Un dels investigats per l’1-O demana la nul·litat del judici pel biaix ideològic del titular del jutjat número 13
La defensa d’un ex-alt càrrec de la Generalitat afirma el procés està viciat d’origen perquè es va adjudicar de manera “irregular”
L’escrit denuncia el biaix ideològic de Juan Antonio Ramírez Sunyer
Un imputat en la causa oberta a Barcelona per l’1-O ha demanat la nul·litat del procediment en considerar que està viciat d’origen perquè es va adjudicar de forma “irregular” al titular del jutjat d’instrucció número 13 de la capital catalana per la seva “obsessió” amb el procés independentista. La instrucció del jutjat barceloní fonamenta en bona part la instrucció paral·lela al Tribunal Suprem (TS) espanyol.
Així ho sosté l’imputat, un ex-alt càrrec en l’etapa de Carles Puigdemont a la Generalitat, en un escrit, a què ha tingut accés Efe, que el seu advocat presentarà demà davant el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, dirigit per Alejandra Gil Lima després de la mort al novembre passat de Juan Antonio Ramírez Sunyer.
En l’escrit, l’imputat demana la nul·litat de la causa en concloure que hi va haver una “vulneració flagrant” de les normes de repartiment per part del poder judicial per tal d’adjudicar el cas de forma “irregular” a Ramírez Sunyer, a causa del seu “biaix ideològic” i a la seva “obsessió amb la situació de Catalunya i Espanya”.
“Totes les actuacions es troben viciades de nul·litat des de l’inici com a conseqüència de la irregularitat del repartiment de la denúncia”, adverteix l’escrit. La defensa apunta que l’aleshores titular del jutjat d’instrucció número 13 mantenia una “afinitat ideològica” amb el denunciant i amb els “interessos de l’Estat” i, per això, la instrucció ha patit d’una “falta d’imparcialitat subjectiva i objectiva”.
Vulneració de les normes de repartiment
Després d’un mes de gestions infructuoses davant els jutjats, l’advocat de l’imputat va aconseguir que el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) li facilités al desembre passat una còpia de les normes de repartiment a la capital catalana que, segons detalla, estableixen que no es poden adjudicar diligències sense detinguts a un jutge que hagi entrat o sortit de la guàrdia en les 72 hores prèvies, per evitar que es pugui elegir el jutge.
En el cas que va propiciar la investigació sobre l’1-O, l’advocat Miguel Duran va interposar el 27 de gener del 2017 una denúncia contra l’exsenador d’ERC Santi Vidal per les seves conferències, en les que va afirmar que el govern tenia una partida “camuflada” de 400 milions per al referèndum. El jutge de guàrdia, el magistrat del Jutjat d’Instrucció 9, la va remetre al deganat per a ser repartida, en aplicació de la regla de les 72 hores.
Es dona el cas que, segons l’escrit, el dia 28 de gener del 2017 estava de guàrdia al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, per això el recurs sosté que en una “aplicació correcta” de les normes de repartiment les diligències “mai podrien” haver recaigut en Ramírez Sunyer.
“Aquest assumpte podria haver correspost a qualsevol dels 33 jutges d’instrucció de Barcelona que per torn li correspongués, però en cap cas es podia repartir al jutjat d’instrucció 9 ni al jutjat d’instrucció 13”, sentencia l’escrit, que insisteix que es va cometre una “clara irregularitat”.
L’advocat sosté que s’ha vulnerat el dret constitucional al jutge “imparcial” predeterminat per llei i això “ha creat, i segueix creant, una manifesta indefensió” als imputats, motiu pel qual demana la nul·litat de la causa. “La manera en la qual s’ha dut a terme la instrucció ha estat sui generis i irregular, amb una falta de garanties per als investigats”, rebla l’escrit.
L’advocat ha remès un altre escrit al deganat dels jutjats de Barcelona perquè anul·li l’acte de repartiment i l’adjudiqui de nou, excloent el jutjat 13 i el 9.
Biaix ideològic
Segons l’escrit, els “dubtes” sobre la “imparcialitat” de Ramírez Sunyer són “nombroses”, per fets com que al maig del 2017, quan ja portava el cas, s’havia de jubilar i se li va prorrogar el servei en actiu fins als 72 anys, malgrat que ja estava malalt “i es podia dubtar que portés a terme tota la instrucció”. “El difunt jutge instructor, malgrat patir una greu malaltia, es va dedicar en exclusiva a una causa tan complexa i, a més, va prorrogar la seva jubilació fins als 72 anys”, detalla.
En aquest sentit, l’escrit puntualitza que, malgrat que es podria parlar d’una “lloable voluntat” del jutge respecte del seu càrrec, “no deixa de ser dubtós que una persona que es troba en aquesta situació de salut demani una pròrroga del servei en actiu o, fins i tot, no deixa de ser curiós que des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) se li concedeixi una pròrroga del servei en actiu, ateses les circumstàncies de la seva salut”.
L’escrit insisteix que l’“obsessió” del jutge en relació amb el procés independentista era “tan patent” que fins i tot un vocal del CGPJ, José María Macías Castaño, va publicar un article on, referint-se a Ramírez Sunyer, destacava: “Sempre s’hi va negar [a deixar el jutjat], obsessionat amb culminar una investigació en la qual tant es juguen Catalunya i Espanya”.
A més, apunta que el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, va enviar una carta al jutge pocs dies abans de la seva mort en la qual agraïa la seva labor. “Tu vas decidir canviar el rumb de la teva pròpia història i, en fer-ho, vas canviar el de la Història mateixa del nostre país”, li deia.
Segons l’escrit, el “biaix ideològic” del jutge també es constata en altres actuacions en la seva trajectòria com a magistrat, entre elles quan va obrir diligències contra el director dels Mossos d’Esquadra per omissió de perseguir delictes pels xiulets a l’himne d’Espanya a la Final de la Copa del Rei al Camp Nou al maig del 2015.
