Política

Acusen l’Estat de criminalitzar el diàleg polític

Rull i Turull defensen que sempre van intentar negociar amb el govern espanyol un referèndum d’autodeterminació

Forn sosté que no va donar ordres als Mossos

Volen que declarin Puigdemont, Ibarretxe i el rei

“Curiosa rebel·lió o sedició aquella en la qual els principals dirigents rebels o sediciosos insten els ciutadans a mantenir en tot moment una actitud pacífica, tot i l’acció dels cossos policials (...) Estranya rebel·lió o sedició aquella en la qual els ciutadans, presumptes executors d’un alçament violent i tumultuari, mostren una papereta com a única arma, i en acabar la jornada tornen pacíficament als seus domicilis.” És una de les contundents i iròniques afirmacions del penalista Jordi Pina, recollida en els escrits de defensa, individualitzats, dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull i de l’expresident de l’ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez, que va presentar ahir al Tribunal Suprem. En els escrits, demana l’absolució de tots tres en assegurar que no van cometre cap d’aquests delictes pels quals s’enfronten a 16 anys (els exconsellers) i 17 anys de presó (el líder civil).

Per la seva part, la defensa de l’exconseller Joaquim Forn, també acusat de rebel·lió (li demanen 16 anys de presó), descarta que donés “cap ordre política” als Mossos d’Esquadra durant l’1-O, segons recull l’escrit del seu advocat, Xavier Melero. L’exconsellera Dolors Bassa i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, totes dues en presó preventiva, ahir van declinar fer públic el seu escrit de defensa, segons fonts jurídiques properes.

“Escapçar-los”

Pina i la defensa de l’exconsellera Meritxell Borràs, exercida per l’advocada Judit Gené, destaquen que “els tres pilars del catalanisme polític són: el diàleg, el pacte i la democràcia”, i amb aquest tarannà de diàleg democràtic defineixen els exconsellers “injustament acusats” per accions violentes, en haver “retorçat el dret penal creant normes jurídiques ad hoc”, contra els independentistes catalans. Per contra, el govern del PP, en paraules de Pina, “instrumentalitza el Tribunal Constitucional per bloquejar l’acció del Parlament de Catalunya”.

L’advocat de Rull, Turull i Sànchez fixa els antecedents d’aquesta causa penal en el 28 de juny del 2010, quan el Tribunal Constitucional (TC) escapça l’Estatut consensuat i aprovat el 2006. En el seu relat, Pina recull les accions parlamentàries i eleccions catalanes, salpebrades amb resolucions, des del 2013, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de l’Audiencia Nacional i del Tribunal Suprem que refusen les querelles de Manos Limpias i de Vox contra el govern català, en considerar que les seves resolucions no recollien el que descriu el delicte de rebel·lió.

El penalista exemplifica aquest bloqueig de la política catalana, per exemple, amb la suspensió pel TC de la reforma del reglament del Parlament per dur a terme la lectura única, el juliol del 2017 “quan hi ha catorze parlaments autonòmics que l’usen, com ara el Congrés”, i que finalment va ser acceptada pel Constitucional el 28 de novembre del 2017, quan “Rull i Turull eren en presó preventiva”, etziba Pina.

El relat polític, en els escrits de defensa, recull el referèndum de l’1-O i l’aprovació de la declaració d’independència “no publicada al DOGC”, com una acció de complir el mandat dels seus electors, sense excuses. El lletrat dels diputats de JxCat, per contra, manté que tota l’acusació penal és per “escarmentar” o, “com va dir la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, per escapçar el moviment independentista català”. Pina insisteix: “Posar urnes no pot ser considerat un delicte” i es pregunta: “Des de quan les acusacions consideren que hi va haver un alçament violent? Perquè el que realment va passar van ser accions polítiques anunciades i publicitades.”

En les acusacions concretes, Pina assegura que s’acusa Josep Rull només de “participar en reunions polítiques” i de signar el programa del procés constituent, el març del 2015, i també d’informar, “no prohibir” que el port de Palamós no podia rebre el vaixell que duia agents de la policia, i que va atracar al de Barcelona. De l’exconseller Jordi Turull també nega que hagi protagonitzat cap acció violenta, i assegura que de l’any 2015 a l’octubre del 2017, i fins i tot quan des del juliol és nomenat responsable de Presidència, “mai va rebre una advertència del TC ni del TSJC”.

En l’escrit de defensa de Jordi Sànchez, primer es fa un relat dels orígens de l’Assemblea, i que des del 2009 promou les consultes populars vers la independència de Catalunya. També es rebutja tota acció violenta de Sànchez, i que els escorcolls policials del 20 de setembre eren informats pels mitjans de comunicació no pas per l’ANC. Aquell dia, el líder civil, com la resta de ciutadans, exercia el seu dret a manifestar-se i a expressar-se, sempre sense violència, sosté Pina. És més, el seu advocat demana com a prova que el SEM aporti el relat de ferits en les manifestacions impulsades per l’ANC des del 2012 al 2017, per constatar al tribunal que sempre eren pacífiques.

Policia delictiva

Pel que fa al referèndum de l’1-O, Pina afirma que el govern català no el va suspendre perquè esperava que els agents de la policia espanyola actuarien amb “proporcionalitat”, però es van veure actuacions “excessives i directament delictives” en alguns centres de votació, com recull –indica– una recent resolució de l’Audiència de Barcelona.

Per la seva part, l’advocat de Forn, en un incisiu i esquemàtic escrit de defensa, recorda que el referèndum no formava part del programa de govern del 2015, i que aquest va ser inclòs pel president Puigdemont el 28 de setembre del 2016 en el debat de la qüestió de confiança al Parlament. Xavier Melero acusa la fiscalia de fer “conclusions esbiaixades i parcials en només usar com a prova atestats policials i certes notícies de premsa”.

Pel que fa al paper de Joaquim Forn, recorda que va assumir el càrrec de conseller d’Interior el 14 de juliol del 2017, i mai va donar directrius operatives tècniques, que sempre realitzen els comandaments policials, com ara el comissari Ferran Lopez, escollit pel govern espanyol per dirigir els Mossos durant el 155, va assegurar en la seva declaració als tribunals. “Forn no va intervenir en el disseny del dispositiu policial de l’1-O ni va interferir-hi des del punt de vista polític”, manifesta Melero.

Pel que fa a l’exconsellera Meritxell Borràs –que afronta set anys de presó acusada de malversació de fons públics i de desobediència, com els exconsellers Carles Mundó i Santi Vila–, la seva defensa emmarca la seva actuació en l’acció política, no pas delictiva. La penalista Judit Gené rebutja l’acusació de malversació de fons públics ni des del departament de Borràs –que el juliol del 2017 traspassa les competències de convocatòries electorals a Economia– ni des del govern. Les despeses realitzades, com ara la dels observadors, tenien la seva autorització administrativa, sosté.

Veu als exiliats

Totes les defenses demanen al Suprem que aprovi l’elaboració d’informes per part d’organismes, com ara el Ministeri de l’Interior en el seu dispositiu de l’1-O, i un centenar de testimonis per al judici. La defensa de Sànchez, Rull i Turull, com ja va avançar, demana que declari el rei Felip VI i, com que s’hi pot negar, el responsable de la casa reial, Jaime Alfonsín. També sol·licita la declaració de l’expresident Carles Puigdemont, a través de videoconferència des de Bèlgica. I la defensa de l’exvicepresident Junqueras sol·licita la declaració de Marta Rovira, des de l’exili a Suïssa.

LES FRASES

Els dirigents polítics aquí injustament acusats sempre han intentat esgotar les vies democràtiques
Jordi Pina
advocat sànchez, rull i turull
Les manifestacions de l’ANC sempre han estat pacífiques. Cap autoritat va advertir Sànchez de res
Jordi Pina
advocat de sànchez, rull i turull
L’exconseller Forn no va participar en el disseny operatiu policial de l’1-O ni va interferir-hi
Xavier Melero
advocat de joaquim forn
No hi ha malversació de fons: no hi va haver perjudici patrimonial, i els actes no van ser il·lícits
Judit Gené
advocada de meritxell borràs

El jutge no va injuriar la policia

El magistrat de reforç al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona ha arxivat la causa contra Federico Vidal, titular del jutjat contenciós administratiu 17 de Barcelona, acusat d’injúries als cossos i forces de seguretat de l’Estat per haver escrit en un xat judicial “terrorisme policial” per l’acció dels agents durant el referèndum de l’1-O, i que va difondre un mitjà digital madrileny.

Per aquesta expressió, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va imposar al jutge Vidal una sanció de 600 euros per una falta greu de desconsideració als cossos policials, sense esperar la resolució judicial, ja que la fiscalia ja l’havia denunciat per injuries. Ara, el magistrat Sergi Casares, en comissió de serveis al jutjat 13, afirma que Vidal no va cometre aquest delicte, ja que com va dir l’acusat, era una manifestació “hiperbòlica i metafòrica” i no hi havia cap voluntat d’ofensa. També exposa que Vidal va ser insultat al xat per altres jutges, fins i tot amb expressions homòfobes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona