Sí al diàleg, no a l’autodeterminació
Cop de porta de Batet a crear un grup de treball per tractar l’exercici del dret a decidir dels catalans
Els dos governs acorden un calendari de reunions per parlar d’inversions, infraestructures i traspassos abans que acabi l’any
Maragall i Batet constaten profundes discrepàncies
Política
Acabo de sentir parlar que el govern espanyol té un projecte per a Catalunya, a la reunió ni s’ha esmentatActitud
La delegació espanyola estava més pendent de la reunió de demà amb Pablo Casado que dels nostres presos i exiliatsRelacions
Tenim conceptes de normalitat molt diferents, la reunió ha estat correcta i de bon to, llarga, franca i duraPresos polítics
Em sobta la fredor i l’abstracció amb què poden parlar d’aquests temes [presos i exiliats]Bilateralitat
Ells neguen la bilateralitat a la pràctica anant-nos desviantcap a òrgans multilaterals
Autodeterminació
El govern d’Espanya està aquí per defensar l’autogovern de l’Estat autonòmic i l’Estatut de CatalunyaNeutralitat
És important que les institucions se sotmetin a un principi de neutralitat institucionalDivisió
A la reunió s’han produït discrepàncies profundes, poder parlar-neamb normalitat és important
Bloqueig
Veiem amb preocupació que el Parlament vegi afectat el seu funcionament normalDemocràcia
Les vies democràtiques que reconeixem són la reforma estatutària i el referèndum constitucionalMantenir el diàleg i un calendari per continuar treballant el que resta d’any. Aquest és el resultat més concret de la comissió bilateral entre els representants de la Generalitat i del govern espanyol celebrada ahir a Palau després de set anys sense reunir-se. Es va acordar continuar la feina a través de les comissions i subcomissions previstes a l’Estatut fins haver tractat totes les matèries a finals d’any però, pel que fa a les demandes de l’executiu català de tractar el dret d’autodeterminació i la situació dels presos polítics, res de res. “No tenim el mateix concepte de normalitat”, va lamentar el conseller Ernest Maragall després de quatre hores de reunió. Per a la ministra Meritxell Batet la normalitat se centrava en la recuperació del “respecte, lleialtat i diàleg” entre administracions després de set anys de silenci. Batet va focalitzar el seu discurs més pendent a desmuntar l’acusació que el govern espanyol no té un projecte per a Catalunya encara que aquest, com va explicitar la ministra, es basi a culminar traspassos pendents, disminuir la conflictivitat entre administracions, més inversions i, en definitiva, “totes aquelles polítiques que millorin la vida dels catalans”, va recitar.
Pel que fa a un altre punt calent com és la situació dels presos polítics i els exiliats, la ministra es va remetre al que acabi decidint la justícia. I es va permetre posar deures i renyar la part catalana tot recordant que “és imprescindible el normal funcionament del Parlament”. En aquest sentit va reclamar neutralitat institucional i la importància de “protegir” tots els ciutadans en l’espai públic fent referencia tant a la instal·lació de llaços grocs com als recents atacs feixistes.
La part catalana, en canvi, va oferir la creació d’un grup de treball encara que fos fora de la comissió bilateral per abordar l’autodeterminació en què poguessin participar experts i acadèmics. La resposta de la ministra Meritxell Batet va ser negativa amb l’argument taxatiu que “aquest dret no existeix en la Constitució Espanyola” a més de considerar que la bilateral no era el marc per tractar el tema. I mentre Batet qualificava la trobada de “cordial i franca”, Maragall hi afegia que havia estat “dura” i que el resultat era “insatisfactori”. “La delegació espanyola estava més pendent de la reunió de demà [avui] entre Pedro Sánchez i Pablo Casado que de la concreció que els plantejàvem o de la situació dels nostres presos i exiliats”, va lamentar el conseller.
Oferta de Batet
Sobre la taula, la creació d’una subcomissió de resolució de conflictes entre administracions en què s’abordarà la retirada de recursos davant del Tribunal Constitucional, especialment els que afecten les lleis socials i que tenen a veure amb l’habitatge i la pobresa energètica. Batet, però, supedita la retirada del recurs a la possibilitat que l’executiu català s’avingui a modificar la llei en aquells aspectes que siguin inconstitucionals. En aquest punt, Maragall va admetre que esperaven més avenços.
Batet va insistir molt en la importància que la Generalitat participés en els fòrums multilaterals i conferències sectorials com ara el Consell de Política Fiscal i Financera. Per a l’executiu català aquestes reunions només serveixen perquè l’Estat acabi imposant la seva majoria. No obstant això, va proposar que es modifiqués aquest organisme si realment s’aposta perquè sigui un ens més equitatiu, una proposta que no va obtenir cap resposta.
El calendari de reunions també inclou la comissió de Transferències per revisar traspassos pendents com el de les beques, la comissió bilateral d’Infraestructures per tractar sobre la Sagrera, rodalies i el corredor mediterrani i la comissió mixta d’Afers Econòmics i Financers per parlar de tributs propis i reflexionar sobre un nou model de finançament. En aquest apartat, Batet es va comprometre a atendre la disposició addicional tercera de l’Estatut en coherència amb el suport dels socialistes a la carta catalana.
Maragall, enfadat
El conseller va confessar que estava molest especialment pel resultat i l’actitud amb què la part espanyola havia abordat la reunió. “A la reunió no s’ha esmentat ni aportat el més mínim element d’un projecte per a Catalunya”, va assegurar Maragall, que, si bé no està gens satisfet del resultat de la trobada, sí que va reconèixer que calia participar-hi encara que fos per constatar les discrepàncies. “Hem fet el que havíem de fer, està bé haver fet aquesta sessió”, va indicar. Encar més. Ho tornaran a fer totes les vegades que calgui sempre que sobre la taula hi hagi el més mínim interès per als ciutadans de Catalunya. “No renunciarem a una sola taula de treball ni a una sola oportunitat d’exigir el retorn dels nostres presos i exiliats”, va afegir-hi.
Maragall va descartar posar ultimàtums al govern espanyol a causa de la manca d’acords entre les dues administracions, sobretot després que el president Carles Puigdemont, a l’exili belga, advertís a Sánchez que el “període de gràcia” se li estava exhaurint. Sí que el conseller es va mostrar esperançat que les coses canviessin per com havia anat la reunió. “Encara espero que hi hagi una rectificació en les pròximes setmanes i mesos”, va desitjar.
Tot i el mal resultat de la trobada, sobretot o pel que fa a les aspiracions que hi havia dipositat la part catalana, representants de la Generalitat i del govern espanyol es tornaran a trobar al setembre tan bon punt l’executiu de Sánchez nomeni aquest mes d’agost els seus representants amb l’horitzó d’una segona trobada entre els dos presidents a la tardor i aquest cop al Palau.
A més de Maragall i Batet, també hi eren els secretaris d’estat de Política Territorial, Ignacio Sánchez Amor; Hisenda, Inés Maria Bardón; Infraestructures, Pedro Saura, Relacions amb les Corts, Jose Antonio Montilla, i la delegada del govern, Teresa Cunillera. Per part catalana; el vicepresident, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència, Elsa Artadi; la secretària general d’Acció Exterior, Mercè Salvat; el director general de Relacions Institucionals, Aleix Villatoro; el delegat del govern a Madrid, Ferran Mascarell, i el director del gabinet jurídic, Francesc Esteve.
