El jutjat admet que la Generalitat es personi com a acusació popular en la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O
La van interposar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva i en pengen diverses denúncies de ferits
El jutjat d’instrucció número 2 de Girona ha admès que la Generalitat es personi com a acusació popular en la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O. La querella la van presentar conjuntament els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva (Gironès) i es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comanaments i els responsables polítics de l’operatiu. D’ella també en pengen diverses peces separades –una per a cada col·legi electoral- on s’hi incorporen 200 denúncies que van interposar els ferits per les càrregues durant la celebració del referèndum. Precisament, el mes de febrer els advocats voluntaris de Girona, que porten el cas, van criticar “gravíssimes dilacions” en la instrucció de la querella i van entrar una queixa al jutjat reclamant que citi com a investigats els policies i guàrdia civils que ja estan identificats.
El jutjat ha admès a tràmit la querella presentada per l’advocada de la Generalitat i ha acceptat que es personi com a acusació popular en la demanda col·lectiva per les càrregues de l’1-O presentada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.
La querella es dirigeix contra els agents que van actuar durant els operatius, els seus comandaments i els responsables polítics dels mateixos. D’ella en pengen diverses peces separades en les quals s’hi van incorporar les denúncies interposades pels ferits aquell dia, unes 200.
El maig de l’any passat, el jutjat d’instrucció número 2 va admetre a tràmit la querella, recolzada pels advocats voluntaris però fa unes setmanes el col·lectiu va denunciar públicament “gravíssimes dilacions” en la instrucció del cas.
Entre elles, la transcripció de les comunicacions entre els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Els advocats afirmen que les que van arribar al jutjat no serveixen perquè just abans de les càrregues els agents utilitzaven canals alternatius. Denuncien que el jutjat, en comptes d’investigar aquests canals, ha demanat noves transcripcions i informes als Mossos d’Esquadra sobre aquelles comunicacions que ja se li van aportar.
També reclamen que citi a declarar com a investigats els policies i guàrdies civils a qui ja s’ha identificat i que són prop d’una dotzena. Els advocats van explicar, per exemple, que se sap la identitat de quatre agents que van carregar al col·legi Bruguera, o d’un altre que ho va fer a l’Ernest Lluch. A més, a la càmera Go Pro que la policia estatal va perdre al col·legi Verd, hi apareix el nom d’un comandament del cos.
