opinió
Un any després del terror
El 17 d’agost es complirà un any de l’atac terrorista a Barcelona, on el meu pare, Ian Wilson, va ser assassinat i la seva dona durant 53 anys, Valerie Wilson, va resultar greument ferida. La meva mare ha passat aquest any tractant de recuperar-se de les seves lesions físiques; però, després de dues cirurgies i altres intervencions mèdiques, està molt clar que el seu cos mai tornarà a ser igual ni tampoc el seu cor. Juntament amb la seva recuperació física, la pèrdua del seu millor amic ha deixat a la mare un buit en el seu esperit amb què s’ha d’acostumar a viure. El meu pare era una persona amable i generosa que ajudava a qualsevol que ho necessités; va ser un meravellós pare, espòs, germà i avi, i el trobem molt a faltar.
La meva família i jo tornarem a Barcelona per recordar el meu pare i tornar al lloc on ell va respirar per última vegada. Ens reunirem amb persones que ens van ajudar arran de la tragèdia i que ara formen part de la nostra família. Caminarem pels carrers de la seva bella i històrica ciutat i ens consolarem entre la gent d’Espanya que ens va mostrar tant d’amor, compassió i suport. Aquest últim any no ha estat fàcil per a nosaltres, i som conscients que tampoc ha estat fàcil per als ciutadans d’Espanya i Catalunya. Abans de l’atac, lamento admetre que estava completament desinformada sobre la situació política que hi ha al seu país. No entenia l’estructura del govern i no sabia gairebé res sobre Catalunya o Espanya. No parlo català o espanyol, mai havia estat a Barcelona, i el meu coneixement de la ciutat es limitava a l’amor del meu fill pels dos equips de futbol de la lliga de la ciutat, el Barça i l’Espanyol. Ara estem més informats. A través d’amics amb els quals hem estat en contacte durant aquest any, i els mitjans internacionals, hem après sobre la divisió política que existeix a la península Ibèrica.
L’Ajuntament de Barcelona ens ha convidat a l’acte de commemoració el 17 d’agost de 2018. Estem molt agraïts que la nostra família hagi estat inclosa en aquest acte i tenim la intenció de participar-hi. Potser hi haurà algunes persones que desitjaran polititzar el significat d’aquest dia, però, si us plau, sàpiguen que per a la nostra família serà un acte de record. Hi assistirem per recordar el meu pare i donar suport a la meva mare, així com a les altres víctimes del terror i ens sentim honrats que la gent de Barcelona ens permeti estar al seu costat en solidaritat.