El Constitucional admet el recurs d’empara de Francesc Homs contra la sentència del Suprem
L’exconseller de la Presidència denuncia la vulneració del seu dret a un judici just per part del Suprem
EL TS el va condemnar per desobediència
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat admetre a tràmit el recurs d’empara que l’exconseller de la Presidència Francesc Homs va presentar contra la sentència del Tribunal Suprem que el va jutjar per l’organització del referèndum del 9-N.
El Suprem va condemnar Homs a un any i un mes d’inhabilitació per un delicte de desobediència, fet que el va obligar a deixar el seu escó al Congrés dels Diputats el març del 2017. Un any i mig després, el Tribunal Constitucional accepta estudiar el recurs perquè entén que “concorre una especial transcendència constitucional”. La providència del TC requereix ara a la Sala Penal del Tribunal Suprem perquè en 10 dies remeti la certificació o fotocòpia de les actuacions que va dur a terme.
El recurs d’Homs al Tribunal Constitucional denunciava la vulneració dels seus drets a un procés amb totes les garanties en la vessant de doble instància penal, o a la tutel·la judicial efectiva, per part del Tribunal Suprem.
Els magistrats accepten a tràmit el recurs perquè consideren que planteja “un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina al Tribunal”. L’admissió a tràmit del recurs, però, no pressuposa la posició del tribunal, que emetrà sentència en els pròxims mesos o anys.
Homs ha hagut de recórrer directament al Tribunal Constitucional perquè com a aforat va ser jutjat pel Tribunal Suprem, i per tant no disposa d’una segona instància a qui presentar recurs. La resta de condemnats pel 9-N: l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, van ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Suprem revisarà les seves sentències al mes de novembre.
Tots ells estan citats aquest dimecres al Tribunal de Comptes, que en un judici paral·lel impulsat per Societat Civil Catalana (SCC) i per l’entitat ’Abogados Catalanes por la Constitución’, juntament amb l’Advocacia de l’Estat. El Tribunal ja els va imposar una fiança de 5,25 milions d’euros.