Una pica a Madrid
Milers de persones omplen el cor madrileny i el tenyeixen de groc contra el judici “farsa” al Suprem i per l’autodeterminació
Òmnium i l’ANC reclamen a Sánchez que insti el fiscal a retirar els càrrecs
‘L’estaca’ clou la marxa a Cibeles
La Moncloa diu que és la mateixa llei la que permet la marxa i el judici
Madrid es va convertir ahir en el quilòmetre zero de l’independentisme i va ser per un dia la caixa de ressò d’un clam contra el judici al Tribunal Suprem als líders del procés i a favor del dret a l’autodeterminació. En una fita inèdita per a l’independentisme, que el 7 de desembre del 2017 es va fer oir a Brussel·les però que mai havia alçat el seu clam a la villa y corte, milers de persones –el ball de xifres va dels 120.000 de l’organització als 18.000 de la delegació del govern– van omplir el passeig del Prado entre Atocha i Cibeles amb estelades i banderes republicanes i andaluses del Sindicat Andalús de Treballadors sota el lema “L’autodeterminació no és delicte. Democràcia és decidir”, en un ambient festiu i sense incidents. “Escolta, Espanya, aquest clam de llibertat”, va clamar el president Quim Torra al cor de Madrid. I el que Madrid i Espanya van escoltar va ser L’estaca de Lluís Llach al peu de la font de Cibeles.
Amb tot el passeig de la Castellana convertit en un aparcament dels més de cinc-cents autocars i amb Atocha com a estació de destinació d’una quinzena de TGV plens, Madrid es va tenyir de groc, de senyeres i d’estelades –com les que les conselleres Elsa Artadi i Laura Borràs duien com a capes amb un llaç al coll al costat de Torra i del president del Parlament, Roger Torrent–, però també de banderes d’Esquerra Castellana i de belgues i alemanyes en record als països de l’exili on s’estimba la justícia espanyola a l’hora de perseguir la causa que jutja el Suprem. “No és judici, és una farsa!” i “llibertats presos polítics!” eren els càntics preferits. La sorpresa de Torra i el seu equip va ser veure’s encapsulats per policies de paisà –amb un braçalet taronja com a distintiu– durant el recorregut de la marxa i barrejats amb mossos també de paisà.
Fotografies dels presos
La manifestació va recórrer a partir de les sis de la tarda el passeig del Prado, partint de la rotonda de l’Emperador Carles V –al costat de l’estació d’Atocha– i travessant la plaça de Neptuno –a 100 metres del Congrés– fins a finalitzar a l’escenari instal·lat a la plaça de Cibeles davant de l’ajuntament de Madrid. Davant dels polítics, entre els quals mig govern –també hi eren Jordi Puigneró, Alba Vergés i Teresa Jordà, l’expresident Artur Mas, David Bonvehí (PDeCAT), Gabriel Rufián i Carolina Telechea (ERC), Antoni Castellà (Demòcrates), Carles Riera (CUP), Jon Iñarritu (EH Bildu) i l’eurodiputat del partit nacionalista flamenc N-VA Mark Demesmaeker–, la capçalera es confonia amb les fotografies dels presos i preses i dels exiliats i amb les urnes del pla B.
A banda de les entitats i els partits independentistes, hi havia representants de la IAC Catalunya, la Intersindical CSC, la CGT, Unió de Pagesos, el Sindicat d’Estudiants, Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak, EH Bildu, membres del BNG, del Sindicat Andalús de Treballadors, de Madrilenys pel Dret a Decidir, del Moviment Referèndums a la Universitat, de Mares contra la Repressió i formacions espanyoles d’esquerres com ara el Partit Comunista d’Espanya i Esquerra Castellana. La nota de color, l’aportaven alguns armats amb Fairy o directament disfressats com a ampolles del sabó de plats de color verd com a ironia davant Enric Millo.
Veu de presos al Suprem
Des de l’escenari que mirava de front la Cibeles –font fetitxe del madridisme–, engalanada amb rojigualdes i amb la periodista Patricia López com a conductora, vídeos dels fragments de declaracions dels presos i les preguntes dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena van donar pas a un minut de silenci per les víctimes de l’atemptat supremacista de Nova Zelanda i més tard als parlaments, amb què l’ANC i Òmnium van reclamar a Pedro Sánchez que insti la fiscalia a retirar els càrrecs contra els presos i preses. “Venim a Madrid a dir que l’autodeterminació és un dret i no un crim”, va advertir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. I va citar Vicent Andrés Estellés: “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.” El relleu, el va agafar el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. “La democràcia a Espanya depèn de defensar els drets i les llibertats a Catalunya. Van alçar un A por ellos que és un A por todos els que defensem les llibertats”, va alertar. I va parlar en nom de Jordi Cuixart per dir que “la solidaritat és la tendresa dels pobles” i per acabar amb un “visca Madrid, viva Catalunya. No pasarán!” d’alè republicà.
Un dels que va aixecar més els ànims va ser Óscar Reina, del Sindicat Andalús de Treballadors. “Estic orgullós de ser andalús i donar suport a aquesta mobilització! Som fills de la mateixa ràbia!”, va clamar abans de cridar “¡Libertad presos políticos!”. “Als que inventen diferències entre nosaltres, que els exploti el cap avui veient-nos junts!”, va reblar. I Elena Martínez, l’ànima de Madrilenys pel Dret a Decidir, va voler contestar el “madrilenys, Catalunya us estima” de Companys. “Catalans, Madrid us estima!”, va proclamar al cel de Cibeles despertant una ovació tronadora. Qui va posar veu als familiars dels presos –hi eren Laura Masvidal, Blanca Bragulat i Montserrat Bassa, entre d’altres– va ser Meritxell Lluís, parella de Josep Rull. “No esteu sols!”, va fer arribar a Soto del Real i Alcalá-Meco. “Quan es tracta de defensar la justícia i els drets fonamentals, s’hi ha de ser”, hi va afegir Antxon Ramírez de Alda, pare d’Adur, jove d’Altsasu empresonat. Que la ferida per les càrregues policials de l’1-O no es tanca, ho van saber de viva veu els agents antidisturbis del dispositiu que va habilitar el Ministeri de l’Interior, rebuts pels manifestants amb el crit “1 d’octubre, ni oblit ni perdó!”. Com a colofó i abans de L’estaca, el cantautor Mario Muñoz va interpretar In your eyes, de Peter Gabriel, i la també cantautora Alicia Ramos va interpretar Canto a la libertad.
Des de Waterloo, el president Carles Puigdemont va lloar el “dia històric”. “Una manifestació que hauria de moure mentalitats”, va reblar
En vista de l’èxit de la cita, La Moncloa va reaccionar amb una nota a través dels seus canals de premsa per replicar les apel·lacions que li han fet els diversos líders polítics i representants d’entitats precisant que es pot abordar “tot” dins de la Constitució, però “res” fora. “La mateixa democràcia que protegeix la llibertat dels qui es manifesten avui és la que jutja els qui infringeixen les normes”, afirma el govern de Pedro Sánchez, perquè “la democràcia i les seves normes han de ser iguals per a tots i per a tot”.
