Núñez Feijóo es desmarca d’un PP en convulsió
En espera de De Cospedal i Sáenz de Santamaría, Casado és el primer de quatre aspirants que formalitza els avals
“No puc fallar als gallecs, perquè seria també, i a més a més, fallar-me a mi mateix. Bé, ja ho he dit!” Amb llàgrimes als ulls, Alberto Núñez Feijóo anunciava ahir que no es presentarà a la batalla per presidir el PP estatal, que a hores d’ara ja té quatre candidats que han fet pública la seva intenció de fer un pas endavant per substituir Mariano Rajoy. S’agreuja, així, la guerra interna. El president de la Xunta assegurava que el seu únic compromís és amb els gallecs, i així ho havia assegurat quan el 2016 va obtenir la seva actual majoria absoluta. “Ser president dels gallecs és la meva màxima ambició política”, reblava, i remarcava que ha volgut ser “coherent”.
La renúncia de Núñez Feijóo –que era l’aspirant que, a priori, tenia més suports orgànics– obre un escenari incert al PP, en espera del que anunciï avui María Dolores de Cospedal i també pendents de saber si Soraya Sáenz de Santamaría farà cas als que la pressionen perquè s’apunti a la competició.
Pablo Casado obria foc al matí i s’avançava a la resta de candidats. Va ser el primer que es va presentar a la seu del PP amb els avals. De seguida, José Manuel García-Margallo també confirmava les seves aspiracions i garantia que ho formalitzarà abans que demà a les dues de la tarda expiri el termini. Era el tercer contrincant que ho verbalitzava ahir, ja que també José Ramón García Hernández, diputat per Àvila i portaveu dels conservadors en la comissió d’Afers Estrangers del Congrés, i José Luis Bayo, exlíder de les Joventuts Valencianes, van voler fer públiques les seves intencions. I, a tots ells, caldria afegir-hi l’expresident balear José Ramón Bauzá, que fa dies que diu als seus que està ultimant un projecte liberal. És tanta la proliferació d’aspirants que a hores d’ara al PP no descarten que en la primera fase ja se superi la mitja dotzena de competidors.
De tots els noms que s’han conegut fins ara, Casado seria el candidat amb més possibilitats de superar la primera fase de votacions –que se celebrarà el 5 de juliol–, en la qual es pronuncia la militància. En la segona tanda, quan ja només queden dos rivals, la decisió final queda en mans dels compromissaris designats pel congrés extraordinari dels dies 20 i 21 de juliol.
“Generació nova”
Casado es presentava ahir com l’altaveu de les bases, reivindicant el passat, però recordant que és “el candidat d’una generació nova”. El seu projecte, si més no, pretén aglutinar tota la dreta i recuperar els electors que a hores d’ara han fugit a Cs i a Vox. És a dir, ha volgut suggerir que ha captat la crida que va fer l’expresident popular José María Aznar, al qual diverses fonts asseguren que va recórrer abans de fer públiques les seves pretensions.
La candidatura de Casado, en tot cas, coincidia amb la confirmació que, a ara per ara, tira endavant la investigació de les irregularitats del seu màster. Ahir mateix, la jutgessa del cas demanava al Congrés que certifiqui la seva condició d’aforat. Si l’assumpte avancés, podria acabar sent un fort revés per a les seves aspiracions. “Jo sí que vull presidir el PP”, reblava el diputat a la porta de la seu estatal del carrer Gènova, en un to amb què semblava que volia desafiar pesos pesants com Núñez Feijóo, Sáenz de Santamaría i De Cospedal.
