Els presos, cap a Catalunya
Llarena ratifica a Interior que no hi ha cap obstacle per al trasllat dels polítics a penals catalans
Sánchez valora fer-ho aviat per desvincular-ho de la cita amb Torra del 9-J
Retornaran a les presons de Madrid durant el judici
Ciutadans sembra dubtes pel pretès tracte preferent que puguin rebre
El jutge del Suprem Pablo Llarena va ratificar ahir al Ministeri de l’Interior que ja no hi ha cap obstacle per acostar els nou presos preventius del procés a penals catalans i que el seu trasllat queda en mans d’Institucions Penitenciàries. A través d’una providència que respon a la petició de las defenses de Carme Forcadell i Dolors Bassa (Alcalá Meco) i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (Soto del Real) de ser traslladats, “per raons de vinculació familiar”, a Barcelona, Girona, Quatre Camins i Brians II, respectivament, Llarena obre per primer cop la porta a possibilitar que el govern de Pedro Sánchez aprovi un acostament de tots que eviti a les famílies haver de fer un viatge de 600 quilòmetres a Madrid i després llogar un cotxe o agafar un taxi a Atocha o Barajas per fer el recorregut addicional fins a Alcalá Meco (de 40 quilòmetres), Soto del Real (50 quilòmetres) o Estremera (78 quilòmetres). Sánchez sospesa fer-ho en els pròxims dies per desvincular-ho de la reunió amb Quim Torra a La Moncloa del 9 de juliol, mentre que l’independentisme avisa que complir la llei penitenciària no es negocia.
L’única justificació que tenia el jutge Llarena per retenir els nou líders polítics i socials dispersats a Madrid era que no havia finalitzat la instrucció del cas amb la interlocutòria de processament, però ara ja ha comunicat que no ha de practicar més diligències. El que això suposa és que els líders del procés ja no han d’estar a prop del jutge amb l’excusa de ser cridats a declarar al Suprem en qualsevol moment. Però Llarena encara ha de fer un últim tràmit: dictar la interlocutòria de conclusió del sumari, que és el document que formalment tanca la instrucció i que envia la causa a la sala del Suprem perquè aquesta fixi una data per obrir el judici oral, que a priori serà a la tardor.
Tràmit imminent
Desbrossada l’opció de l’acostament, el que s’obre per a Sánchez és escollir el moment polític sabent que el PP i Cs ho venen com “el preu pagat als independentistes”. En aquest sentit, fonts parlamentàries indiquen que l’opció que agafa força és fer-ho la setmana que ve. “No tindria sentit que Sánchez ho fes un dia abans de la reunió amb Torra per presentar-se a la cita com a poli bo, ni tampoc fer-ho dies després perquè l’oposició li pugui retreure llavors que ho fa perquè li ho ha demanat Torra”, resumia la situació un diputat del PDeCAT.
A la pràctica, el trasllat tant dels quatre primers demandants –als quals ha contestat Llarena– com dels cinc restants ha de ser analitzat i aprovat per la junta d’avaluació de cada centre penitenciari. En tots els casos, però, es dona el necessari criteri d’arrelament familiar, amb l’afegit en molts d’ells de tenir fills menors d’edat. El temps d’empresonament preventiu oscil·la des dels 255 dies que sumen ja Sànchez i Cuixart, fins als 129 dies de Carme Forcadell i Dolors Bassa, passant pels 238 dies de Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.
El trasllat a Catalunya, però, no és definitiu perquè hauran de retornar a centres de Madrid quan la sala segona del Suprem celebri el judici, previsiblement a la tardor. Abans del pas d’ahir, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja havia afirmat dimecres durant la sessió de control que “s’avaluaria” l’acostament dels presos catalans un cop Llarena finalitzés la instrucció i que es faria per garantir el dret a defensa dels presos. En la nova etapa, és clau el perfil del nou secretari general d’Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, un assessor jurídic de la màxima fidelitat a Manuela Carmena abans de fer el salt a gestor de les presons al juny. La caiguda d’Ángel Yuste, el director de les presons del 1996 al 2004 amb José María Aznar i des del 2012 amb Mariano Rajoy, va ser una alegria col·lateral de la moció de censura per als diputats del PDeCAT i ERC, que es van topar amb un alt càrrec inflexible en tràmits burocràtics com ara els de les visites.
La notícia de l’acostament dels presos preventius del procés va ser rebuda al Congrés amb alleujament per ERC, el PDeCAT i Units Podem i amb l’enuig vestit de sospita pel PP i Ciutadans. La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Elsa Artadi, va rebatre les crítiques del PP i Cs en assegurar que “és evident que no ha estat cap condició” per donar el sí a Sánchez en la moció de censura que va desallotjar Rajoy. “Si hagués estat una condició, aquesta hauria estat l’alliberament dels presos”, va advertir Artadi. Al Congrés, el portaveu d’ERC, Joan Tardà, era rotund: “Jo només sé que és una vergonya que siguin a la presó”, etzibava. En plena batalla interna al PP, l’exvicepresidenta i ara candidata a liderar el partit, Soraya Sáenz de Santamaría, va posar el crit al cel. “És cridaner el poc que ha dissimulat Pedro Sánchez per començar a pagar els xecs en blanc que va firmar per guanyar una moció de censura”, va denunciar. Cs va anar més enllà i va insinuar un tracte preferent als presos en centres catalans. “Com pràcticament tot el que es fa [per la Generalitat] és irregular, segurament en aquest cas també ho serà. Ens mantindrem vigilants”, desafia Juan Carlos Girauta (Cs).
LES FRASES
Es vol un fil directe amb els interns
El govern de Quim Torra funciona sota el principi de la restitució. Els consellers que avui ocupen els càrrecs que pertocaria als que estan presos tenen previst posar el seu càrrec a disposició del president en el moment en què algun dels presos quedi en llibertat. Mentre això no passa s’intenta treballar establint el màxim de relació entre els consellers designats per Torra i els que estan en presons espanyoles. És una relació d’anada i tornada, s’ha anat a visitar-los a les presons i des de les presons es comunica amb els consellers de l’exterior. Rull ha telefonat aquesta setmana en dues ocasions a Damià Calvet per comentar temes de la conselleria.
Per millorar la relació, des del govern català ja s’havia demanat a Institucions Penitenciàries de l’Estat que es permetés un fil directe amb un règim de visites especial per als membres del govern en actiu per poder-se entrevistar amb més llibertat amb els interns. Ara ho podria gestionar Justícia.