Rajoy creu que dimitir ara no serviria per evitar una investidura de Sánchez
La Moncloa ha avaluat els pros i els contres de pilotar un govern en funcions
No descarta passar a l’oposició i carregar contra un “govern Frankenstein”
Mariano Rajoy no té cap intenció de dimitir. Així ho asseguraven ahir al vespre fonts de l’entorn del dirigent conservador davant el creixent rumor que el president espanyol es plantejava presentar la seva renúncia en l’hipotètic cas que al líder socialista, Pedro Sánchez, finalment li sortissin els números per guanyar la moció de censura. A mesura que avançaven les hores i que semblava que l’aspiració del secretari general del PSOE de convertir-se en el nou inquilí de La Moncloa era més a prop, s’instal·lava també la tesi que Rajoy no descartava activar el botó de la renúncia, que, automàticament, paralitzaria la votació de la moció.
Les mateixes fonts precisaven, però, que, a banda que es podria interpretar com una assumpció de culpa per la sentència de la Gürtel –un fet que Rajoy es nega en rodó a admetre–, complicaria encara més “l’estabilitat” i, sobretot, no impediria que Sánchez aspirés a una nova investidura i que la guanyés encara amb més facilitats.
Si bé la de la dimissió és una opció “dramàtica”, que, segons subratllaven altres fonts consultades, a Rajoy només se li ha recomanant usar en el cas extrem de veure’s en la disjuntiva de triar entre una sortida abrupta de La Moncloa o poder continuar un temps més en funcions, ahir a la nit anava perdent força. Tot i això, des de l’entorn de Sánchez es repetia que aquest seria el cop d’efecte que es reservava el cap del govern espanyol per aturar una victòria que els socialistes donaven ja gairebé per segura. El que no preveien és que el període d’interinitat provocaria un escenari similar al del desembre del 2015, però amb un avantatge per a Sánchez: que ara sí que té lligats els acords, amb la mateixa aritmètica –i fins i tot amb majoria simple, més vots a favor que en contra–, aquesta vegada sí que superaria un debat d’investidura. Això sí, en aquest temps, el PSOE sap que s’encaririen els suports dels seus eventuals socis. Es dona la circumstància que el març del 2016 va ser Sánchez qui va servir de desllorigador perquè la legislatura es desencallés i es posés en marxa el rellotge per celebrar noves eleccions el juny d’aquest mateix any.
Diferents escenaris
Les fonts consultades, però, insistien ahir que la de la dimissió era una de les diferents casuístiques que els conservadors tenen sobre la taula. Però el pla principal era fer mans i mànigues per procurar que Sánchez fracassi. I això només ho veien possible exercint la màxima pressió sobre el PNB, intentant que no anés més enllà de l’abstenció.
En tot cas, a mesura que avançava el dia també en aquest cas es donaven a conèixer informacions contradictòries sobre el sentit del vot del grup basc. Així, mentre que el seu portaveu, Aitor Esteban, es limitava a reiterar que no hi havia cap novetat, i que la posició continuava sent una incògnita, al PP ja li resultava impossible dissimular l’estat de nervis. Això sí, entremig suggerien que el PNB no es deixaria perdre els acords obtinguts durant la negociació dels comptes del 2018. La qüestió, però, és que tampoc Rajoy no està en disposició d’oferir-los res, més enllà de garantir-los que faria l’impossible per intentar allargar la legislatura per, d’aquesta manera, garantir el compliment dels acords pressupostaris i, de retruc, refredar les expectatives d’una eventual irrupció d’Albert Rivera al capdavant de la presidència del govern espanyol.
Victòria pírrica
Però el mateix PP sap que, encara que perdi Sánchez i salvin els mobles, serà una victòria pírrica. Rajoy en cap cas no podrà complir el compromís d’esgotar la legislatura i l’horitzó electoral no podrà anar més enllà de la tardor o, com a molt tard, a principis del 2019. Així que a hores d’ara l’oferta al PNB no sembla prou consistent per vèncer el dilema dels bascos de pagar el preu davant el seu electorat d’haver estat els responsables de retenir un executiu encerclat per la corrupció.
Pel que pugui ser, Rajoy també s’ha començat a mentalitzar dels avantatges que podria tenir per al PP amb vista a una futura cita electoral la configuració del que anomena “govern Frankenstein”. Saben que davant un Sánchez que no tindrà cap marge de maniobra ni podrà acabar cap llei, l’oposició pot tornar a enfortir els populars.
