El sobiranisme solidifica l’hegemonia i ERC es dispara
El suport a un referèndum es manté prop del 80%, segons el CEO, i el sí a la independència avantatja el no en més de 4 punts
Els republicans guanyarien el 28-A, amb el PSC a prop, i també en unes catalanes, que afermarien l’actual majoria
Vox no obtindria cap escó i el tripartit d’ultradreta en conjunt, 8 de 48
L’hegemonia del sobiranisme a Catalunya es consolida en cotes altíssimes, i ERC se n’erigeix cada cop més com a principal abanderada. Són les grans conclusions que s’extreuen del baròmetre de març del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) fet públic ahir, realitzat a partir de 1.500 entrevistes presencials al llarg del mes passat. El suport a un referèndum que doni veu als catalans per decidir el seu futur, un enunciat que s’ha formulat així per primer cop, manté el suport del 78,7% (un 57,9% hi estan molt d’acord i un 20,8%, bastant) i, en canvi, només s’hi oposen, en major o menor mesura, un 14,8%. Això sí, no s’especifica sobre quin tipus de referèndum es pregunta, ni sobre la possibilitat que tornés a ser unilateral, com l’1-O. Si poguessin triar, un 39,7% dels interrogats (vuit dècimes més que en l’anterior onada a l’octubre) creuen que Catalunya ha de ser un estat independent, un 26,3% aposten per continuar sent una comunitat autònoma(2,3 punts més que llavors) i un 21,5% (sis dècimes menys) confien esdevenir peça d’una Espanya federal.
Això sí, davant la disjuntiva de si volen que Catalunya esdevingui un estat independent, el 48,4% diuen que sí (1,2 punts més que a l’octubre), pel 44,1% (0,9 més) del no. Les opcions, així, es consoliden i la diferència a favor del sí s’estabilitza. Extrapolats els resultats sense indecisos i els que no contesten, en un referèndum binari el sí a la independència guanyaria amb un 52,3% dels vots, per un 47,7% del no. Vora cinc punts de marge. En tot cas, el que també arrasa és la forma d’organització preferida: un 75,9% dels catalans voldrien viure en una república, i només un 12,3% diuen que ja estan bé en una monarquia.
En el vessant electoral, ERC capitalitza la consolidació de l’independentisme i es destaca com a principal força política al país. A tot just tres setmanes de les eleccions al Congrés, el CEO situa la dels republicans com a llista guanyadora a Catalunya, ja que es dispara amb el 24,1% d’intenció directa de vot, xifra molt superior a la resta. ERC saltaria així dels actuals 9 a 14 o 15 diputats, i triomfaria a Girona, Lleida i potser a Tarragona.
A Barcelona, en canvi, segurament s’imposaria el PSC, que també aprofita l’efecte Sánchez i creix notablement, passant dels 7 actuals a entre 11 i 13 escons en el conjunt del país. Amb una intenció directa de vot del 13,5%, això sí, la cuina correctora l’atansa molt més (23,7%) en les previsions al 24,5% que hi obté ERC. Els comuns, que van guanyar consecutivament els comicis del 2015 i el 2016, serien els grans damnificats, ja que caurien fins a ser la tercera força amb una forquilla entre 7 i 9 diputats, pels 12 que tenen ara, i una estimació de vot del 15,4%. JxCat, si es considera l’hereva de la CDC que es va presentar el juny del 2016, també baixa, de 8 escons a entre 5 i 7, amb una estimació del 12,1%. Front Republicà, amb un 2,5%, també podria obtenir un escó per Barcelona, amb la qual cosa la forquilla independentista quedaria entre 19 i 23 diputats, que, afegint-hi els comuns, passaria a formar una àmplia majoria sobiranista d’entre 26 i 32 diputats, del total de 48.
Cau la ultradreta
Molt destacats són els pobres resultats que s’auguren a Catalunya al tripartit d’ultradreta, que sumaria 8 d’aquests escons com a màxim. Cs és l’únic que aguantaria el tipus, ja que amb un 11,7% de vots se li assignen 5 o 6 escons. Ara en té 5. El PP es desplomaria, de 6 a 2 diputats i encara no el 6% dels vots. Vox no arriba a l’1% d’intenció de vot directa, i no se li ha obert ni fitxa pròpia. “És molt insignificant de moment, no l’hem detectat amb prou força perquè pugui entrar”, aclaria el director del CEO, Jordi Argelaguet, que, tot i admetre que la dreta espanyolista sol tenir molt vot ocult, en el cas de Vox “seria molt atrevit pensar que n’hi ha tant” per obtenir escó. En tot cas, Argelaguet matisava que hi ha un terç dels enquestats que no han pres una decisió de vot, i, per tant, la campanya pot modificar els pronòstics.
Si bé el president Torra no les preveu a curt termini, després que el Parlament demanés dijous la convocatòria d’eleccions, el CEO també hi augura un gran creixement d’ERC, que de tercera força amb 32 diputats passaria a primera, amb entre 40 i 43. Qui ho és ara, Cs, baixaria en canvi de 36 a entre 28 i 29, i JxCat també cauria de 34 a entre 22 i 24, i mantindria per pèls el tercer lloc. Li discutiria el PSC, que els superaria en intenció de vot i pujaria de 17 a entre 21 i 23 escons. Els comuns mantindrien els 8 que tenen ara, o en guanyarien un més; el PP continuaria enfonsat en els 3 o 4 escons que té ara, i la CUP els doblaria, de 4 a 8. La suma de forces independentistes, segons les previsions de vot, quedaria en el 49,5% (dos punts més que ara), i refermaria la majoria al Parlament amb un mínim dels 70 diputats actuals i un màxim de 75.
Junqueras, de llarg el més valorat
L’auge d’ERC està marcat pel carisma dels seus líders represaliats, i sobretot d’Oriol Junqueras, que és de llarg el polític català més ben valorat, amb una nota de 6,37. Un punt darrere, la segona és la secretària general del partit, l’exiliada Marta Rovira. Completa el podi d’únics aprovats el cupaire Carles Riera, amb un 5,16, si bé amb un nivell de coneixement molt menor, com els líders dels comuns Joan Mena, quart amb un 4,98, i Jèssica Albiach, cinquena amb un 4,81. Els presidents Torra i Puigdemont, tot i que repunten un pèl respecte a l’anterior enquesta, no arriben a l’aprovat, amb un 4,53 i un 4,65 respectivament. El socialista Miquel Iceta treu un 4,09, i entre els pitjor valorats de llarg hi ha els líders de Cs (Inés Arrimadas, amb un 2,24) i del PP català (Alejandro Fernández, amb un 2,08).
