“La voluntat no era desoir el TC, sinó defensar drets”

“Vaig complir els deures del Tribunal Constitucional, tenint en compte que no era voluntat dels membres de la mesa del Parlament desoir el tribunal sinó defensar la iniciativa dels diputats, la llibertat d’expressió, la sobirania del Parlament i la inviolabilitat parlamentària.” Amb aquest argument principal, l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, es defensava de les acusacions per no haver impedit ni evitat que el ple tirés endavant propostes de resolució com les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent i les lleis del pressupost, el referèndum i la transitorietat jurídica, malgrat els requeriments dels tribunals per aturar el procés. A Forcadell el ministeri fiscal l’acusa d’un delicte de rebel·lió i demana per a ella 17 anys de presó, la mateixa pena que per als activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Durant una declaració llarga i centrada en els aspectes tècnics de la tramitació parlamentària, Forcadell va defensar una vegada més que la mesa del Parlament no pot actuar d’òrgan censor, per la qual cosa sempre, durant el seu mandat, es va optar per tramitar les propostes dels diputats sense entrar a debatre el fons del contingut. Pel que fa a la tramitació de les lleis, va defensar que no es pot censurar el debat en el Parlament dels projectes de lleis, ja que les normes legislatives ja tenen altres filtres com el TC per frenar la seva aplicació si resulten ser inconstitucionals. L’expresidenta va recordar que existeix jurisprudència en aquest tema i que el que li demanava el TC “posava en joc la separació de poders”. Finalment, també es va escudar en el fet que fos el ple, que considera sobirà, qui acceptés, a petició de dos grups, debatre i aprovar les propostes i les lleis més polèmiques per la qual cosa la presidència no tenia marge de maniobra per aturar la tramitació en plena sessió plenària més enllà d’advertir als diputats, tal com els van suggerir els lletrats, que es podia estar vulnerant el mandat del TC. Forcadell, però, també va criticar “la politització” del Constitucional aquests últims anys si bé va afirmar que el respectava.

Complir el reglament de la cambra i defensar els drets fonamentals. Sota aquesta premissa va obrar l’expresidenta. Però, a més a més de la defensa dels tràmits parlamentaris que es van portar a terme durant la legislatura passada, Forcadell també va voler deixar clar que mai va participar en cap estratègia per dur a terme el full de ruta independentista. Així, es va desmarcar del programa electoral de Junts pel Sí, de la configuració del govern –va assegurar que la proposta de ser presidenta li va arribar una setmana abans del ple de constitució–, de la redacció de les lleis de desconnexió, i fins i tot de la gestió dels tempos durant la sessió maratoniana en què es van aprovar els dos textos legislatius.

Pel que fa a la seva participació en diverses mobilitzacions així com les crides a votar l’1-O, que la fiscalia considera com a actes intimidatoris, Forcadell va defensar la seva presència el 20 de setembre davant la conselleria d’Economia durant uns minuts “per animar ” el vicepresident Oriol Junqueras i més tard, al vespre, en un acte a Sabadell on va demanar la llibertat dels càrrecs de la Generalitat que havien estat detinguts aquell dia. També va restar importància a l’acte del dia 21 de setembre davant del TSJC perquè no era un escenari triat pels organitzadors sinó fruit de la impossibilitat de fer-ho en un altre lloc a causa de les festes de la Mercè. A més, recorda que els detinguts no estaven sent jutjats al TSJC. Els retrets per algunes piulades de l’expresidenta fent crides a votar també van formar part de l’interrogatori. “Vaig demanar tant a la gent del sí com del no que anessin a votar; votar no és delicte”, apuntava l’expresidenta.

Forcadell també va ser interrogada per la declaració d’independència del 27 d’octubre i va reiterar que la DUI formava part únicament del preàmbul, que era una declaració política i que per donar-hi rellevància es va decidir la lectura en el ple. “Quan diu política, a què es refereix, que era mentida, broma, teatre, un sainet, una farsa?”, li va qüestionar la fiscal. “Que era política. Si considera que la política és una farsa, un sainet, doncs llavors sí. Però jo considero que és una cosa seriosa”, va respondre Forcadell en un tens interrogatori on al final de la sessió va qüestionar que se la jutgi al Suprem i no al TSJC com a la resta de membres de la mesa.