L’antiga CDC veu l’operació com una cortina de fum
JxCat i el PDeCAT consideren “sorprenent” que les detencions coincideixin amb la sentència del cas Gürtel
La presidenta de la Diputació qualifica de desorbitada la xifra que investiga la policia
“Diuen que divendres surt finalment la sentència de la Gürtel. Ara només falta saber a quines dependències de Catalunya entrarà la Guàrdia Civil per tapar una mica la notícia.” Aquesta era la piulada que dimecres va fer el regidor portaveu d’ERC a l’Ajuntament Barcelona, Jordi Coronas. Dit i fet, tot i que es va equivocar de dia. Ahir, dijous, a primera hora del matí, es va fer una macrooperació policial relacionada amb una presumpta trama de corrupció que esquitxa CDC i la Diputació de Barcelona i hores més tard es va publicar la resolució de la Gürtel, que condemna Correa, Bárcenas i el PP. L’entorn de l’antiga CDC, és a dir, JxCat i el PDeCAT, van qualificar les accions policials de cortina de fum per tapar l’escàndol del PP i també es van queixar que, com en altres ocasions, els mitjans de comunicació coneguessin els detalls de les detencions abans que els mateixos implicats.
Un dels més contundents va ser el president Carles Puigdemont, que, a través d’una piulada, es va mostrar molt poc sorprès que “la UDEF i els socis mediàtics” organitzessin “un xou a Catalunya” per contrarestar l’efecte de la sentència de la Gürtel. En el mateix sentit es va manifestar la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, que es va queixar que es detingués “gent honesta, compromesa i amb un cor immens” com l’expresident de la Diputació, Salvador Esteve, que va quedar en llibertat poques hores després. “Es vol diluir l’impacte en l’opinió pública espanyola de la Gürtel”, va defensar el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano.
Per la seva part, la Diputació de Barcelona va emetre un comunicat en què va demanar “respecte a la presumpció d’innocència de les persones afectades i de la pròpia institució”. També va celebrar una junta de portaveus extraordinària i la presidenta, Mercè Conesa, acompanyada dels quatre vicepresidents de la corporació, va comparèixer davant dels mitjans de comunicació per expressar dubtes sobre l’abast de les investigacions policials.
Conesa va considerar “desorbitada” la xifra de dos milions d’euros que la policia espanyola sospita que es podrien haver desviat en falses subvencions a entitats de cooperació amb el Tercer Món. Segons Conesa, dels 22 expedients investigats la majoria són col·laboracions i contractes menors i, per tant, les xifres estan “molt lluny” de les que la policia ha fet públiques. A més, va denunciar que la corporació se sent “indefensa” perquè des que, fa més d’un any, el jutjat els va demanar informació sobre determinats expedients de cooperació internacional, no n’han tornat a saber res. Com els altres dirigents polítics, va mostrar la seva “sorpresa” per la coincidència d’aquest cas amb la resolució de la trama Gürtel. El seu homòleg de Lleida, Joan Reñé, va voler defensar l’honorabilitat de l’expresident Salvador Esteve, amb qui va coincidir un mandat.
I Albert Rivera, que està obsessionat a allargar el control governamental a Catalunya, va trobar una relació, per sorprenent que sembli, entre l’operació policial i el 155. Rivera va recordar que fa anys que la seva formació alerta del “desviament de diners públics” cap a l’ANC i Òmnium, i va exigir que hi hagi un control més efectiu de les finances de la Generalitat perquè no passin casos com els d’ahir.
Denúncies prèvies de la CUP i la CGT
El 2016, la CUP i la CGT van presentar una denúncia davant l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) per “irregularitats administratives reiterades en la concessió de subvencions” que assenyalava directament l’exdirector de relacions internacionals de la Diputació de Barcelona Jordi Castells. L’actuació policial d’ahir va ser motivada per un anònim, però la CUP va alertar que no toleraran “que s’utilitzi l’independentisme per tapar la corrupció ni que s’utilitzi la corrupció per atacar el conjunt de l’independentisme”. En aquest sentit, la membre de la CUP de la Diputació de Barcelona, Maria Rovira, va subratllar que era “molt flagrant com estava de mal justificat el conjunt de despeses que teòricament hi havia hagut en aquesta àrea”.