Llarena llança la tovallola
El magistrat rebutja l’extradició de Puigdemont només per malversació i retira les ordres internacionals contra els exconsellers i contra Rovira
Acusa el tribunal de Schleswig-Holstein de “manca de compromís”
Llibertat de moviments a tot Europa, excepte a l’Estat espanyol. El jutge Pablo Llarena va renunciar ahir definitivament a continuar el setge internacional a Carles Puigdemont –que ara resideix a Alemanya–, als exconsellers Clara Ponsatí –ara a Escòcia–, Lluís Puig, Meritxell Serret i Antoni Comín –a Brussel·les– i a la dirigent d’ERC, Marta Rovira, que és a Suïssa. El fort revés a les tesis judicials espanyoles clavat pel tribunal de Schleswig-Holstein ha estat el detonant perquè el magistrat del Tribunal Suprem rebutgi que Alemanya lliuri Puigdemont només per un delicte de malversació i, de retruc, es veu obligat a plegar veles pel que fa a la resta de processats davant la previsió que no aconseguiria asseure’ls al banc dels acusats pel delicte de rebel·lió i que, en alguns casos, ni tan sols podria jutjar-los.
Llarena, en un acte fet públic ahir, retira totes les euroordres i les ordres internacionals de detenció i manté només la de l’Estat espanyol, i això impedeix als processats poder tornar a casa perquè hi ha el perill que, en cas de fer-ho, poguessin acabar també al Suprem i ser jutjats per rebel·lió. El magistrat, en tot cas, aprofita l’escrit per carregar amb duresa contra el tribunal alemany, del qual es queixa de la seva “manca de compromís” i l’acusa d’haver-se cregut la versió de Puigdemont, donant valor de prova al seu testimoni, i de “silenciar” que no s’havien reclamat els arguments espanyols per il·lustrar la rebel·lió.
Qüestió davant el TSUE
Així doncs, a banda d’emfasitzar que s’ha extralimitat en les seves funcions, el magistrat també retreu al tribunal alemany que no hagués plantejat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per recollir el seu parer abans de dictar la resolució que limita l’extradició de Puigdemont al malbaratament.
Val a dir que el jutge del Suprem ha renunciat també a acudir a aquest tribunal, tot i que era una de les possibilitats que tenia sobre la taula. En l’acte d’ahir admet que el que pogués dir més endavant el TJUE davant la petició espanyola tindria caràcter “purament consultiu i no tindria efecte vinculant”. És a dir, que el fet que li donessin la raó no canviaria la situació de Puigdemont. I, a més, hi havia el perill que es pogués endur una nova rebregada judicial. Llarena conclou que la decisió “curtcircuita” l’operativitat de l’euroordre. Ahir, però, el tribunal alemany va preferir no comentar els estirabots que contenia l’acte del magistrat del Suprem.
La decisió que finalment ha pres l’instructor ha estat la que des del seu entorn es considerava la més previsible si volia evitar que la sala del Suprem afrontés un judici en el qual quedés en evidència el desequilibri entre els uns i els altres. Que es fes palès, doncs, que les acusacions de rebel·lió contra els exmembres del govern empresonats i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart topaven amb la limitació de Puigdemont, només acusat de malversació.
Ara, però, s’impulsarà un judici a la tardor en el qual només compareixeran els acusats que estiguin a disposició de la justícia espanyola. Perquè, per Llarena, Puigdemont és el principal responsable dels fets de l’1-O i de la posterior declaració d’independència i, per tant, es nega en rodó a acceptar la derrota de les seves tesis, que es faria força visible en un judici en el qual ell fos present.
En canvi, des de l’executiu de Pedro Sánchez s’hauria preferit, precisament, l’acceptació de l’extradició de l’expresident de la Generalitat, ja que el desnivell evident d’acusacions hauria pogut fer més factible una petició a la baixa pel ministeri fiscal pel que fa als processats per rebel·lió. De fet, Sánchez va respondre a l’anunci de l’extradició assenyalant que “l’important és que sigui jutjat pels tribunals espanyols”.
Tercer revés
En tot cas, el d’Alemanya és el tercer cop que rep Llarena des que va obrir un sumari –arran d’una querella de la fiscalia general– que havia portat el president del govern català i part del seu equip a refugiar-se inicialment a Brussel·les. Així, mentre que el març passat Puigdemont era detingut a Alemanya, i un mes més tard el tribunal ja descartava la rebel·lió, pocs dies després la Cambra del Consell de Bèlgica adduïa un defecte de forma en la formulació de l’euroordre per denegar l’extradició de Comín, Serret i Puig. I, a banda de la negativa expressada per les autoritats suïsses a tramitar ordres de detenció basades “en delictes polítics”, a Llarena només li restava rebre la resolució de la justícia escocesa, davant la qual estava previst que Ponsatí comparegués la setmana vinent. Ara, però, tots ells tenen llibertat de moviments per la UE, si bé es manté el seu processament per rebel·lió, en una peça separada, a més de la consegüent suspensió cautelar com a diputats.
