Política

Comença la funció

El govern exigeix que no es faci respondre els presos polítics per “fets imaginats” la vigília de l’arrencada del judici de l’1-O

“Això va de política”, constaten els advocats dels represaliats davant la premsa internacional

Ha arribat el dia que els tribunals espanyols jutgen la política catalana, el dia que el poder judicial espanyol s’abat contra l’executiu i el legislatiu catalans. Aquest matí, a les deu, els nou presos polítics independentistes, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a més dels exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, s’asseuran al banc dels acusats davant de set magistrats del Suprem encapçalats per Manuel Marchena per la concentració davant la conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017, l’organització del referèndum de l’1-O i la posterior declaració de la República el 27-O.

El govern va insistir ahir que en cap d’aquestes dates no hi va haver violència i va defensar que els delictes de rebel·lió, sedició i malversació, pels quals els demanen penes de presó que, sumades, s’eleven a 214 anys, senzillament no es van produir. Després d’una reunió del consell executiu avançada a ahir justament a causa de l’inici del judici, la consellera de Justícia, Ester Capella, va reclamar que no es faci respondre els represaliats per “fets imaginats”. “Més política i menys Codi Penal”, va resumir Capella.

Avui comença la “farsa”, tal com ha qualificat el judici reiteradament el president de la Generalitat, Quim Torra. “La justícia espanyola ha de ser molt conscient del que s’hi estan jugant. Si es donés el cas d’una sentència condemnatòria, demano al poble de Catalunya que reaccionem conjuntament”, va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio.

“Això va de política”, condensaven també els advocats de Junqueras, Cuixart, Sànchez, Rull, Turull i Forcadell menys de 24 hores abans de l’inici de la vista oral. Els lletrats van remarcar que es tracta d’un judici polític i van denunciar que el tribunal no és ni competent per jutjar els processats ni tampoc imparcial. Ho van dir davant d’una quarantena de mitjans de comunicació internacionals en una roda de premsa organitzada a Madrid per Òmnium Cultural.

Andreu van den Eynde, Olga Arderiu, Olivier Peter i Jordi Pina van subratllar que “el relat de la violència és fals” i consideren que “hi hauria d’haver una absolució”. “Volem creure que encara tenim possibilitats abans d’anar a Estrasburg”, va assenyalar l’advocada de Forcadell. “Condemnar Cuixart és assegurar que Espanya serà condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans”, va sentenciar l’advocat suís. “Comença un judici a les urnes, un judici a la democràcia, i això fa que el grau de responsabilitat sigui superior. Del resultat de la sentència, en quedarà ressentida la democràcia espanyola”, va completar Pina.

Avui també s’iniciarà el martiri dels trasllats des de les presons de Soto del Real –els homes– i Alcalá-Meco –les dones– fins als calabossos de l’Audiencia Nacional, ja que al Suprem no n’hi ha. Des d’allà, un vehicle els traslladarà a l’alt tribunal en un recorregut amb prou feines de mig quilòmetre. En principi, les sessions es desenvoluparan de deu a dues, amb una pausa per dinar d’una hora i mitja, i fins a les sis de la tarda.

Els familiars dels presos anaven arribant ahir a Madrid per poder ser avui a la mateixa sala que els represaliats. Quim Torra, que tindrà tracte d’autoritat, podrà arribar amb cotxe fins a la porta del Suprem i entrar-hi per l’accés principal, per on només accedeixen magistrats. Un cop a dins, se li oferirà la possibilitat de saludar el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. La consellera Capella i el conseller Damià Calvet també hi entraran. En canvi, el president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, es quedaran a les portes del TS per la seva condició de testimonis.

Representants de l’ANC, Òmnium, Junts per Catalunya, el PDeCAT, ERC i la CUP tornaran a mostrar una imatge d’unitat i es trobaran a quarts de nou amb els familiars dels encausats per anar plegats fins al Suprem. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va advertir de la vulnerabilitat de les famílies. En aquest sentit, la portaveu del govern va exigir que puguin entrar i sortir del Suprem amb la “tranquil·litat” que no van tenir en altres ocasions.

La vigília de l’arrencada del judici de l’1-O, arribava la petició de l’associació Advocats Europeus Demòcrates (AED) per a l’alliberament “immediat” dels dirigents independentistes. En un comunicat, preocupats per la “falta de garanties processals”, avançaven que membres de diversos països europeus han viatjat a la capital espanyola per exercir d’observadors internacionals.

Actes de protesta

Al carrer, l’independentisme ha programat una bateria de protestes que comencen avui mateix al punt del migdia amb una aturada de deu minuts davant dels centres de treball. Aquesta tarda, a les 19 hores, hi ha previstes concentracions a les principals ciutats del país (a Barcelona, a la plaça de Catalunya, on es llegirà un manifest unitari) i dissabte hi ha convocada a la Gran Via una manifestació de rebuig a la persecució de l’expresidenta del Parlament, els membres de l’anterior govern, l’exlíder de l’ANC i el president d’Òmnium. De fet aquesta nit passada ja s’ha produït una acció contra el judici quan algú ha projectat un vídeo damunt la façana del Tribunal Suprem amb imatges de les càrregues policials de l’1-O i una inscripció amb el text “Spanish democracy”.

El judici arriba en una setmana que s’entreveu convulsa per al president espanyol, Pedro Sánchez, que, si res no canvia, veurà frustrats els seus pressupostos per les esmenes a la totalitat dels grups d’ERC i el PDeCAT al Congrés després d’haver cedit a la pressió de les dretes al carrer i haver-se aixecat de la taula de negociació quan tot just s’estaven pactant els termes del diàleg amb el govern.

Per si de cas, Sánchez intentarà que el final de la setmana sigui menys amarg i acaparar algun titular en positiu internacionalment amb l’aprovació de l’exhumació del que quedi del dictador Francisco Franco al Valle de los Caídos.

Que les persones responguin pels fets comesos, i no per fets imaginats i coses que no han passat
Ester Capella
Consellera de Justícia

Un jutge de Barcelona denega a un sindicat policial investigar votants de l’1-O

M.Piulachs

El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona –que investiga excessos policials durant l’1-O en escoles de la ciutat, amb uns 300 lesionats documentats– ha denegat al Sindicat Professional de la Policia (SPP), personat en la causa, que s’investiguin certs ciutadans per resistència greu a l’autoritat, delicte castigat amb penes de fins a un any de presó, durant la jornada del referèndum. El magistrat Francesc Miralles, a més, qualifica aquests ciutadans de “víctimes directes de la confrontació generada pels poders públics”, als quals acusa de “traslladar al carrer el que s’hauria d’arreglar en les institucions estatals i autonòmiques”.

Així, el jutge, en una resolució de l’1 de febrer que es va fer pública ahir, manifesta que “el TSJC va donar una ordre als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, però no va prohibir pas als ciutadans anar als centres electorals”. El magistrat hi afegeix que només es podria investigar un ciutadà si es demostrés que és autor d’una escomesa greu contra un agent, i sosté que, en les imatges de les 26 escoles que investiga (18 han estat arxivades), tot comportament va ser de “resistència passiva” a l’autoritat i que els veïns eren apartats. En la interlocutòria, el jutge detalla que no només no s’havia prohibit als veïns anar a votar en el referèndum d’autodeterminació, suspès pel Tribunal Constitucional, “sinó que el govern de la Generalitat i el Parlament els convidaven a participar-hi”, fet que va provocar –hi afegeix– “un conflicte de legitimitats”. Per això, el magistrat assegura que investigar penalment els ciutadans per haver-se posat davant dels centres de votació equivaldria a “traslladar-los la responsabilitat del fracàs de les institucions públiques en aquest tema”. I sosté que les “institucions van emetre missatges antagònics i van obligar els veïns a decantar-se per una de les opcions segons les seves idees polítiques, i que per a ells eren ben legítimes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bassa diu que va assumir la gestió directa dels centres cívics per evitar “problemes” als directors

barcelona

Torrent i tres expresidents del Parlament demanen l’alliberament de Forcadell a Madrid

madrid

Felip VI considera que no és “admissible” apel·lar a “una suposada democràcia per sobre del dret”

Madrid

Admesa a tràmit el recurs de Puigdemont contra l’acord de la Mesa del Parlament que li retirava el vot

barcelona

Alamany veu CatComú en “fallida” però vol “preservar el projecte”

Barcelona

El TC diu que si Puigdemont s’hagués “posat a disposició judicial” i tingués “autorització” hauria estat a la investidura

barcelona

La líder dels Verds a l’Eurocambra diu que el judici és un “fracàs”

Madrid

El TSJC rebutja suspendre la declaració de Jové fins que acabi el judici del Suprem però la trasllada al 25 de març

barcelona

Colau denuncia la “judicialització de la política” davant del Suprem

Madrid