El govern vol un pacte d’estat per a l’autodeterminació

“Cal reconèixer i fer efectiu el dret d’autodeterminació.” Aquest és el segon dels 21 punts que el govern de Quim Torra va plantejar a l’executiu de Pedro Sánchez en la reunió del 20 de desembre a Barcelona. Aquest reconeixement es faria a través d’un pacte d’estat per solucionar el conflicte que abordaria els tres principals elements de consens a Catalunya, segons l’executiu català: una proposta política que permeti als catalans decidir lliurement el seu futur, una regeneració democràtica per abordar el conflicte “sense amenaces i sense recórrer al Codi Penal”, així com la desfranquització d’Espanya, que no es pot limitar a l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. Entre els punts de la proposta política, el govern català demana una mediació internacional que “faciliti una negociació en igualtat” de condicions i el compromís que es respectarà la sobirania de Catalunya sense “amenaçar-la amb l’aplicació de l’article 155”. Els altres dos punts són “investigar els abusos policials i econòmics contra el poble de Catalunya”, així com deixar enrere la via judicial.

Pel que fa a la regeneració democràtica, l’executiu de JxCat i ERC demana reformes que garanteixin la separació de poders i la independència judicial. Però també “posar fi a la complicitat dels cossos policials i de l’aparell judicial amb la ultradreta”. Quant a la desfranquització, l’executiu de Torra demana l’esclariment dels fets del franquisme, així com “la determinació de responsabilitats”. L’executiu també proposa “aïllar i denunciar els grups neofeixistes”, a més de posar fi als “privilegis derivats del franquisme”. Per fer possible la desfranquització, el govern independentista demana un debat sobre la monarquia i la nul·litat dels judicis franquistes, així com una política “efectiva” per exhumar les fosses comunes.

El president Torra, el vicepresident Aragonès i les conselleres Artadi i Capella van presentar els 21 punts als representants de JxCat, ERC, el PSC i Catalunya en Comú, però també la forma i el fons del diàleg que duen a terme amb el govern de Sánchez. Els quatre partits i el govern van lamentar la negativa reiterada de Ciutadans, el PP i la CUP per participar en la taula, i van celebrar els acords essencials d’ahir: la taula es reunirà cada mes i els equips tècnics dels partits establiran una metodologia per començar a treballar amb documents concrets. La presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach, veu la taula catalana com un referent per al futur espai formal de diàleg amb els partits espanyols, un espai estatal al qual s’obre finalment La Moncloa després d’haver limitat les converses entre partits als de Catalunya. El líder del PSC, Miquel Iceta, explicitava ahir el suport a una taula estatal, però advertia que el document de 21 punts “no és útil per al diàleg”, tot i agrair al govern català que donés a conèixer quin és el fons i la forma de les converses amb l’executiu de Sánchez, una transparència que també va agrair Albiach.

Artadi i els diputats Batet (JxCat) i Sabrià (ERC) van deixar clar, però, que l’autodeterminació haurà de ser al centre de les converses estatals, amb la presència d’un mediador internacional que garanteixi la neutralitat. Sense això, no donaran via lliure als pressupostos estatals. Però mentre ERC exigeix també a La Moncloa que forci un canvi d’acusació de la Fiscalia General de l’Estat, Artadi (JxCat) considera “poc realista” pretendre, a hores d’ara, l’anul·lació del judici.