Pendents del gest de Sánchez

Enrocats en espera del gest de Pedro Sánchez que obri una escletxa per negociar, o iniciar un diàleg, al voltant del dret d’autodeterminació de Catalunya. Les formacions independentistes fa dies –o mesos, però amb menys bel·ligerància verbal– que adverteixen que és la condició indispensable per negociar els pressupostos generals de l’Estat que l’executiu socialista portarà a aprovació del Consell de Ministres divendres amb la intenció de presentar-los dilluns al Congrés. Ahir va ser el torn del president Quim Torra, que va tancar la porta fins i tot a la possibilitat que es puguin tramitar si el govern espanyol no fa un “moviment polític”, deixant entreveure que tant el PDeCAT com ERC presentaran una esmena a la totalitat, tot i que encara no hi ha un pronunciament unitari de les formacions sobre quina fórmula empraran.

L’estira-i-arronsa continuarà els propers dies perquè cap de les parts sembla que estigui disposada a afluixar. I si la situació es manté el govern espanyol no podrà salvar el tràmit ni de tramitar-los perquè necessita els seus vots com ja va passar amb la moció de censura a Mariano Rajoy de l’1 de juny passat. Precisament Torra va deixar clar ahir que “l’únic xec en blanc” de l’independentisme va ser precisament la moció per fer caure el PP, però que des d’aleshores no s’havia mogut res en les demandes i les condicions imposades per tramitar els pressupostos que implicaven una solució política per a Catalunya i “estem on érem”.

L’argument de la fi dels xecs en blanc va ser compartit ahir des d’ERC, tant per boca del vicepresident del govern, Pere Aragonès, com pel president del Parlament, Roger Torrent, que va reiterar la demanda d’una “taula de diàleg, de govern a govern, on es pugui parlar de tot, sense tabús”. El republicà va instar Sánchez a abandonar “la repressió i apostar per la política” si vol tenir els comptes, però recordant-li també que ha de ser “valent” per aportar una solució política que no sigui un nou Estatut, ja que els catalans tenen molt clar quins són els grans consensos “i un d’ells és el referèndum d’autodeterminació”. Aragonès, per la seva banda, va defugir en una entrevista a RNE l’argument de la por amb l’espantall de la dreta perquè “el govern de Sánchez pot caure o no en funció del que vulgui Sánchez”, però en cap cas “no és ERC qui pot dissoldre cambres”.

A l’altra banda del tauler els missatges d’ahir eren contradictoris segons si provenien de Madrid o de Barcelona. El ministre de Foment i secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, no afluixava ni mostrava indicis d’oferir cap gest, ans al contrari, acusant el PDeCAT i ERC de ser “partits extremistes” que “proven d’imposar” el seu ideal de societat des de l’“unilateralisme, la imposició, el no reconeixement de l’altre i el menyspreu al diferent”. En una entrevista a Onda Cero reafirmava la seva percepció de Torra com un “il·luminat” per les circumstàncies anòmales d’estar Carles Puigdemont a Bèlgica i Oriol Junqueras a la presó, fet que al seu parer complicava la situació a Catalunya perquè no hi ha cap actor que pugui representar tot l’independentisme. I seguidament, després d’assegurar que no havia llegit el document amb 21 punts que Torra va lliurar a Sánchez a la reunió de Barcelona, va dir que amb un altre president a Catalunya “amb un lideratge clar, que tingui un full de ruta, altura de mires i la responsabilitat” que requereix el moment, “la cosa seria diferent”.

Des de Barcelona, els missatges eren menys bel·ligerants i constructius. La delegada del govern, Teresa Cunillera, es mostrava esperançada en l’aprovació dels comptes a Ràdio 4 perquè suposaran una “aportació extraordinària” de 2.000 milions d’euros i facilitaran que la Generalitat pugui fer millors polítiques socials. Per això trobaria incomprensible que els independentistes hi votessin en contra.