Política

Crònica de l’ocupació

L’ocupació franquista de les comarques gironines es materialitza entre el 31 de gener i el 10 de febrer del 1939

La caiguda de Figueres, el 8 de febrer, considerada la “Guernica catalana”, suposaria la fi ‘de facto’ de la guerra, que oficialment s’acaba a Catalunya el dia 10, quan les tropes franquistes arriben a Portbou

El 8 de febrer, abans de marxar, els republicans fan volar part del castell de Sant Ferran

En l’edició del 4 de febrer del 1939 de La Vanguardia, el titular destacava que les tropes nacionals ja es trobaven “a deu quilòmetres de Girona”. Fent referència al comunicat de guerra del dia 3, el diari assenyalava que “s’havia ocupat Llagostera”, també “Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Buixalleu i Caldes de Malavella”, i que es trobaven a les proximitats de Cassà de la Selva. La situació era irreversible: les tropes franquistes van ocupar les comarques gironines entre el 31 de gener i el 10 de febrer del 1939. Amb tot, la premsa local s’encarregava de mantenir viva la flama de la resistència, tal com es pot llegir en l’edició del 3 de febrer del 1939 del butlletí de Palafrugell, amb un abrandat titular: “Ànim fort i puny dur!” La publicació també recalcava la demostració “antifeixista de Palafrugell” en un darrer míting celebrat al cinema: “Catalunya, tot i que martiritzada i sanguinolenta, encara forta i orgullosa”, destacava la crònica de l’esdeveniment. “Girona, en peu”, es llegeix en un tercer titular sobre “el discurs patriòtic” que va pronunciar “l’alcalde camarada Ballesta” sobre la defensa de la ciutat, poques hores abans de caure.

El 4 de febrer del 1939, també van claudicar Sant Feliu de Guíxols –després d’intensos bombardejos–, Santa Cristina d’Aro, Cassà de la Selva , Quart, Fornells de la Selva, Sant Dalmai, Aiguaviva, Salitja, Vilobí d’Onyar, Arbúcies i Espinelves. Les tropes franquistes havien entrat a Blanes el 31 de gener, i el dia 2 de febrer, entre altres poblacions, a Riudarenes, Vidreres, Lloret de Mar i Tossa de Mar. En els últims dies de la guerra, Banyoles, per exemple, era un quarter militar. Hi havia els soldats del camp d’aviació, els ferits i personal de l’hospital militar. També va ser lloc de pas per als que reculaven cap a la frontera. Entre ells, hi havia el cap de l’onzena divisió de l’exèrcit republicà, Enrique Líster. A Banyoles, la nit del 7 al 8 de febrer del 1939, van tenir lloc els darrers combats en una ciutat descrita com a freda i deserta. L’avanç cap a la Garrotxa era imparable, i a Olot, el matí del 7 de febrer, les tropes del cos d’exèrcit del Maestrat, comandades pel tinent coronel Ricardo Alonso Vega, van entrar per l’estació. El mateix dia, Ripoll també va ser ocupada. El comunicat de guerra publicat a La Vanguardia en l’edició del 7 de febrer recull, en l’avanç “del sector de Girona”, que el nombre de presoners és de 2.000. En el mateix informe, s’assenyala que a “Montfullà s’ha trobat un veritable tresor, format per multitud d’objectes del Museu Arqueològic de Tarragona i altres objectes de la catedral tarragonina”. A Can Pol, a Montfullà, al terme de Bescanó, s’hi van instal·lar alguns dels dipòsits patrimonials de la Generalitat durant la guerra.

Al final de la guerra, l’Alt Empordà es va convertir en l’últim reducte republicà. L’1 de febrer, als soterranis del castell de Sant Ferran, s’hi va celebrar l’última sessió de les corts republicanes. Les màximes autoritats de la Generalitat i de la República, un cop consumada la caiguda de Barcelona, van anar a raure a diverses localitats de la frontera amb França. El president Companys es va estar al mas Perxés d’Agullana, i a Can Barris, a la Vajol, s’hi va instal·lar el president de la República, Manuel Azaña, mentre que el president del govern, Juan Negrín, es va hostatjar a Can Bech de Baix, prop d’Agullana. Polítics, intel·lectuals i milers d’exiliats anònims van travessar la frontera a partir del 4 de febrer, quan França la va obrir a la població civil.

El setge aeri a Figueres

Considerada la “Guernica catalana”, Figueres va ser bombardejada fins a divuit vegades per l’aviació feixista, només entre el gener del 1938 i el febrer del 1939. En l’edició del 4 de febrer del 1938 de l’Empordà Federal, sota el titular “Un nou bombardeig”, es destaca la sagnia feta “pels sembradors de la mort”. “No ha estat ara en la quietud d’un migdia dominical, han escollit l’hora atrafegada d’un mercat, el bullici d’un aplegament, perquè la seva metralla mortífera sembrés més dolor, més desconsol, més tragèdia”. Les xifres, difícils d’avaluar, parlen de 300 morts. Els bombardejos més violents van ser el 6 i el 7 de febrer. El 8 de febrer, els republicans, abans de marxar, van fer volar amb una gran explosió part del castell de Sant Ferran. Hores després, les tropes franquistes van trobar una ciutat devastada, amb edificis fumejant i molts cràters provocats per les bombes. La Vanguardia titulava amb lletres majúscules, en negreta i amb admiració “Ha caigut Figueres!”. “A les sis i mitja de la tarda va ser ocupada la important ciutat de Figueres, on encara hi havia alguns elements rojos dedicats a dur a terme voladures”, hi afegia.

L’avanç de les tropes franquistes cap a la frontera culmina el 10 de febrer a Portbou. El comunicat de l’exèrcit franquista dona per acabada la guerra a Catalunya. A La Vanguardia del 10 de febrer es llegeix: “L’espectacle que presenta la carretera, des d’un parell de quilòmetres abans de la Jonquera, és veritablement desolador, perquè reflecteix un exèrcit en total derrota.” Tot i això, a Molló i a Camprodon es registren escaramusses encara uns dies més i es té constància que els últims soldats republicans en terres gironines van creuar la frontera el dia 13.

Portbou
La 4a divisió de Navarra va prendre Portbou, entre les dues i les tres de la tarda del 10 de febrer, i va penjar una bandera vermella i groga, símbol de la victòria franquista.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Carme Forcadell
Expresidenta del Parlament de Catalunya

La veritat intranscendent de Rajoy

Les sentències del TC, el TS i l’AN desobeïdes per Rajoy

barcelona

Ni llaç ni estelada o Codi Penal

madrid

Arxiven el cas de l’1-O contra l’alcaldessa de Girona

girona

Dos jutjats refusen assumir el cas de Tamara

barcelona

Els autors dels escorcolls per escapçar l’1-O, al Suprem

barcelona
opinió

El desafiament català

Periodista

Nuet es lliga a ERC amb “voluntat estructural”

barcelona

Matança al tramvia a Holanda

utrecht (països baixos)