicionant pel que fa al segon punt del recurs del govern espanyol respecte a la inclusió a l’ordre del dia del debat del programa i votació de la investidura de Puigdemont, i ho fan per especificar que Puigdemont no podria ser investit a distància.

Un criteri que xoca amb l’objectiu del recurs del govern espanyol, que demanava la suspensió cautelar de la designació de Puigdemont com a candidat i de la convocatòria del ple per investir-lo en base a la premissa que Puigdemont. L’executiu espanyol assegurava que calia suspendre aquests acords del president del Parlament perquè en la mesura que Puigdemont està “fugit de la justícia” -en paraules de Sáenz de Santamaría-, i no té “llibertat de moviments”, no pot esdevenir president de la Generalitat en un ple on assisteixi presencialment.

El TC, per tant, no activa per a la convocatòria del ple la suspensió automàtica que demanava el govern espanyol, que reclamava que s’apliqués l’article 161.2 de la Constitució per produir “la suspensió de la disposició o resolució recorreguda” durant un primer termini màxim de cinc mesos. L’executiu espanyol volia garantir d’aquesta manera que el ple no se celebrés amb Puigdemont com a candidat, i per tant que no hi hagués cap risc de presència del president destituït a la seva investidura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra veu “un pas essencial” guanyar les municipals “per fer efectiva la república”

Sant Celoni

Tensió i enfrontaments en les jornades de VOX al barri de Bonavista a Tarragona

Tarragona

Jordi Turull assegura que l’independentisme no li deu res a Pedro Sánchez 

Barcelona

El Nobel Muhammad Yunus diu que “tot el món coneix” la situació a Catalunya i demana una solució pacífica

Barcelona

Flandes retira el delegat castigat pel ministre Borrell

Brussel·les

Maragall reobre l’oficina del govern a Washington

Barcelona
Unió Europea

La salut de Juncker, altre cop qüestionada

Brussel·les

Cambodja condemna per genocidi els Khmers Rojos

Phnom Penh

Els “armilles grogues” amenacen amb un gran col·lapse avui a tot França

Paris